Les entitats sotasignants d´aquest manifest demanem a les institucions públiques la constitució d´un Consorci per a la protecció de l´Espai Natural Agrícola i Forestal del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç i, alhora,  sol.licitem una moratòria, retirada o la requalificació dels terrenys afectats per propers  plans urbanístics,  que es volen desenvolupar en municipis del Baix Llobregat, majoritàriament en les anomenades zones 21 (sòl urbanitzable no programat). Amb això es vol assegurar la connectivitat biològica de tots els espais naturals de l´àrea metropolitana de Barcelona. 

(Pel que fa al nom d´aquest espai natural, proposem que s´inclogui també el nom del Puig-Vicenç, que identifica un territori més ampli, que està inclós en la proposta sobre els límits d´aquest entorn natural a protegir.)

¨ L´ESPAI  NATURAL  DEL  MONTBAIG - MONTPEDRÓS – PUIG VICENÇ: UNA SITUACIÓ GEOGRÀFICA ESTRATÈGICA 

El Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç forma part dels contraforts meridionals de la Serralada Litoral Catalana i es situa com a continu del Parc Natural del Garraf i les serres de l´Ordal, encaixonat per dos unitats físiques: el Delta del Llobregat i la riba dreta (vall baixa) del mateix riu. 

Es tracta de l´espai agro-forestal  de més de 10.000 hectàrees que emmarca a 11 municipis de la comarca del Baix Llobregat que són: Begues, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans, més la connexió amb l´Ordal per Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

Al Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç, el creixement urbanístic i les infrastructures que comporta la proximitat a la gran conurbació de Barcelona, han produït uns grans impactes ambientals. Especialment greu és el perill de la fragmentació interna de l´espai degut a les numeroses urbanitzacions (unes vuitanta) que es troben al seu interior. Un altre impacte ambiental molt significatiu es el que provoquen les cinc pedreres de grans dimensions situades a Vallirana i Begues. Les vies de comunicació són una barrera important per a la fauna i les línies elèctriques un perill per a les aus i causa potencial d´incendis forestals. Al Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç ens trobem, alhora,  una xarxa de comunicacions i de distribució d´energia prou densa, com fa palès les catorze línies d´alta tensió que la travessen. Tots aquests impactes, units a la gran pressió urbanística sobre el territori, fan urgent una intervenció activa de la societat civil i de les institucions per tal de protegir l´important patrimoni natural que encara resta en aquest espai.

¨ L´ESTUDI DE DEPANA, ENCARREGAT PER LA DIPUTACIÓ: UN DOCUMENT QUE POSA LES BASES PER A LA PROTECCIÓ D´AQUEST ESPAI

Cal dir que el novembre de 1997, diversos Ajuntaments, inclosos en aquest territori, assumint les peticions de moltes entitats, varen sol.licitar a la Diputació de Barcelona l´elaboració d´un estudi sobre aquest territori, que va ésser encarregat a DEPANA. El passat mes de gener es va entregar a la Diputació l”Estudi de base de l´espai natural (agrícola i forestal) Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç”. Amb aquest document  s´inicia un camí que ha de permetre la protecció efectiva del patrimoni natural (8.000 hectàrees) i, també, del patrimoni cultural (més de 200 masies, castells, ermites, fonts, restes arqueològiques, etc.) i d´unes activitats tradicionals, com l´agricultura de muntanya, que faci possible  l´equilibri de l´home amb el seu entorn i que asseguri el manteniment de la biodiversitat i la dinàmica dels seus ecosistemes.
 

¨ L´ACTIVITAT AGRÍCOLA I FORESTAL

Tota aquesta àrea  és una zona exemplar de la típica vegetació mediterrània, amb boscos de pi bord que han nascut a sobre d´antics bancals de conreus i d´alzina a les zones més fredes i humides. Vegetació exhuberant i selvàtica en torrents i rieres. Tot això amb la magnífica presència dels conreus de cirerers, especialment als mesos de primavera, quan les flors dels cireres il.luminen  el paisatge donant un altre aspecte a les valls i muntanyes. Centenaris garrofers i  oliveres també formen part del paisatge agrícola-forestal d´aquest entorn. 

La situació inicial del terreny agrícola es pot considerar de molt extensa, adaptada, en qualsevol cas, a les necessitats de principis de segle, però excessiva, atenent a les possibilitats hidrològiques de l´indret. Val a dir, però, que aquest inconvenient va ser sol.lucionat per la pagesia amb laborioses obres de contenció de sòls. L´evolució soferta ha estat marcada per la pèrdua progressiva de dedicació agrícola, deguda als grans canvis socioeconòmics apareguts a la segona meitat de segle. Aquesta pèrdua s´ha produït simultàniament per dos cantons: per una banda, el terreny agrícola ha servit per eixamplar el casc urbà, i per una altra, ha sofer una transformació a bosc, degut a l´abandó de conreus.

