Breu ressenya de les dos Bandes de Palma i
                 l'UNIO MUSICAL PALMA DE GANDIA

De quan daten les nostres Bandes? De moment no se sap, però en el llibre de Memòries de D. Vicente Cremades “El Blanquet”, relata que pren possessió com a capellà en Palma de Gandia el 29 d'Agost de 1939, i sobre l'any 1950, forma un cor de 24 o 25 xiquets i hòmens cantors, mes avant relata que “ El dia de les Primeres Comunions i una vegada format el seguici eixien cap a l'església precedits de la Banda de Música, que tocava durant el trajecte i al finalitzar la Missa, precedits de la banda de música recorrien els carrers del poble acompanyant els xiquets i xiquetes a les seues cases. L'any 1952 D. Vicente Cremades deixa Palma i es va a Ontinyent

Però daten de molt abans segons ens han narrat alguns fills dels músics d'abans i per mes o menys les dates, podrien datar de finals del segle XIX o principis del XX. Sobre tot ens ha aportat moltes vivencies el senyor Miguel Escriva Miñana ( Torreta ), que als 98 anys, té bona memória i el cap clar. Ell anava algunes vegades de xiquet amb son pare (Miguel Escrivá que era sustitut del Mestre quant éste estava malalt), a les festes de Alcoi, perque son pare perteneixia a la banda de Baix i era un açerrim defensor i un actiu music, ja que tocava quasi tots els instruments. Als 14 anys, en 1919, creu que va ser l'última vegada amb les dos bandes i quan va ocurrir alló del passodoble furtat , que mes endavant contem.

Estes notícies de les Bandes de Música i algunes mes són narrades de viva veu, per persones majors del poble que ens han informat d'allò que ells han viscut o han escoltat contar els seus pares.

L'afició per la música va anar en augment i Palma va disposar durant prou temps de dos Bandes de musica, antigament a part del tema musical també influïa el tema polític, estes dos agrupacions es dividien en la banda de dalt o la de baix, també se les coneixia per la municipal ( o de l'Alcalde) i l'oposició. En cada Banda havien uns 30 músics i quasi ningú sábia solfeig, deprenien d'orella.

La municipal o de Baix tènia de Mestre a Bautista Vidal l'Estanquer, i entre els músics estaven Miguel Escrivá
"Torreta" tocava el Saxo i despres va pasar a tocar el Bombo,, Constantino Vidal, Domingo Malonda tocava el Clarinet, Jose Catala "Robero" el Bombardino, Jose Estruch "Juanet" tocava la Trompeta, José Escrivá "Vidal" Trompeta, Emilio "Garrofero" tocava el Tabalet, Jesus Vidal " Cota" el Trombo de Vares, Salvador Miñana " El Flare", Tobias Miñana, Juan Bautista Vidal ( d'Isidoro ) i Bautista Catalá( Germa del Roig ) tocaven el Clari, i de xicotets estaven Salvador Catalá "el Roig" i Eliseo "Canya" que tocaven el Saxo.

La de l'Oposició o la de Dalt tènia com a Mestre a Francisco Vidal ( Kico Vidal l'obrer) i tènia entre els seus músics a Bernardino Miñana, Joaquin " de Blay" tocava el Clarinet, el seu germá Fernando el Trombo de Vares, Francisco Muñoz " Pilatos" la Tuba o Baix, Pepe Andres que era tio de Fco. Muñoz també tocava la Tuba, Santiago Vidal, Joaquin Miñana i Batiste Miñana que eren germans tocaven el Requinto i el Tromponet respectivament. Joaquin Sastre " Morera" Tromponet, el Tio, Polit el Bombo i els Plats, i el Pare de Campaneta també tocava els Plats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                            

                 Antonio Minyana                               Alberto Vidal L’Estanquer                           Constantino Vidal

 

                                                           

                Francisco Vidal ( Kico)                Joaquin de Blay i Emilio Garrofero        Jesús Vidal Miñana (Tio Vidalet) 

  

                                                      
           Francisco Muñoz (Tio Pilatos)                         Tio Potantero                                              Queco


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

                                

 

Per Sant Antoni, tocaven les dos bandes i la Banda del l'Estanquer li va dir a la de Dalt " Que ja havien tocat prou i que es feia tard", i van començar a barallar-se els d'una banda i l'altra, per que l'Alcalde no volia que tocara la Banda de d'alt mes que la seua.

