| la medicina medieval |
 |
| Averroes |
 |
 |
| Paracels és un dels personatges que van marcar l'inici d'una nova era. Va fer la crítica dels clàssics i va abandonar tot allò que no estava d'acord amb l'observació directa. Poc a poc, la medicina europea va anar convertint-se en una ciència experimental. Paracels va interpretar la diabetis com una malaltia general, no limitada a l'orina. |
 |
| Els metges àrabs van conservar el llegat de la medicina grega, que després es va transmetre a l'occident cristià. Aquí veiem el Canon escrit per Ibn Sina, conegut com Avicena, en una traducció a l'hebreu. Ibn Sina va viure del 900 al 1037. Com a tractament de la diabetis, aconsellava emètics i sudorífics. Recomanava als seus pacients l'exercici i l'abstenció d'aliments diurètics. En els estats més avançats utilitzava banys tebis i vi olorós. |
| La medicina europea va continuar les idees antigues durant segles. Els metges aconsellaven purgants per a evitar l'esforç dels ronyons, així com astringents i aliments refrigerants. |