| la bomba d'infusió contínua |
| Has sentit parlar de les bombes d'insulina i segurament t'has preguntat si a tu t'aniria bé tindre'n una. Per a algunes persones és molt útil, però has de saber algunes coses. Quan utilitzes una bomba, has de controlar el sucre quatre vegades al dia. També has de saber quina quantitat d'hidrats de carboni menges i quins canvis has de fer en la dosi d'insulina. És una forma de tractament intensiu. Pot donar-te més llibertat i millor control però requereix una atenció constant. |
| Durant tot el dia, la bomba va posant-te una quantitat d'insulina que tu has programat. Això suposa al voltant de la meitat de la dosi total. És el el que anomenem insulina basal. Als moments de les menjades, necessites dosis addicionals que et calcules tu mateix segons la quantitat d'hidrats de carboni que prens. A estes dosis els diem bolus. Posar-se el bolus és tan fàcil com apretar un botó. El sistema imita el que fa el pàncreas de les persones que no tenen diabetis. La diferència és que has de controlar tu mateix quan de sucre tens i quina dosi necessites. |
| Ja fa anys que hi ha bombes però l'ús ha estat molt limitat degut al seu preu. Ara ja són finançades pel sistema sanitari públic i així estan a l'abast de més persones. Hi ha diversos models de diferents. En les adreces d'interès, en l'apartat d'empreses relacionades amb la diabetis, pots trobar-ne alguns. |
| Si creus que pot interessar-te, consulta-ho a la teua unitat de diabetis. |
| Així, ja no has de posar-te les injeccions d'insulina. La bomba es porta tot el dia però pots llevar-te-la uns minuts, per exemple per a dutxar-te o per a banyar-te a la platja. |
 |
 |
 |
 |
 |
| Actualment, hi ha bombes molt menudes i que pesen poc. Pots dur-les al cinturó o a la butxaca. La bomba t'envia la insulina a través d'un tubet de plàstic que et poses tu mateix davall la pell, a la panxa o a la cuixa. Has de canviar-lo de lloc cada dos o tres dies per a evitar infeccions. |
 |