Tots aquells que han visitat qualque vegada el nostre Museu Nacional, hi hauran tingut oportunitat de contemplar les magnes esferes de pedra d'origen precolombí que enriqueixen la col·lecció d'aquesta institució. En passetjar-nos pels seus corredors exteriors ens trobam amb una esfera que destaca entre les altres, no tant per estar seccionada a la meitat com per mostrar un intrincat petroglif a un dels seus hemisferis. Aquest gravat presenta una sèrie de formes summament complexes, marcades amb trossos ferms damunt la deteriorada superfície de la pedra.
Quan me'n vaig trobar per primera vegada davant d'aquesta pedra, fa més d'una dècada, em va assaltar la curiositat per saber que representaven i significaven aquelles enigmàtiques línies. Aquests petroglifs s'han trobat a l'ample de tot el territori nacional i alguns dels seus dissenys, summament complexos, més pareixen obres abstractes filles de l'art modern que no el producte de la creació d'un poble "primitiu", com acostumam a qualificar als nostres avantpassats precolombins.
Mapes geogràfics, signes rituals i inclús formacions naturals: aquestes han estat algunes de les explicacions que se'ls han donat i que no han resolt satisfactòriament el seu misteri.
Però existeix una altre explicació més, la qual, a manera de context, no ha estat explotada totalment al seu espectre de possibilitats: es tracta de la que identifica els petroglifs amb representacions de caràcter astronòmic, és a dir, com a cartes celests en pedra la finalitat de les quals hauria estat calendària i probablement cerimonial.
Encara que la idea del sentit astronòmic dels petroglifs costa-riquenys no és meva, com es veurà més endavant, em permet presentar una interpretació astronòmica del gravat que ens ocupa.
Tot va començar amb l'espiral que es troba a la part inferior del disseny. La curiosa posició de l'espiral dins del conjunt, i la forma del petroglif en si mateix, em recordaren vagament les constel·lacions de Pegàs i Andrómeda, als voltants de les quals es troba una altre singular forma espiral: la galàxia M 31.
Fig. 1 i 2: L'esfera de pedra
seccionada mostrant part del petroglif a un dels seus hemisferis.
(Fotografies de Daniel Brenes)
Partint d'aquesta idea formulo la hipòtesi de que el petroglif en qüestió sigui la representació d'una constel·lació precolombina, formada per estels de les constel·lacions ja esmentades i d'algunes de les seves veïnes més properes.
És important recordar que la forma d'una constel·lació varia d'acord amb l'interpretació que cada cultura doni a un determinat grup d'estels al firmament.
Com que les formes de les constel·lacions de Pegàs i Andrómeda, així com les coneixem, tenen el seu origen als pobles mediterranis, és d'esperar que una constel·lació precolombina d'aquesta mateixa zona del cel reunesqui un conjunt un tant diferent d'estels, formant cualque cosa molt diferent a un cavall alat i a una princesa celest.
Damut les bases d'aquest fet, vaig comparar les línies i punts que conformen el gravat petrós amb els agrupaments d'estels d'aquesta regió celest, la qual abarca des de 43º 07' a -07º 47' de declinació.
Fig. 3: Constel·lacions i estels més importants esmentats en aquest estudi.
Fig. 4: Constel·lació basada al petroglif. El cercle inferior representa l'ubicació de M 31.
Fig. 5: Comparació entre la constel·lació resultant i el petroglif
Fig.
6: Punts concordants entre ambdues figures. Ennumeració dels punts assenyalats:
1-
Galàxia M 31 d'Andrómeda.
2-
Mirach (Beta d'Andrómeda).
3-
Alpheratz (Alfa d'Andrómeda.)
4-
Ómicron d'Andrómeda.
5-
HR 8632 a la constel·lació
del Llangardaix (catàleg d'estels de Yale).
6-
Scheat (Beta de Pegàs).
7-
Psi de Pegàs.
8-
Pi de Pegàs.
9-
Algenib (Gamma de Pegàs).
10-
Theta, Iota, Lambda, Kappa, Gamma i Omega de Peixos.
11-
Beta de Peixos.
12-
Eta de Aquari.
13-
Markab (Alfa de Pegàs).
14-
Homam (Zeta de Pegàs).
15-
Theta de Pegàs.
16-
Ancha (Theta d'Aquari).
17-
Sadalsud (Beta d'Aquari).
18-
Alfa del Cavallet.
19-
Enif (Épsilon de Pegàs).
