|
N'hi ha que es diuen Oriol de cognom —com un servidor—, que és com ha de ser. Després, seguint una moda que sembla no tenir aturador, n'hi ha que es fan dir Oriol de nom, però aquests últims no deixen de ser joseps —tot i que alguns no ho saben i d'altres no ho volen saber—, atès que sant Josep Oriol es deia, òbviament, Josep —de nom— i Oriol —de cognom—. Enmig de tot aquest desgavell, tenim... l'autèntic Oriol. Sí, sí, ho heu llegit bé: L'AUTÈNTIC ORIOL, que no és altre que aquest que teniu aquí...
|
|