UNA NIT DE INSPIRASIO Com que'n MENURQUÍ no sé, escriure correctament, esper me perdunarán, com escric per el mument. Jo durmia y me despert, ¿q'es lu qui me fet chicá? tu vui explicá jermá, y no puc, perque no u sé sert. Es una font puderosa, que me crida y me estira, me diu escriu que te guia, El Señó q'ues qui t'inspira. Jo u vui creure, pero no puc, perque jo som pacadó, mes jo me chec y me preucup, y me trop dins s'ilusió. Agaf, escric y ja está, aquí queda es ducument, se veritat no u entenc, pero escric y escric, y allá vá. Tan sols asó a jo m'importa, escriure y seguí escriguent, sigui de la má o d'es vent, de una nina o un miñó, pero me surt s'e canso, y asó es lu que vatch veguent, ancare que menurquí no sé escriure currectament. Tanc es uis y mich durmit, pero se pluma va escriguent, lu q'ue surt d'el meu endins, en que no u entengui jens. Ara me ve a la memoria, q'ue de escriure algu sagrat, será Deu que m'inpirat, perque vejem se s'eua gloria. Escriuré sobre se vida, q'ues algu molt delicat, ja q'es Deu q'ue me cridad, jo intenteré servirló Not q'ues uis ja se m'a tancan, y en torna rundá es muret, u dicharé jermenets, pero prumet seguiró. Se vida está en custió, y a sa vida he de cantá, sigui avui o be demá, jo he prumes cumpliró. Si no u fes sería pecat, no sé si sará inspirat, o si será se ucasió, pero jo pens pruvaró, cuant estigui mes despert. Se vida es lu més hermos, q'el gran Deu mus a dunat, l'iem de está sempre agraids, siguem felisus o desgrasiats. ALBERTO GOMEZ MONTOYA.- ("MENORQUIN") |