DISCOGRAFIA CATALANA RECENT

Pag. 75

SERRA D▀OR

Núm. 510 juny 2.002

Antoni Garcia Collage!! Autoproducció.

Per segona vegada en disset anys, trenco la norma que m'havia autoimposat i porto a aquesta secció un CD que es difon fora de les vies comercials habituals. Perquè cal demostrar que la cançó en català continua existint, sovint des d'una situació catacumbal, al marge d'operacions de màrqueting, modes i silencis mediàtics. L'Antoni Garcia és un jove barceloní que ha decidit, simplement, cantar temes propis i recuperar un parell de cançons d'altres autors que li agraden especialment («EI jorn dels miserables» de Llach i «Va com va» d'Ovidi Montllor). Les cançons escrites per ell mateix tenen sovint vocació crítica («Porcs i senyors» fa pensar en «Les bourgeois» de Brel) i ens parlen de les joies i decepcions quotidianes («Avui t'he vist», «Obre els ulls»)--- L'ús del llenguatge, que incorpora sovint elements de xoc (refranys populars més o menys deformats lligats al discurs col.loquial), de vegades remet a Pi de la Serra (fins i tot «Avui és un bon dia» recorda una mica «Bon temps per a fer cançons», tot i que en aquest cas el text fou escrit, a la manera d'en Quico, per un tal Ramon Xiquet que no era sinó Raimon), de vegades tendeix a un lirisme martipolià («Cançó breu»)- Les músiques, interessants i ben construïdes, beuen sovint en la manera de fer de Toti Soler, fins al punt de manllevar-li frases musicals concretes (el comença-ment de «Balada flamenca» s'assembla potser massa a «Dóna'm la mà»), i la interpretació, correcta, guanyarà amb la desapari­ció d'alguns preciosismess obrers- L'Antoni Garcia és un autor i intèrpret que busca una veu pròpia, i que l'acabarà trobant com altres joves en una situació similar si disposa de canals on forjar-se davant del públic, tot donant a conèixer el seu trebal. Si el veieu anunciat en algun local del vostre barri o vila, sigueu curiosos i aneu a parar l'orella. És I'unica manera d'ajudar a consolidar una cançó normal en un país que es vol normal-— M-P