20-
HR 8313 a la constel·lació
de Pegàs (catàleg d'estels de Yale).
21-
HR 8173 a la constel·lació
de Pegàs (catàleg d'estels de Yale).
22-
Constel·lació
del Dofí.
?-
Figura encara no definida al context astronómic.
Fruit
d'aquesta comparació s'obté una constel·lació amb un total de vint-i-dos
estels i grups principals, assenyalats sense molta dificultat ja que pràcticament
concorden amb els objectes més pronunciats i les interseccions de línies que
mostra el gravat. Així, la similitud entre ambdues figures resulta evident.
L'agrupació
inclou a la seva composició estels perteneixents a les constel·lacions d'Andrómeda,
Pegàs, Peixos, Aquari, Dofí, Llangardaix i Cavallet.
D'aquesta
llista de punts concordants és el punt 13 un dels més singulars, ja que
presenta una espiral unida a un bucle, destacant pel seu tamany de la resta del
gravat. Hi he identificat aquest punt amb Markab, l'estel alfa de Pegàs i per
tant el més brillant d'aquesta constel·lació. Que aquest estel fóra
ressaltat d'aquesta forma probablement va obeir a que aquell que gravà el
petroglif el va considerar relevant per raons que desconec.
Tampoc
vaig poder definir la figura de la part inferior dreta, a prop de l'espiral, ja
que no vaig aconseguir relacionar-la amb cap conjunt o objecte astronómic
d'aquesta regió del cel que se li pogués pareixer.
S'ha
de ressaltar el fet de que, al trobar-se inscrit el petroglif a una esfera, és
possible reproduir amb ell el moviment aparent que, amb motiu de la rotació de
la Terra, descriu la constel·lació al cel durant la nit. Fent-la voltar de
dreta a esquerra, sobre un eix situat sota el petroglif que equival al punt Nord
estelar fix, s'obté una representació del moviment Est-Oest que descriu la
mateixa constel·lació. Hi seriem llavors no tan sols davant d'una carta astronómica,
si no també davant d'un rudimentari però pràctic planetari.
Després
d'enumerar aquests indicis, crec que hi restaria encara un detall per resoldre:
cóm pogueren els creadors del petroglif conèixer la forma espiral de M 31 si,
malgrat que aquesta galàxia és visible a ull, sols es pot apreciar com a una
petita taca gris al cel?
Negar
la possibilitat de que els nostres antecessors tinguessin un coneixement tal
sense comptar amb el telescopi ni cap altre instrument òptic podria ser una
llastimosa desestimació de les seves capacitats, algunes de les quals son més
enllà de l'enteniment condicionat pel racionalisme ortodox del nostre temps.
I és que, amb el fet de representar-la desproporcionada en el seu tamany i frontalment, no inclinada com s'aprecia al firmament, és possible que els nostres aborígens haguessin volgut transmetre la importància que aquest coneixement implicava tant per ells com per a nosaltres, els seus succesors.
Fig. 7: Galàxia M 31 d'Andrómeda
En
quant a la figura que podria representar la constel·lació resulta difícil
d'interpretar per la seva complexitat, però pareix suggerir una forma zoomórfica,
potser la d'un quadrúpede. Dins del context de la fauna americana podria
representar un ca, un jaguar o, potser, un simi.
A
més, no és la primera vegada que es dona una interpretació de caràcter
astronómic dels petroglifs de Costa Rica.
El
25 de març de 1979, a la secció "'Áncora" del periódic "La
Nación" de Costa Rica, el senyor Michael O'Reilly va presentar la proposta
de que el petroglif circular trobat al monticle principal de Guayalbo de
Torralba, província de Cartago, poguè haver funcionat com un calendari molt
precís que, usant com a referència objectes astronómics de escasa magnitud,
donaria detall de dades com els solsticis, el dia més llarg de l'any o la
durada de l'època plujosa.
Considerar
que els nostres avantpassats precolombins posseïen coneixements astronómics
que pogueren plasmar als seus petroglifs es converteix en una veta
interpretativa rica i valuosa, ja que ens mostra una nova faceta del seu
pensament i dels seus coneixements damunt els cicles de la Natura els cuals, per
a desgràcia nostra, hem relegat a l'oblit.
Edwin Quesada
Traducció: Toni Martinez Jover
Versión en Castellano
English Version
© 1997. Tots els drets reservats. Prohibida la cópia del contingut gràfic o textual d'aquest lloc sense l'autorització expressa de l'autor.