| el segle XX |
![]() |
![]() |
| Best, estudiant de medicina, treballava aquell any amb Banting. |
| L'estiu del 1921, al laboratori de JJR MacLeod, a la Universitat de Toronto, Frederick Banting va aīllar el component antidiabčtic del pāncreas. |
![]() |
| Frederick Sanger va descobrir l'estructura primāria de la insulina l'any 1955 a Cambridge. L'estructura primāria és l'ordre en quč es disposen els aminoācids que formen la molčcula d'insulina. El 1958 va rebre el premi Nobel pel seu treball. |
![]() |
| Van observar que l'extracte pancreātic provocava un rāpid descens de la glucosa en sang. Havia nascut la insulina. |
| Gustave Laguesse va suggerir que els illots de Langerhans fabricaven una secreciķ interna que tenia un efecte antidiabčtic. A principis del segle XX, Opie va mantenir també aquesta hipōtesi. Diversos investigadors van aīllar extractes de pāncreas que feien baixar el sucre, perō els productes eren molt impurs i provocaven efectes tōxics. |
| Banting i Best, van extirpar el pāncreas a un gos i li van injectar l'extracte pancreātic. |
| JJR MacLeod i Frederick Banting van rebre el premi Nobel. |
| El gener del 1922 es va iniciar el tractament en humans. Elliot P. Joslin va ser un dels primers metges que van treballar amb el nou producte. Rossend Carrasco i Formiguera en va ser pioner al nostre país. |
| El 1969, Dorothy Hodgkin va descriure l'estructura espacial de la insulina. Va rebre també el premi Nobel. |
![]() |