La competència era política i deslleial, es produïen moltes disputes entre elles i anècdotes incomprensibles i desestabilitzadores per al poble. Una de les més sonades segons ens conten va ser que se tènia que anar a tocar a Festes d'Alcoi, i anaven les dos Bandes cada una pel seu costat.

En Palma, els de l'Oposició no estaven autoritzats per a assajar en el poble i assajaven en els afores, en el Riu Rau del Tio Esteve ( terme d'Ador), de nit i amb ciris, on no els podien vore ni escoltar, però el que no sabien és que el tio Alberto l'estanquer sabia on es reunien, s'acostava per les nits i sentia la musica, tot sense permís i en la major clandestinitat, este hauria de tindre bona orella i saber alguna cosa de Solfeig, per que l'ensenyá als de la seua Banda ( la Municipal o de Baix). A l'arribar la data de les Festes d'Alcoi va donar la casualitat que la Banda municipal actuava abans que la Banda de Dalt o de l'Oposició que havia comprat i preparat el Pasdoble, esta es va vore amb l'amarga sorpresa que l'altra banda l'estrenava abans que ells. Açò va ser motiu de ràbia, enveges, desavinences per la qual cosa, açò arribá a desfer festejos i que els fills d'una banda no podies eixir amb les filles de l'altra banda i viceversa.

Una altra anècdota va ser que per festes de Gandia, en aquells temps hi havia un Plaça de bous, i l'empresari de la plaça contractá a una de les dos Bandes del poble, estos, mes o menys burlar-se dels altres, o van fer public pel poble. Els altres, ja farts s'en van anar a Gandia a vore el citat empresari, oferint-li anar per menys preu, gratis o si fera falta pagaven del seua butjaca.

Anaven passant els anys, els lideres es feien majors, i a poc a poc anaven casant-se els jóvens d'una part i una altra, oblidant antigues picabaralles, passaven els anys i es van unir les dos bandes fins a quedar només una, que va desaparéixer, com a banda, l'any 1970.

De jovençà, mos conta Paco Miñana ( Paco Flora ) que quant assajaven alguns fills de Músics, entre els llibres de música de Solfeig es trobaven el Mètode Eslava i Solfeig de Solfejos. També ens relata que no hi havia bandera en cap de les bandes.

S'han trobat partitures de la banda, que daten dels anys 1923 al 1949 ( segons dates fixades en la Partitura ), se suposa que amb estes partitures i moltes altres mes que han anat desapareixent , eren les notes que sentíem des de xicotets,

Entre les partitures que persones desinteressades, ens han deixat per a vore i fotocopiar-les, s'han trobat algunes dades que aporten gran valor al nou arxiu de la nostra associació, per exemple el pasdoble per a banda dedicat al famós matador de jònecs Manuel Baez "Litri" compost per Abelardo Alfonso Ordura i estrenat el 16 de Setembre de 1923, va ser adquirit per la UNIO MUSICAL PALMA DE GANDIA.

També es troba entre estes partitures, una que esta transcrita a mà, i firma Bautista Vidal, és un pasdoble anomenat "Somnis d'Artista", estaríem parlant del famós pasdoble?, al mateix temps es troben altres partitures copiades a mà i daten del 24 de Juliol de 1949 el pasdoble anomenat Honrant a Navarra.                                        

Faristols existien però amb el temps han anat desapareixent a poc a poc, be pel canvi de cases o per que ja no feien falta segons altres han anat deixant a altres bandes.

En el periode de temps 1965 al 1970, va ser d'angoixa per als nostres músics. Estaven vells, malalts, sense dents, i a pesar de tot, feien el gran esforç d'amenitzar i osar ruido i alegria als nostres carrers de Palma, durant cualsevol festa que es feia al poble. Tot el poble sabia d'oida els pasdobles i tocates, que eren sempre les mateixes. No hi havia renovació, interes, ni esperançes en les noves generacions i va ser a l'any 1970 cuant tot va acabar.

 

                              

 

Hi ha alguna foto en Festes de Santa Anna en l'any 1972, pero ya no era una banda, sino que eren cuatre o cinc musics que acompanyaven als/es festeres per dita festa.

 

                                                                                  

                                                                            Santa Ana 1972

Un homenatge a l'ultima Banda, que molts hem conegut i queden hui els seus fills, filles, nets y rebesnests.

                                      

                               

                                                                   Unio Musical Palma de Gandia

                                                                                 
                                                                             

                                                                     Tornar a la pagina de inici.