A B C D E F G H I J K L M NO P Q R S T U V W X Z
Accions antròpiques: Accions realitzades per l’espècie humana. Del grec anthropos (home).
Acidesa: Són àcides les dissolucions que tenen un pH menor de 7. Això significa que la seua concentració d’ions H3O+ és major que la d’ions OH-. Les dissolucions àcides corroixen els metalls, tenen un sabor picant característic (ex.: llima, vinagre, etc.) i poden produir cremadures i altres danys si es posen en contacte amb la pell, quan el pH és molt baix.
Aqüífer: Acumulació d’aigua subterrània que impregna una capa de terreny impermeable. Se sol situar sobre una capa de materials impermeables (argila o pissarra). Pot estar també cobert per altra capa impermeable; en aquest cas es denomina aqüífer o mantell freàtic confinat.
Aqüífer 23: Els aqüífers espanyols es denominen amb números. El 23 correspon a la conca del Guadiana.
ADN: Àcid desoxirribonucleic. Molècula del nucli cel·lular que conté la informació genètica. Si és afectat per radiacions o altres agents pot produir-se una mutació
Aerobi: Procés que té lloc en presència d’oxigen. En les zones de les plantes depuradores on es realitzen aquests processos cal mantenir l’aigua agitada per tal de permetre l’existència d’una gran quantitat d’oxigen en l’aigua i que els bacteris puguen realitzar els seus processos metabòlics.
Aigües
epicontinentals:
Situades en els continents. Poden ser dolces o salobres.
Aïllament pel gel: El gel és pitjor aïllant tèrmic que l’aigua, sempre que l’aigua estiga quieta, sense turbulències. En la pràctica, la mobilitat de l’aigua líquida fa que es refrede molt més ràpidament que si té una coberta de gel.
Aleatorietat dels processos climàtics:Aleatorietat significa, en aquest cas, que el funcionament del clima no és completament previsible. És impossible fer una predicció climatològica més enllà d’uns deu dies, ja que el sistema és tan complex que qualsevol variació inicial mínima, acaba repercutint en un camvi en tot el globus. Aquest efecte, enunciat per Lorenz, rep el nom d’efecte papallona.
Allau (Alud): Gran massa de neu que s’esllavisa des de les muntanyes amb gran força.
Anaerobiosi: Processos metabòlics que tenen lloc en absència d’oxigen. Si és anaerobiosi estricta significa que l’oxigen impideix el procés. Hi ha també organismes anaerobis facultatius que poden dur a terme els dos tipus de metabolisme, aerobi i anaerobi.
Anticicló: Zona de l’atmosfera amb pressions altes. Els vents que eixen d’elles, en lloc de ser perpendiculars a les isòbares, es desvien en sentit de les agulles del rellotge en l’hemisferi nord i a l’inrevés en l’hemisferi sud.
Asbest (amiant) : Mineral format per fibres de silicat d’origen natural. S’utilitza com a aïllant però és molt perillós perquè causa importants danys als pulmons, tot produint malalties com el càncer de pulmó o asbestosi (acumulació de zones cicatritzades en el teixit pulmonar).
Avingudes: Situació que es produeix quan creix en un curt període de temps el nivell d’aigua d’un riu, fet que pot provocar greus inundacions de les zones veïnes
Bacteri
coliforme Bacteris
que es troben a l’intest humà o en el d’altres espècies.
La més coneguda és Escherichia coli. S’utilitzen en les
anàlisis de qualitat de les aigües ja que la seua aparició
indica contaminació fecal.
Biocenosi
(Veure comunitat) el conjunt d’éssers vius d’un ecosistema.
Biogas
Gas combustible, mescla de metà amb altres molècules, que es
forma en les reaccions de descomposició de la matèria orgànica
(biomassa)
Biosfera
Tots els organismes vius de la Terra. Reuneix, per tant, totes les comunitats
o biocenosis.
Biotop
Rep aquesta denominació el conjunt dels element abiòtics (no
vius) de l’ecosistema
Caducifolis
Arbres que perden les seues fulles en la tardor: roures, faigs, aurons, etc
Cardumen
Banc de peixos. Reunió d’un gran nombre de peixos que viuen molt
junts. És el principal mecanisme de defensa enfront dels depretators
dels peixos que viuen en les aigües obiertas oceàniques.
Cations
Ions amb càrrega +. Per exemple: Na+,
Ca2+. Una dissolució en la qual hi ha cations
sol ser bàsica.
Cicló
(o depresió)
Zona de l’atmosfera amb pressions baixes. Els vents que hi entren, en
lloc de ser perpendiculars a les isòbares, es desvien en el sentit
de les agullas del rellotge en l’hemisferi sud i a l’inrevés
en l’hemisferi nord.
Cinegètica
Activitats de caça.
Clima És una mitjana dels temps meteorològics d’una zona al llarg de molts anys. Per definir un clima se solen utilitzar mitjanes de temperatura, precipitació, etc. de vint o trenta anys. Un exemple de clima és el mediterrani, caracteritzat per estius càlids i secs, hiverns temperats i pluges, sovint tempestuoses en la tardor i la primavera.
Clorofluorocarburs
Molècules orgàniques formades per àtoms de Cl i F units
a C. Per exemple CCl3F (Freó-11) o CCL2F2
(Freó-12). S’han utilitzat molt en els "sprays", frigorífics,
etc. Són els principals responsables de la destrucció de la
capa de ozò.
Colmatar:
Ompliment d’un terreny amb sediments arrossegats per les aigües.
Combustible
d’una central nuclear És l’urani contingut en pastilles.
