(2004)
a Soran Ebrahim, Avaz Latif,
Hiresh Feysal Rahman
g Bahman Ghobadi
(2004)
a Michelle Williams, John Diehl
g Michael Meredith, Scott Derrickson, Wim Wenders
(2004)
a Gérard Jugnot,
Jean-Baptiste Maunier
g Christophe Barratier,
Philippe Lopes-Curval
(2004)
a Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara
g Bernd Eichinger, Joachim Fest, Traudl Junge,
Melissa Müller
(2004)
a Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman
g Paul Hagis, FX Toole
Baran (2001) d Majid Majidi a Hossein Abedini, Zahra Bahrami g Majid Majidi
Ça commence aujourd'hui (1998) d Bertrand Tavernier a Philippe Torreton g Bertrand Tavernier, Tiffany Tavernier i Dominique Sampiero
Dancer in the Dark (2000) d Lars von Trier a Björk g Lars von Trier
Der Untergang (2004) d Oliver Hirschbiegel a Bruno Ganz, Alexandra Maria Lara g Bernd Eichinger, Joachim Fest, Traudl Junge, Melissa Müller
Dogville (2003) d Lars von Trier a Nicole Kidman g Lars von Trier
Drei Sterne (2002) d Sandra Nettelbeck a Martina Gedeck g Sandra Nettelbeck
En construcción (2000) d José Luís Guerin g José Luis Guerin
Être et avoir (2002) d Nicolas Philibert a Georges Lopez g Nicolas Philibert
Felicia's Journey (1998) d Atom Egoyan a Elaine Cassidy, Bob Hoskins g Atom Egoyan
Girl With a Pearl Earring (2003) d Peter Webber a Colin Firth, Scarlett Johansson g Olivia Hetreed
Good Bye, Lenin (2003) d Wolfgang Becker a Daniel Bruehl g Wolfgang Becker
I am Sam (2002) d Jessie Nelson a Sean Penn g Kristine Johnson i Jessie Nelson
In the Mood for Love (2001) d Wong Kar-Wai a Maggie Cheung, Tony Leung g Wong Kar-Wai
Iris (2004) d Rosa Vergés a Silke g Jordi Barrachina i Rosa Vergés
Lakposhtha hâm parvaz mikonand (2004) d Bahman Ghobadi a Soran Ebrahim, Avaz Latif, Hiresh Feysal Rahman g Bahman Ghobadi
Land of Plenty (2004) d Wim Wenders a Michelle Williams, John Diehl g Michael Meredith, Scott Derrickson, Wim Wenders
Les choristes (2004) d Christophe Barratier a Gérard Jugnot, Jean-Baptiste Maunier g Christophe Barratier, Philippe Lopes-Curval
Les Fleurs d'Harrison (2001) d Elie Chouraki a Andie McDowell g E. Chouraki, Didier le Pecheur i Isabel Ellsen
Les invasions barbares (2003) d Denys Arcand a Rémy Girard, Stéphane Rousseau g Denys Arcand
Lola rennt (1998) d Tom Tykwer a Franka Potente g Tom Tykwer
Mar adentro (2004) d Alejandro Amenábar a Javier Bardem g Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Mies Vailla Menneisyyttä (2002) d Aki Kaurismäki a Markku Peltola g Aki Kaurismäki
Million Dollar Baby (2004) d Clint Eastwood a Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman g Paul Hagis, FX Toole
Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (2003) d François Dupeyron a Omar Sharif, Pierre Boulanger g Eric-Emmanuel Schmitt i François Dupeyron
My big fat greek wedding (2002) d Joel Zwick a Nia Vardalos g Nia Vardalos
No Man's Land (2001) d Danis Tanovic a Branko Djuric, Rene Bitorajac g Danis Tanovic
Real Women Have Curves (2002) d Patricia Cardoso a America Ferrera g George LaVoo i Josefina López
Road to Perdition (2002) d Sam Mendes a Tom Hanks g David Self
Te doy mis ojos (2003) d Icíar Bollaín a Laia Marull, Luis Tosar g Icíar Bollaín i Alicia Luna
The Matrix (1999) d Larry i Andy Wachowski a Keanu Reeves g Larry i Andy Wachowski
The Pianist (2002) d Roman Polanski a Adrien Brody g Ronald Harwood
The Straight Story (2001) d David Lynch a Richard Farnsworth g John Roach i Mary Sweeney
The Village (2004) d M. Night Shyamalan a Bryce Dallas Howard g M. Night Shyamalan
Thirteen (2003) d Catherine Hardwicke a Evan Rachel Wood, Nikki Reed, Holly Hunter g C. Hardwicke i Nikki Reed
Tren de sombras (1997) d José Luis Guerin g José Luis Guerin
(Mercedes Sampietro, presidenta de l’Academia de Cine Español, 20 gener 2005)