L´actual marginalitat del sector agrícola (alt índex de dedicació a temps parcial, piràmide d´edat de la població activa del sector, fragmentació i abandó…) junt amb les immediates implantacions d´infraestructures al Baix Llobregat que afectaran sòl agrícola, fan urgent la necessitat de protegir i potenciar decidídament aquesta activitat. 

Cal reconèixer i fer esment al treball silenciós, abnegat i sovint poc reconegut i recolzat, del món de la pagesia i  dels qui viuen en aquest entorn natural, per preservar el medi ambient i l´entorn natural. 
 

¨ L´ESPAI NATURAL DEL MONTBAIG-MONTPEDROS-PUIG VICENÇ, UN ELEMENT MOLT IMPORTANT PER TANCAR L´ANELLA VERDA DE L´ÀREA   METROPOLITANA

Als valor naturals i intrínsecs del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç cal sumar-hi el paper que  té com a nexe entre els espais naturals propers i, per tant, en la preservació d´una major biodiversitat. Aquesta connexió biològica i paisatgística entre els espais naturals de les serralades litoral i prelitoral que envolten l´àrea metropolitana de Barcelona és un dels objectius del projecte de l´Anella Verda promoguda per la Diputació de Barcelona. En el cas del Montbaig-Monpedrós-Puig Vicenç la connexió es produeix amb el Parc Natural del Garraf, les Serres de l´Ordal i amb el Delta i la riba dreta (vall baixa) del  riu del Llobregat, incloent´hi el Parc Agrari del Baix Llobregat. 

La proposta de delimitació, realitzada a l´estudi de DEPANA té un un total de 8.000 hectàrees, que inclouen espais no urbanitzables (7.000 hectàrees); espais urbanitzables no programats-zones 21, (300 hectàrees) i  espais de connexió, urbanitzables i no urbanitzables  (700 hectàrees). 

¨ PROPOSTES

Davant de tot el què hem exposat,  PROPOSEM:

¨ L´actual situació d´agressió urbanística és fonamenta en el desfasat Pla General Metropolità (PGM), del 1976, que permet edificar fins a l´entrada mateix dels espais naturals. Cal dir que, en el seu dia, el Parlament de Catalunya, va aprovar el Pla Territorial General de Catalunya, on  s´ inclouen diversos parcs agrícoles, entre els quals hi ha el denominat “Parc agrícola Garraf-Ordal”, que coincideix en gran mesura amb els límits proposats per la proposta de L´Espai Natural (Agricola-Forestal) Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. Reclamem una actuació coherent amb el que va aprovar el Parlament. 

¨ Les entitats cíviques demanem també a la Diputació de Barcelona, com a institució pionera en la posada en marxa de l´Estudi adalt esmentat, que doni un fort impuls a la constitució del Consorci de l´Espai Natural del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. Així mateix, demanem al  Consell Comarcal del Baix Llobregat que assumeixi les seves responsabilitats, i que lideri davant dels municipis la necessitat d´adoptar aquestes moratòries, retirades de projectes o requalificacions urbanístiques, i que impulsi la constitució d´un CONSORCI d´aquest Espai Natural. Proposem que en els municipis afectats per possibles planejaments urbanístics en zones urbanitzables no programades (anomenades “zones 21”pel PGM, en nuclis urbans de la primera corona metropolitana), es constitueixin comissions de treball, integrades per les entitats socials i ecologistes, pagesos, veïns i propietaris, i un equip d´experts independents  (advocats, urbanistes, paisatgistes, geògrafs...), per tal de realitzar un estudi integral i específic de cada territori objecte de polèmica,  i realitzar propostes de viabilitat, el màxim de consensuades.

¨ Cal remarcar que és fonamental un compromís urgent de declaració de MORATÒRIES URBANÍSTIQUES i de no agressió a les zones lliures per part dels Ajuntaments, que en primera instància són els que aproven les iniciatives urbanitzadores, amparats per la nova Llei del Sòl aprovada fa dos anys pel PP. Si prosperen determinats plans urbanístics, situats en la serralada del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç,  els espais naturals protegits del Baix Llobregat sud (Delta del Llobregat, Parc del Garraf, serra de l´Ordal, i zones forestals de la Vall Baixa) corren el perill de convertir-se en magatzems aïllats sense viabilitat a mig termini per a moltes de les seves actuals espècies animals i vegetals. Proposem assegurar la connectivitat de tots aquests espais naturals, per garantir-ne la biodiversitat i la viabilitat a llarg termini. És per això que demanem una moratòria per a les zones urbanitzables encara no desenvolupades, que es troben situades dintre dels límits de la proposta de DEPANA i assumida per la Plataforma pro Espai Natural  (Agrícola-Forestal) Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. Aquests espais han de convertir-se en les portes d´entrada dels espais naturals. Alhora, cal consensuar –a cada municipi i en cada cas- solucions concretes amb els diversos sectors afectats (veïns, pagesos, propietaris…).

