Tot va començar ja fa més de 60 anys, quan l'avi Andreu anava, a peu, a l'estació de Mataró a buscar el peix, que li arribava amb tren des de Roses, enviat per el seu cunyat Paco, per després vendre'l a Argentona. Més endavant hi anà amb tramvia i finalment aconseguir comprar una furgoneta (una caixa de mistos explicava). Com que la seva dona Neus l'ajudava, a més de vendre per la gent d'Argentona i masies del voltant, dos cops per setmana pujaven als pobles del costat: Canyamas, Dosrrius i Orrius. Quan la gent sentia el só d'una trompeta sabien que la Neus arribava amb una carretilla plena de peix fresc. Amb el temps el seu germà Vicenç s'afegí al negoci i més endavant l'altre germà, en Lauri, ampliant així l'empresa i els establiments a la vila: Plaça de Vendre, Plaça Nova i C/ Josep Soler. Amb el temps en Lauri s'independitza i instal·la el seu negoci de peix, amb la seva dona Roseta, la filla Pepita i el seu gerndre Josep, a Mataró. Quedaren com a socis els dos germans, en Vicenç despatxava a la Plaça de Vendre d'Argentona, i la Neus a la Plaça de Cuba de Mataró. Mentres que l'Andreu i el seu fill primogènit Francisco anaven a comprar el peix, de matinada al Mercabarna i per les tardes a les llotges d'Arenys i Mataró.

Passaren els anys i en Francisco es va casar amb l'Amparo. Amb l'arribada dels fills, Andreu i Blanca, la dedicació al treball va tenir que ser més gran, i per tan l'Amparo va tenir que ajudar en l'empresa, primer al costat d'en Vicenç, després al C/ Barcelona i després en el lloc que ocupà més de 35 anys la Neus a la Plaça de Cuba de Mataró. Després de la mort de l'Andreu, en Francisco va passar de treballador assalariat a soci de l'empresa. I ara farà 10 anys, després de la jubilació d'en Vicenç, que és propietari absolut d'una empresa que es concentra exclusivament amb dos establiments dins la vila d'Argentona, una està ubicada a la Plaça del Mercat i l'altre al carrer Barcelona.

En aquest moments els seus successor, l'Andreu i la Blanca, vinculats a l'empresa des de fa molts anys, esperen que a la jubilació dels seus pares puguin, amb totes les ensenyances apreses durant tants anys, com a mínim fer-ho igual o millor que ells.