Però resulta que el dia que la senyora Sampietro feia aquestes declaracions, a Barcelona es projectaven quaranta-sis pel·lícules d’estrena, i vint-i-cinc d’aquestes pel·lícules eren europees, mentre que “només” catorze eren estatunidenques. N’hi havia també quatre d’asiàtiques i tres de l’Amèrica Llatina. De les vint-i-cinc europees, només n’hi havia quatre d’espanyoles, i dues d’aquestes quatre eren coproduccions. La majoria de les europees eren franceses, encapçalades per Les Choristes, que, per descomptat, deu el seu èxit al màrqueting. També n’hi havia de tailandeses, turques, russes, una de grega, canadenques, xineses, japoneses… I no cal dir-ho, si les pel·lícules d’Eytan Fox (Caminar sobre les aigües), Kar Wai Wong (2046), Jannik Hastrup (El nen que volia ser un ós) o Luigi Falorni i Byambasuren Davaa (La història del camell que plora), tenen èxit, és gràcies al màrqueting, no pas a la qualitat que puguin tenir ni al sistema boca-orella. En canvi, si Coses que hacen que la vida valga la pena (Manuel Gómez Pereira, Espanya, 2004) no funciona ni amb piles no és perquè no sigui prou bona, sinó perquè li falla el màrqueting. Molt bé, Mercè, bonica.
Com deia Jordi Balló (La Vanguardia, 21 gener 2005), de qui he extret la majoria d’aquestes dades –gràcies, Jordi–, “deixem-nos de tòpics excessius sobre l’imperialisme dels Estats Units i mirem la realitat”. L’únic que cal perquè les pel·lícules bones tinguin èxit, diu també Balló, és que els distribuïdors es convencin que les pel·lícules que realment s’ho mereixen cal mantenir-les en pantalla el temps suficient perquè corri la veu. “Cal fomentar una cultura europea de l’exhibició.” Aquesta qüestió sí que “és fonamental per al màrqueting del cine europeu”. Balló dixit et Sols subratllit.
Joan Sols, 25 gener 2005
[…] El cine és avui un art tan vell i consolidat com ho eren la poesia i la plàstica en temps d'Homer, d'Hesíode, de Praxíteles i de Fídies. I això no obstant, tot i les indubtables brillantors que desprèn, sovint fins i tot enlluernadores, un factor determinant l'enrareix: la dependència determinant del factor comercial. […] No tan sols l'engranatge comercial es retroalimenta i fa que el gran pressupost només producte del gran èxit permeti una gran propaganda i una distribució adequada, sinó que, tal com passa en d'altres gèneres, la mateixa crítica en participa, i el públic que fa la mercè de veure el cine com un art i no com un entreteniment -i fins i tot el que el veu com les dues coses alhora, de forma simultània o alternativa- ho té cada cop més cru, no tan sols per accedir a les pel·lícules que li interessen, sinó per arribar al seu món intel·lectual. El cine alternatiu és cada cop més un gueto al marge d'un cine comercial plenament dominant i nord-americà.
Com que les grans indústries depenen de les grans infraestructures, dins d'aquesta immensa olla de grills, el cine català és una clova de nou naufragada cada cop que treu el cap. […] Quan els parlo de les possibilitats de foradar la cuirassa del monstre, els meus amics del gremi del cine em conten que tal com ara estan les coses -i mentre no canviï substancialment algun factor determinant cada cop ho estaran més- és impensable que les infraestructures alternatives competeixin amb les grans, però que els grans talents sempre troben la manera d'adaptar-se a les exigències del mercat i instal·lar el seu producte complint l'exigència comercial sense trair-se. I jo pregunto: són excepcions significatives en termes històrics, artístics, sociològics? David Lynch, Lars von Trier, Atom Egoyan, David Fincher i Terry Gilliam són una branca del gènere tan considerable com eren fa quaranta anys -en l'escala de valors de fa quaranta anys, i salvades les diferències- Fellini, Bergman, Truffaut, Losey, Hitchcock? Ara que ja sabem que tenen successor Dreyer, Ozu, Delvaux i Bresson, la gran pregunta és si en tenen Kubrick, Altman, Coppola.
En justa proporció amb els respectius països d'on emergeixen, el cine francès és el que és, a l'espanyol li deixen treure el cap de tant en tant, i el català és una raresa que només apareix com a epítet dels pocs noms que aconsegueixen existir, és a dir guanyar premis en festivals, ser citats pels savis i distribuïts en algun circuit. […]
Miquel de Palol. Escriptor
Avui 4 gener 2005