¨ Per a garantir tot això, proposem la constitució d´un CONSORCI, integrat per les administracions públiques (Ajuntaments, Generalitat, Diputació, Mancomunitat de municipis de l´àrea metropolitana, món de la pagesia, propietaris, moviments cívics…),   per tal de què es pugui realitzar una gestió integral del territori esmentat, amb les seves riqueses naturals, forestals, agrícoles i patrimonials, tot partint de l´estudi realitzat per  DEPANA  i presentat recentment a la Diputació de Barcelona. 

¨ Cal destacar que el Consorci ha de constituir una garantia per l´equilibri integral de tot aquest territori, per tal de què es protegeixin efectivament els espais agrícoles per tal de preservar els conreus actuals, basats principalment en les collites de cireres.  Alhora, la creació d´aquest Consorci pot ajudar a la vigilància, conservació i promoció d´aquest producte que té denominació de qualitat i permetrà la protecció adequada de la massa forestal, la flora i la fauna existent.  Això serà possible en la mesura en que tots els sectors s´hi impliquin actívament (Ajuntaments, pagesos, propietaris, entitats socials,…)  en la seva gestió. En aquest sentit, les persones que viuen i treballen en aquest territori, han de ser protagonistes en aquest procès, fent possible que la constitució del Parc sigui un avenç real i qualitatiu en relació a la situació actual. Això ha de comportar: inversions de suport a la pagesia, amb incentius econòmics i fiscals per la tasca que realitzen en l´equilibri del territori,  millors infraestructures, ampliació de recursos en la prevenció contra els incendis, suport al desenvolupament del turisme rural i de nous jaciments d´ocupació, vinculats a la preservació del medi, dotació d´equipaments socials, sanitaris i culturals als nuclis poblacionals que estan plenament integrats en el futur Parc i, sobre tot, ha de comportar un pacte sobre el “model de gestió comuna i integrada”, fent possible el  caràcter multifuncional del sistema agro-forestal i la seva sostenibilitat. Tot això, sens dubte, ha de suposar una millora compensatòria i significativa en l´equilibri territorial i social de la comarca del Baix. 

¨ En aquest sentit, caldrà definir i ordenar els diferents usos d´ aquest territori, tenint present que no es parteix de zero. A la regulació dels usos tradicionals, como són l´agricultura, la ramaderia, els aprofitaments forestals i els cinegètics, s´haurà d´afegir la regulació de noves (o, potser, ja no tan noves) demandes socials, fonamentalment les diferentes modalitats de gaudi de la natura i la conservació i foment de certs ecosistemes. Això, encara, s´haurà de completar amb una activitat d´educació ambiental a diferents nivells, la investigació i experimentació constants, integrades dins la gestió de l´Espai Natural, i la subsegüent tasca d´extensió agrària i forestal.  L´assumpció d´aquesta multifuncionalitat és cabdal per a l´èxit d´aquest projecte, d´altra manera, una visió massa simplista i sectària, concentrada en un d´aquests aspectes, farà fracassar qualsevol intent de gestió integrada d´aquest espai. Això, sens dubte, ha de comportar una regulació, limitació i control de l´accès de les persones en els espais d´aquest territori, a fi de garantir l´adequada sostenibilitat de les diverses activitats agrícoles i  forestals. 

¨ Per fer viable aquesta proposta, cal la decidida implicació econòmica de totes les administracions (autonòmica, estatal, europea…), tenint present que aquest espai natural és un patrimoni de tots, no només de la comarca del Baix Llobregat; comarca, que encara arrossega una gran manca de recursos i serveis de tota mena, i amb uns importants desequilibris territorials, motivats en gran part per la seva dependència de la Gran Barcelona. 

¨ Per a fer-ho  efectiu també políticament, reclamem al Consell Comarcal, a la Diputació de Barcelona, al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perquè realitzin tots els tràmits administratius i legislatius necessaris per a la creació d´aquest Consorci.

¨ Fem una crida a tots els ciutadans i entitats de la comarca del Baix Llobregat a que donin suport a aquest manifest per a la constitució de l´Espai Natural (Agrícola-Forestal) Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. Ben segur que és un dels millors llegats que podrem deixar a les generacions  futures de la nostra comarca. 

Sant Boi, 25 de setembre de 2000