Els passats dies 8, 9 i 10 de març de 2002 tingué lloc a la ciutat de Palma el Congrés de Medi Ambient i Municipalisme, que constituí la tercera trobada de l´Assemblea de Regidors i Regidores del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l´Alguer. Els partits sotasignants, forces polítiques de les Illes Balears, han elaborat la següent Declaració, com a expressió pública dels compromisos adquirits i compartits en l´àmbit del medi ambient a nivell local.

El conjunt del territori de parla catalana gaudeix d´una singularitat que li és pròpia com a part de l´arc mediterrani nord-occidental, i que es reflecteix en la fragilitat dels sistemes naturals, la presència del litoral com a denominador comú, els escassos recursos d´aigua dolça, una biodiversitat extraordinàriament rica i altament endèmica , i un paisatge valuós i atractiu.
La gestió d´aquest territori ha de partir dels paràmetres d´aquesta singularitat, amb el màxim respecte a l´equilibri ecològic i des de la lògica de la sostenibilitat. Aquest és el nostre patrimoni natural, que hem de llegar a les generacions futures igual o millor de com el rebérem.
Els homes i les dones que des dels ajuntaments gestionen els problemes ambientals dels municipis són els qui, probablement, coneixen millor tant les potencialitats com les febleses del nostre territori i dels nostres sistemes urbans. Aquesta gestió s´ha d´emmarcar en el context i característiques pròpies de la Mediterrània i de cadascun dels territoris que la componen. És a partir d´aquesta realitat que prenia un sentit molt important la celebració del Congrés de Regidors i Regidores de Medi Ambient. I és en aquest sentit que s´acordà proclamar les següents valoracions i propostes.

La gestió dels recursos naturals bàsics: l´aigua i l´energia renovable.

L´aigua és un bé escàs, especialment en el conjunt de la conca mediterrània. La planificació i la gestió de l´aigua a partir dels recursos propis és un objectiu bàsic des del criteri de la gestió sostenible. Malgrat això, les concentracions demogràfiques i l´increment de població temporal en determinades zones per motius turístics i urbanístics dificulten enormement la necessària gestió sostenible de l´aigua. Projectes com els  transvasaments del Roine i de l´Ebre esdevenen així difícilment compatibles amb la sostenibilitat dels recursos hídrics.
El sol i el vent representen recursos energètics potencials dels quals el clima mediterrani disposa d´una manera generosa. Paradoxalment, es tracta de recursos enormement infrautilitzats com a fonts energètiques. L´aprofitament del sol i del vent com a principals fonts d´energia representa un objectiu primordial, generador de noves activitats econòmiques que possibiliten l´establiment de centrals de gestió mancomunada des de l´àmbit local. Les iniciatives per impulsar alternatives energètiques com la solar i l´eòlica han de permetre el tancament a mitjà termini de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellós, com també la disminució del consum de combustibles fòssils i les emissions de CO2. De tota manera, remarquem que qualsevol instal.lació de producció energètica ha de ser avaluada amb acuradíssims criteris ambientals.

L´equilibri territorial i la preservació dels espais naturals.

El litoral és l´espai que probablement rep més la pressió urbanística del conjunt del territori. La proliferació de ports esportius i d´urbanitzacions està posant en perill la important riquesa natural que representa el litoral mediterrani. Una gestió sostenible del litoral esdevé necessària per a garantir la qualitat ecològica i ambiental d´un espai que ha de seguir sent l´aposta per un turisme responsable i de qualitat.
La muntanya és l´altre sector del territori que està patint una colonització destructiva, en forma d´instal.lacions de lleure, edificacions, embassaments i obertura de nous vials. Això comporta la desaparició d´espais singulars, la degradació de paisatges emblemàtics i la pèrdua d´un patrimoni natural i cultural únic. La gestió sostenible de la muntanya mediterrània és indefugible i urgent, per garantir la qualitat de vida i la prosperitat dels seus habitants, l´ús assenyat i respectuós per part dels visitants, i la conservació dels seus valors extraordinaris.
Els espais rurals i l´agricultura han de permetre la garantia de mantenir un equilibri harmònic entre els espais urbans i els que no ho són. L´agricultura és una de les activitats econòmiques més importants i més esteses del nostre territori; alhora, garanteix una bona part de la gestió i conservació dels paisatges culturals rurals. Malgrat aquesta impotant funció de la nostra agricultura, avui és un sector que pateix la manca d´ajuts i de cooperació. La correcta gestió dels espais rurals garantiria també la disminució del risc d´incendis.
Els espais naturals protegits han d´assegurar la salvaguarda del patrimoni natural i cultural. Des de les zones pregonament humanitzades, on la gestió ha d´actuar com a motor per al desenvolupament sostenible de les comunitats rurals, fins aquelles altres on s´ha de protegir i potenciar el caràcter natural dels seus ecosistemes, el paper d´aquests espais resulta imprescindible per a aconseguir un territori equilibrat on es pugui mantenir la qualitat de vida.
La biodiversitat dels territoris que representem és excepcional, especialment en el context europeu; malauradament, no ha rebut encara tota l´atenció i protecció que mereix. Les característiques geogràfiques i històriques han propiciat l´existència de nombrosíssimes espècies endèmiques, sovint limitades a zones molt petites. La conservació de la biodiversitat ha de ser un dels indicadors educatius i de sostenibilitat de la nostra societat: la supervivència de tota la flora i fauna endèmica, sovint humil però no per això poc important; la protecció dels boscos antics i altres ecosistemes de gran complexitat; i la supervivència o retorn d´espècies emblemàtiques com són l´ós, el voltor negre i el vell marí.
L´impost sobre estades turístiques, més conegut com a ecotaxa i promogut pel Govern progressista de les Illes, representa una experiència innovadora que aporta nous recursos econòmics i també noves maneres de fer front des de l´administació a l´impacte ambiental que genera en el territori la pressió humana derivada del turisme. Aquesta passa es podria multiplicar en diverses varainats en altres sectors i àmbits de l´administració local, mitjançant una fiscalitat ecològica, per al finançament de projectes ambientals.

