Comunicació i Dret

Drets Constitucionals dels periodistes: clàusula de consciència i secret professional

Són drets constitucionals i com a tals, estan especialment protegits per la Constitució. Els dos actuen com a garantia de la llibertat d'informació. L’objectiu principal de la clàusula de consciència és evitar que un periodista hagi de treballar en un mitjà que no coincideix amb els seus principis ideològics. Actua també, doncs, com a garantia de la llibertat ideològica. Així, en cas d’un canvi d’orientació ideològica del mijà, el periodista té la facultat de rescindir unilateralment la relació laboral i de rebre una indemnització, tal com si s’hagués tractat d’un acomiadament improcedent. Alhora, un periodista es pot negar, motivadament, a participar en l'elaboració de informacions contràries als seus principis ètics, sense que li suposi sanció alguna.
El secret professional és el dret i, a la vegada, l'obligació a la reserva de la font que ha donat alguna informació de manera confidencial. D’aquesta manera, la llibertat de informació surt clarament beneficiada, ja que la quantitat de notícies s'incrementa. És un dret, però, que sovint pot topar amb altres interessos. La presumpta utilitat del nom de la font, pot donar lloc a decisions judicials conforme s'hagi de fer públic la identitat de la font. En la resta de casos, la seva violació comporta sancions penals.

Prohibició de censura prèvia i de segrests administratius

És una prohibició lògicament fonamentada de cara a la llibertat d'expressió. Es prohibeix qualsevol mesura que limiti l'elaboració o la difusió d'obra. Especialment, es prohibeix l'examen previ del seu contingut.
El segrest consisteix en retenir, per part dels poders públics, qualsevol obra impresa, sonora o audiovisual. El segrest però, serà admissible si s'ha adoptat per una autoritat judicial, no en canvi, si ho fa una autoritat administrativa (com podria ser el govern). Els segrests administratius són típics de règims autoritaris.

un text de Marc Deulofeu