Les Construccions del s.XIV a Manresa


OSTRES CONSTRUCTIVES RELIGIOSES I CIVILS A LA MANRESA DEL S.XIV

 

ESGLÉSIES DE MANRESA DEL S.XIV

 

COL·LEGIATA BASÍLICA DE SANTA MARIA DE LA SEU

Església d' estil gòtic català que va ser iniciada l' any 1328, i que encara avui està inacabada, que es construí en substitució de l' antiga que datava dels temps de l' Abat Oliba (s. XI - XII), d' arquitectura romànica, suposadament de creu llatina i coberta amb volta de canó, de la qual només en resten avui en dia tres arcs del claustre i una portalada. Aquesta nova església d' estil gòtic català va ser iniciada degut al creixement que experimentava la població de Manresa, i , per tant, l' església romànica es quedà petita. Les obres de la Seu van ser projectades per Berenguer de Montagut, un arquitecte barceloní autor de l' antiga església del Carme i del Pont Nou de Manresa. El 1296 els consellers de la ciutat i els canonges van posar-se d' acord per construir una església nova però no va ser fins el 1301 quan es va determinar l' emplaçament, al mateix lloc que l' antiga, al cim del Puig Cardener, ensorrant tot el que fos necessari, i el 1322 es va fer una col·lecta pública per pagar les obres del temple. Finalment, les obres van iniciar-se el 1328, amb la col·locació de la primera pedra a les capelles de l' absis. Vint-i-quatre anys després ja estava feta la coberta de la primera part del temple i ja s' hi pogueren reunir fidels. I més de cent anys després, el 1486, era finalitzat l'últim tros de temple, que anava de l' altar major fins la paret del majestuós rosetó. El campanar, la cripta, la capella del Santíssim i la façana principal van ser obres de segles posteriors. El patrimoni artístic d' aquesta basílica ( de 68 m. de llargària, 33 d' amplària i 30 d' alçària, amb tres naus separades per divuit pilastres) és molt valuós, sobretot els retaules gòtics, com el de l' Esperit Sant, la majoria construïts per ordre dels diferents gremis de la ciutat, que mantenien cadascun una capella a una de les esglésies de la ciutat dedicada al patró.

Diverses vistes de la Seu de Manresa

L' ESGLÉSIA I CONVENT DEL CARME

Església d' estil gòtic, les obres de la qual van ser dirigides pel mestre Berenguer de Montagut, també arquitecte de la Seu, avui dia derruïda. Aquesta església es va construir en el lloc on hi havia hagut el Castell del Puig Mercadal, i la seva construcció va ser iniciada el mateix any que la de la Seu. El 1337 ja estava construïda la primera capella, però no va ser fins a finals del segle XV no van ser acabades les obres del temple del Puig Mercadal. Aquest temple, tenia també dependències per a religiosos, és a dir, era un convent, i el claustre era d' estil gòtic, més petit i més elaborat que l' actual. Aquest temple era de nau única amb sis trams de voltes, absis poligonal de set cares i capelles laterals entre els contraforts. Aquesta església fou enderrocada durant la guerra civil espanyola.

L' ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

Església actualment derruïda, documentada des de l' any 1000, va ser refeta durant el segle XIV. També va ser enderrocada durant la guerra civil espanyola. Aquest temple havia tingut un retaule procedent del taller de Josep Sunyer. D' aquesta església també provenen els finestrals i la pica baptismal gòtica (s. XIV) al Museu Comarcal.

L' ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU

Església que ja existia a finals del s. XIII, va dependre primer del paborde de la Seu i després fou inclosa dins les dependències del convent dels caputxins, ja al segle XVI. També va ser enderrocada durant la guerra civil.

MONESTIR DE SANTA CLARA

Monestir erigit el 1322, quan les germanes clarisses obtingueren el permís del paborde de Manresa per instal·lar-se prop d' on hi havia la capella de St. Llàtzer i St. Blai. Aquesta església un cop establertes les religioses al nou cenobi va esdevenir la capella del monestir. Les clarisses van ser-hi fins a finals del s. XVII, quan foren substituïdes per dominiques de Barcelona. Aquest monestir encara continua dempeus i acull una comunitat de clausura. De les construccions medievals en resten una portalada romànica i parts del convent i l' església , gòtics.

L' ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR

Església bastida a l' ombra de l' orde dels predicadors que s' inicià el 1321 i fou consagrada el 1438. Aquesta església disposava de dependències monacals. El temple va ser enderrocat durant la guerra civil, i el monestir va ser absorbit per donar cabuda al teatre Conservatori, que encara conserva força restes del claustre i les dependències.

L' ESGLÉSIA DE SANT ANDREU

Era l' església de l' Hospital Superior i va ser construïda tot just començar el segle XIV, el 1300. Tanmateix, l' església fou renovada el segle XVIII, englobant en els seus paraments una bona colla d' elements antics. Actualment forma part del conjunt hospitalari.

L' ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA

Església també annexa a un hospital, però en aquest cas, l' inferior, i també va ser iniciada el 1322, encara que un cop acabada no durà gaire, ja que el 1428 va ser substituïda per una altra de nova planta. Més tard passà a dependre del col·legi de St. Ignasi, però també va ser enderrocada durant la guerra civil.

MONESTIR DE SANT PAU

D' antuvi fou una capella annexa a l' hospital de leprosos, documentat el 1322, mentre que la capella ja consta el 1308. Van passar per les seves dependències diverses ordes: cistercencs, ermitans, jesuïtes,... Ara només en resten l' església i una galeria barroca.

MONESTIR DE VALLDAURA

Originat a partir d' una capella adjunta a un hospital, aquest monestir va començar a gestar-se a partir de l' any 1338 i cristal·litzà el 1398. S' enderrocà durant la Guerra Civil Catalana i no es reconstruí. Només es conserva el claustre, ara encabit al convent de les Caputxines.

Capitell del claustre de les Caputxines.

 

CONSTRUCCIONS CIVILS DE MANRESA DEL S.XIV

PONT NOU

Pont aixecat sobre el Cardener en l' antic camí ral Manresa - Lleida, projectat per Berenguer de Montagut, fou construït a partir del 1322. Consta de vuit arcs (abans nou) de mig punt contornejats amb dovelles.

PONT DE VILOMARA

Pont aixecat sobre el Cardener en l' antic camí ral Manresa - Barcelona, de finals del s. XIII, principis del XIV i amb una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

El Pont de Vilomara.

PONT DE LA RIERA DE RAJADELL

Pont aixecat sobre la riera de Rajadell començat l' any 1383 prop de Can Poc Oli. Actualment derruït.

EL CLOS MURALLAT

Muralles de defensa de la ciutat, començades el segle X i eixamplades en posteriors segles, amb una darrera ampliació el s. XIV. Tenia diversos portals d' entrada, com ara el de Sobrerroca, del qual encara avui se' n conserva una torre dempeus.

LA SÈQUIA

Obra d' enginyeria hidràulica construïda a rel de les secades, sobretot la de 1336. Consta d' un canal que va des de la Presa dels Manresans ( a Balsareny) fins a Manresa (diversos ramals). Va començar a construir-se el 1339, té 26 km de llargada i encara s' utilitza avui dia per nodrir d' aigua la ciutat.

La Sèquia de Manresa al seu pas per Sant Iscle.

MASIA DE LA CULLA

Mas fortificat documentat ja el s. XI, on es detecten diverses etapes constructives. Està al costat del camí ral de Barcelona.

AQÚEDUCTES

Un dels aqüeductes medievals és el de la Font dels Llops. Aqüeducte d' esquena plana compost per quatre arcs de mig punt situat a la vall anomenada "Font dels Llops" , sota l' anomenada " Balconada". Encara es manté dempeus, com un altre aqüeducte, el Pont Llarg, també d' esquena plana i de trenta arcs de mig punt, situat a la zona del Puigberenguer.

CARRERS DE CAIRE MEDIEVAL

Molts carrers encara avui en dia conserven el seu antic traçat, estret i tortuós. Com aquests, cal esmentar el carrer Cap del Rec, on acabava la Sèquia, la Baixada dels Jueus (el call), el carrer de Codinella, el d' en Botí ( amb una arcada de perfil apuntat), el dels Arcs de Sta. Llúcia i el del Balç (estrets, en gran part coberts i semi-soterrats).


[tornar a l'índex]

1