El món laboral
EL MÓN LABORAL
ELS GREMIS
És difícil l' estudi dels Gremis del segle XIV, sota el punt de vista industrial, doncs que, donant més importància a la Confraria els homes dels diferents oficis, són poques les ordenacions que detallen el mode de fabricar les manufactures i les condicions de treball amb què es devien governar els oficis. L' Estat coadjuvava a l' obra redemptora dels gremis, i el comerciant, l' artesà i el proletari eren revestits d' una respectable jerarquia, amb representació pròpia en el Parlament, amb veu sempre escoltada davant del tron i amb prestigi i ascendent en les costums públiques. Quan els gremis eren constituïts, se' ls hi assignaven barris o carrers, que en podem dir gremials, com per exemple, hem llegit en els llibres vells que antigament a Manresa hi havia els carrers de Clavetaires, Sabateria, la Cuirateria, dels Sastres, la Bosseria, dels Especiers, entre altres.
La confraria i el gremi tenien a l' església una capella dedicada al Sant Patró del gremi, i allí es reunien els individus quan havien de comunicar alguna disposició o s' havia de fer elecció de càrrecs. Les eines de l' ofici més humil eren gravades en uns escuts heràldics, que ostentaven amb orgull i es transmetien de pares a fills, els agremiats com a herència gloriosa. Per exemple, a la capella del Sant Esperit de la Seu, pròpia dels cuiraters, s' hi veuen escuts amb les eines de l' ofici. Igualment n' hi ha al museu Municipal, procedents de l' Església del Carme, on hi havia establerts diversos gremis antics. La bandera del gremi, sostinguda amb honor per mans plenes de durícies en l' ofici mecànic, onejava no menys en les festes cívico-religioses que en els camps de batalla i en la defensa de la Pàtria.
Retaule del Sant Esperit (Gremi de cuiraters)
Els gremis que van existir a Manresa durant el segle XIV, són els següents:
Gremis -------------------------Confraries-------------------------- Any fund.-------------------Església-----
Sabaters.................................. Sant Antoni Abat................................1322................................... La Seu
Blanquers/assaonadors.............Sant Esperit.........................................1322................................... La Seu
Mestres de cases................... Santa Llúcia........................................... 1323............................. Santa Llúcia
Paraires de llana.................... Sant Pere màrtir..................................... 1370............................St.Pere Màrtir
Traginers............................. Sant Eloi i Sant Mateu............................. 1379............................. El Carme
Pagesos............................. Sant Salvador........................................... 1379............................. El Carme
Font: Ha. Indústria i comerç de Manresa (J. Sarret i Arbós)
Aquests gremis es constituïren al principi amb una organització més o menys perfecta i amb les ordenacions particulars que s' anaven modificant a mesura que es coneixen les seves deficiències i les necessitats del Gremi. Comprenien, dites ordenacions, dues parts: la primera es referia a les lleis polítiques, relatives als aprenents, oficials o fadrins, mestres i examinadors, a la elecció de veedors, clavaris i altres càrrecs del Gremi; a les despeses de la respectiva confraria i administració dels fons piadosos, a la assistència als malalts, fins en casos de mort, a la naturalesa, acolliment i aplicació de les multes als contraventors dels estatuts, i finalment, a l' ordre i formalitat de les Juntes. La segona part era pròpiament la part tècnica o facultativa. En la formació de les ordenacions o estatuts, hi contribuïa el Consell de la Ciutat, el qual es reservava el dret d' esmenar-les, augmentar-les o reformar-les segons ho demanessin les circumstàncies. El Rei, per sa pròpia autoritat confirmava els estatuts que li eren presentats pels prohoms del Gremi o hi feia addicions o suplements. Aprovades les ordenances, es declarava constituït oficialment el Gremi, i es procedia a l' elecció de càrrecs pel règim i administració de tot el que feia referència al gremi. Aquesta elecció variava de forma: a vegades el feia el veguer o el batlle, i altres els consellers i per fi es feia per insaculació. Eren els mestres de l' ofici els que exercien els càrrecs, nomenant-se cònsuls o prohoms que eren dos o quatre, encarregats de la presidència del gremi, veedors o examinadors, clavaris, síndics, revisors de comptes i Andador entre altres. Tots els obradors i botigues eren públics de dia i de nit per la facultat que les ordenances concedien als prohoms sobre vigilar fraus i abusos. Alguns oficis, com els teixidors de llana, cotó i seda, tenien un segell o marca particular que els era donada pels cònsuls del gremi el dia de l' aprovació de la Carta d' Examen, a fi d' assegurar el crèdit de les arts i de conèixer l' avançament de la mà d' obra. Amb tots els càrrecs i les vigilàncies s' intentava controlar el treball fraudulent. Tots els assumptes del Gremi s' havien de tractar en el consell o junta que podia convocar consell general o consell ordinari. Finalment, als obradors hi havia una figura, que estava per sota dels seus dos superiors jeràrquics, l' aprenent. Aquest quasi no tenia personalitat en el gremi, perquè el seu dret estava limitat per l' acció del mestre i subjecte a les disposicions de les ordenances.
ELS OFICIS MEDIEVALS
Gremi -------------------------Ofici que realitzaven
Abaixadors............................. Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses
Apotecaris............................. Preparaven i venien medicaments
Bastaixos de capçana............. Traginaven càrregues damunt del cap
Calafats..................................Fusters de ribera que construïen embarcacions
Cervellers.............................. Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani
Daguers................................ Fabricants de dagues, espases de fulla curta
Estorers................................ Fabricaven o venien estores
Fustaniers............................. Teixidors de fundes de matalàs de cotó
Garbelladors......................... Es dedicaven a garbellar cereals per compte d' altri
Hortolans............................. Conreaven la terra
Llogaters de mula................. Llogaven bèsties de càrrega
Manescals........................... Curaven malalties en les bèsties
Pedrenyalers........................ Fabricants d' una mena d' escopeta curta que es disparava amb pedrenyal
Rosariers............................. Feien i venien rosaris
Sellers................................. Feien i adobaven selles i altres guarniments
Tapiners.............................. Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona
Velers................................. Fabricaven i venien vels
Xocolaters.......................... Feien i venien xocolata
Font:"Remença. Història de Catalunya" (Ed. Claret)
L' OBRADOR
La indústria de l' Edat Mitjana, fonamentalment urbana, es basava en l' artesania, que tenia com a centre el taller o obrador, que constituïa un ens jerarquitzat però alhora també un lloc de vida.
Als obradors es girava al voltant de l' eix mestre- oficial- aprenent: L' aprenent anava a casa del mestre, el qual li ensenyava l' ofici i l' acollia a casa seva( això creava un vincle de familiaritat). Passat un temps, l' aprenent accedia a la categoria d' oficial i continuava treballant a l' obrador, però ja rebent un salari. Més endavant, aquest oficial, havent superat les proves de "passantia" , podia arribar a la categoria de mestre i obrir el seu propi taller.