CANT A MENORCA"   Com que menurquí no sé   escriure correctament,   esper me perdunarán   com escric per el mument.     Escriure un cant a Menorca   es algu molt delicat,   per jo Menorca es un temple,   y u cunsider molt sagrat.   Nus tant cho u pens intentá,   u sapi o no u sapi fe,   se cu faix de bone fé   si no estic capasitat.     Ets Menorca una perla,   que sura en mitch de la má,   ets Menorca una joya   q?uel bon Deu mus vá duná.     Ets Menorca terra hermosa,   terra que no ulvidaré,   tu ets Menorca terra meua,   terra que sempre vuldré.     Per so vuy cantá a Menorca,   que es una terra sin par,   terra de gent generosa   y de persones furmals.     Ses teues platchetas blancas   a on se escolte el susurrá,   de equestes olas tranquilas,   que mu?s fan sumiá en la má.     Tens sirenas de escultura,   que ma de homu no pot fe,   dones de tal hermusura   que sempre us recurdaré.     Ets un somit tan guchos,   que present sempre el tindré,   recurdant ses menurquines   que alegran es teus carres.     Tú tens taulas y talayots,   que avui en dia nos fan,   y que guardes en gran goch,   cha que daten de mils d?aiñs.     Y tens es PORT de MAHÓ,   que?s un mirai en se nit,   encant des quies pescadó   quell pot se hasta es seu llit,   y cause se edmirasió,   en que d?ell no siguin fis.     Tens coves inigualables,   que guardes en gran rasel,   colcuna com "Ne Pulida"   que mus fá sumiá amb el Sel.     Jo no sé si he lugrat,   lu que me havia prupost,   lu que sé que ué intentat   en que nom quedi rumbós.     No u dic per dispuservos,   a q?uen disculpeu jermans,   u dic perque em perduneu   el no averu dit abants.     U due dins el meu có,   y asó es se meua custum   y Menorca su marech,   q?em perdoni si le ufés   u havía de treure a llum.     Tú ets terra de grans homus,   y també de grans cristians,   t?en valgut duminá fransesus,   inglesus y musulmans,   y ja mai u lugraran   q?ue de Españols som jermans.       Tenim la Mare de Deu   a se q?ue tots aduram,   la Mare de Deu del Toru   y la mare de Deu de Grasia   que tots tant mus estimam.     Avui tenim es turisme,   q?ues teu sol te vol rubá,   y aquet es inagutable   y ja mai u lugrará.     Te diun pedres y vent,   es qui bé no te cunech,   que vent en fá a tot el mont   y pedres tots es carres,   mes jo que te estim molt,   apenas les vech y el sent.     Y tenc se gran alegría   de dí q?ue som MENURQUÍ,   u dic en se cara alta,   per es qui u vulgui sentí.     Que ne estic molt urgullos,   de ave nescut aquí,   també cu sigui se done   y també tots es meus fis.   ALBERTO GOMEZ MONTOYA     ("MENORQUIN")