La planificació estratègica per avançar cap a la sostenibilitat ambiental des de l´àmbit local.

El desenvolupament de les Agendes 21 és l´instrument que un bon nombre de municipis està ja dissenyant com l´eina de planificació i de definició dels Plans d´Acció Locals, per tal d´avançar en la direcció del desenvolupament sostenible del municipi. La valoració dels processos, l´anàlisi de les dificultats i l´apreciació dels resultats obtinguts representen una sòlida base que pot ser punt de referència per al conjunt dels municipis amb voluntat política de treballar en la direcció de la sostenibilitat.
L´Auditoria Ambiental Municipal és l´instrument d´anàlisi del diagnòstic ambiental i punt de partida per a l´elaboració de l´Agenda 21 Local. Les metodologies que cal seguir per a l´elaboració d´una auditoria ambiental constitueixen l´eina bàsica per conèixer el funcionament del sistema urbà des de la seva lògica d´ecosistema i per definir els plans d´acció ambientals.
La informació i els processos de participació de la ciutadania són part fonamental de l´estratègia d´elaboració de les Agendes 21 Locals. La cooperació del conjunt del teixit associatiu i la participació activa de la ciutadania són fonamentals per crear xarxes amb capacitat per fer front als problemes ambientals. Una nova informació i noves formes d´informar esdevenen un objectiu imprescindible.
Els indicadors ambientals com a baròmetre per mesurar el grau de sostenibilitat d´un municipi i avaluar progressivament el seu desenvolupament conformen un debat obert avui a Europa. La Comissió Europea de Medi Ambient va proposar inicialment deu indicadors a Hannover, i la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat de Catalunya treballa amb trenta en un grup d´onze municipis. Els indicadors han de ser les noves eines per al balanç, la mesura i la comparació dels processos cap a la sostenibilitat, i per tant també de la qualitat de vida dels ciutadans.
Les xarxes de municipis s´estan convertint en l´espai de cooperació municipal més útil, flexible i operatiu per a l´ajut recíproc, l´intercanvi d´experiències, i l´elaboració de projectes comuns per a l´anàlisi i recerca de solucions de les noves dificultats que planteja la gestió local des de la lògica  de la sostenibilitat.

Propostes i experiència sectorials en la gestió ambiental municipal.

Les àrees d´acuació on la gestió ambiental municipal ha de posar esment són, en síntesi, les següents: la gestió dels residus, la gestió de l´aigua, la contaminació (atmosfèrica, acústica, del sòl i de les aigües), la planificació d´una mobilitat sostenible, la progressiva implantació d´energies renovables i de l´eficiència energètica, els programes de sensibilització i educació ambiental, la declaració i gestió d´espais naturals protegits, i el manteniment i la recuperació de la biodiversitat.
L´àmbit municipal és el més proper a la ciutadania, en el sentit físic però també polític: la democràcia, la pluralitat i el coneixement directe de la realitat que representa són signes evidents d´aquesta proximitat. La participació i el respecte als drets individuals i col.lectius són la clau per trobar solucions als problemes ambientals que a tots ens afecten i ens preocupen. Un nou temps i una nova manera de fer política permeten encarar amb optimisme aquests reptes.
 
 

Partit Socialista de les Illes Balears
Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista
Esquerra Unida de les Illes Balears
Els Verds de les Illes
Unió Mallorquina
Coordinadora d´Organitzacions Progressistes de Formentera