| I què ha passat durant els darrers anys? Al llarg del segle XX, l'alimentació ha anat canviant a mida que es produïa el desenvolupament econòmic. La ingesta de calories totals ha augmentat o, com a mínim, s'ha mantingut. Ha descendit el consum d'hidrats de carboni i ha augmentat el de proteïnes i sobretot de greixos, cosa que ens ha allunyat progressivament dels hàbits alimentaris més saludables. Com a exemple, tenim el cas de Grècia. Durant els anys quaranta, els aliments d'origen vegetal suposaven les tres quartes parts de les calories de la dieta dels grecs, mentre que als Estats Units, només arribaven al 37 %. Amb el consum de carn, la situació també era diferent. A Grècia, la carn no arribava al 20% de les calories totals i a Amèrica, era quasi el 30%. Al nostre país, ha anat passat una cosa pareguda. Si comparem les recomanacions més actuals en relació amb la nutrició, veiem que coincideixen quasi exactament amb el consum de greixos i hidrats de carboni que era habitual durant els anys seixanta. En els nostres dies, el consum de productes grassos és superior a l'aconsellat i el d'hidrats de carboni és inferior. Després de la segona guerra mundial, coincidint amb l'augment de la disponibilitat d'aliments d'origen animal, la cardiopatia isquèmica i les malalties cardiovasculars han arribat a convertir-se en veritables epidèmies. Aquestes malalties i l'excés de colesterol són molt poc freqüents en els països del tercer món, que tenen dietes pobres en carn i en calories totals, sobretot a expenses d'un consum molt baix de greixos saturats. Aquesta forma d'alimentar-se és poc agradable per al gust occidental i és poc probable que siga acceptada per la població. Tot i això, encara podem seguir parlant de dieta mediterrània. Les enquestes nutricionals mostren que al nostre país, i en general als països del sud d'Europa, encara es fa un consum important de fruites i hortalisses, de peix i d'oli d'oliva. També es consumeixen altres olis vegetals, de llavors sobretot. Aquesta dieta és encara raonablement saludable si la comparem amb la dels països del nord d'Europa i els Estats Units. La dieta mediterrània, amb un contingut raonable de greix d'origen vegetal, suposa una alternativa vàlida i ben aplicable a les societats industrialitzades. |