Moltes d’aquestes pastillas s’introduixen en una vareta i moltes
varetes juntes en el reactor.
Comunitat
o biocenosi: Tots els organismes vius que formen part d’un ecosistema.
Inclou totes les poblacions de les diferents espècies que hi habiten.
Per exemple, la comunitat de una prada estarà formada per totes les
plantes, animals, bacteris, fongs que s’hi
Contaminació:
Qualsevol alteració física, química o biològica
de l’aire, l’aigua o la terra que produeix danys als organismes
vius.
Contaminant
primari: Substàncies produïdes en les activitats humanes
o en la natura i que entren directament en l’aire alterant la seua composició
normal.
Contaminant
secundari: Substància que es forma en l’atmosfera quan
algún contaminant primari reacciona amb altres components de l’aire.
Convecció:
Corrents circulars que transporten calor i matèria i que es
formen en un fluid quan hi ha diferències de temperatura.
Coníferes:
Arbres del grup de les plantes gimnospermes. Són els pins, avets cedres,
picees, etc. Són de fulla perenne, és a dir, romanen amb fulla
al llarg de tot l’any.
Coc
(Coque): Residu sòlid, lleuger i porós que es forma al
destil·lar (escalfar fortement) la hulla. S’emplea en els alts
forns per a l’obtenció de ferro.
Coriàcia:
Dura.
Coriolis
(Efecte de Coriolis): És el que experimenta qualsevol objete
que es desplaça de nord a sud, o a l’inrevés, sobre la
superfície d’una esfera com la Terra, que està rotant sobre
el seu eix. Quan una massa d’aire viatja del pol Nord cap a l’equador,
a més del seu recorregut, cal tenir el compte que la Terra també
es desplaça ja que està i l’efect conjunt dels dos desplaçaments
provoca que la massa d’aire es delplace cap al sud, però a la
vegada desviant-se cap a la dreta de la seua trajectòria. El contrari
passarà a l’hemisferi sud
Conca
endorreica: Espai situat entre muntanyes i que es va omplint amb els
materials procedents de l’erosió de zones més altes
Cèl·lules
fotovoltaiques: Dispositius formats per metalls sensibles a la llum
que desprenen electrons en incidir fotons sobre ells. Converteixen energia
lluminosa en energia elèctrica.
Demanda
Biológica d’Oxigen (DBO): És l’oxigen que
es consumeix en un determinat volum d’aigua en un termini fixat de temps
(5 dies), a una temperatura estàndar (15ºC) i en condicions d’obscuritat.
Ens indica la matèria orgànica present a l’aigua, ja que
quant més hi ha, més actius estaran els bacteris aerobis, i
més oxigen es consumirà. Per tant, si la DBO és alta,
indica contaminació i mala qualitat d’aquesta aigua i a l’inrevés.
Detritívors:
Que mengen detritus, és a dir restes deixats pels organismes
vius. Els detritívors que, com els fongs i els bacteris, descomponen
la matèria orgànica es denominen també descomponedors
Diatomea:
Tipus d'algues
microscópiques molt abundants en aigües dolces i salades. Estan
formades per dues valves acoplades entre sí de forma semblant al de
les plaques de Petri. Les seues formes i dibuixos són molt espectaculars
Digestor
anaeròbic Dipósit tancat on romanen un temps els fangs
procedents de la fase aeròbica de la depuradora. En él actuan
bacteris en absència d’oxigen i finalitza la digestió de
la matèria orgànica que duia l’aigua.
Dobles
enllaços coordinats Part d’una molècula en la qual
en la seua cadena de carbonis se alternen enllaços senzills i dobles.
Exemple - C = C - C = C - C = C -. Se forma així un núvol deslocalitzatd’electrons
i en aquesta situació, l’arribada d’un fotón pot variar
l’estat d’oxidació de la molècula. Així es
transforma energia lluminosa en energia química.
Drenar
Recollir el líquid d’un lloc per traure’l d’allí.
Drenat
Canalització i extracció de les aigües que impregnen un
terreny.
Durada
del dia àrtic En les zonas properes als pols -fins al cercle
polar- alternen al llarg de l’any, sis mesos en els quals la nit dura
24 hores amb altres sis en que la llum del Sol ocupa les 24 hores. La causa
d’aquest fet la tenim en la inclinació de l’eix de la Terra
respecte al pla de l’eclíptica
Eclíptica
línia que marca el pla de l’órbita de la Terra al voltant
del Sol, que és pràcticament el mateix que el de l resta dels
planetes i el mateix que el de la Lluna al voltant de la Terra.
Ecologia
Del grec "eco" que significa casa i "logos": estudi. Aquesta
paraula fou utilitzada per primera vegada per Haeckel en el segle XIX.
Ecosfera
L’ecosistema mundial. Abasta tots els organismes vivents -la biosfera-
i les interaccions entre ells i amb la terra, l’aigua i l’atmosfera.
Efecte de Coriolis És el que experimenta qualsevol objete que es desplaça de nord a sud, o a l’inrevés, sobre la superfície d’una esfera com la Terra, que està rotant sobre el seu eix. Quan una massa d’aire viatja del pol Nord cap a l’equador, a més del seu recorregut, cal tenir el compte que la Terra també es desplaça ja que està i l’efect conjunt dels dos desplaçaments provoca que la massa d’aire es delplace cap al sud, però a la vegada desviant-se cap a la dreta de la seua trajectòria. El contrari passarà a l’hemisferi sud
Efecte
papallona: (Veure
Aleatorietat dels processos climàtics)
Electrólisi:
Dissociació de l’aigua per electrolisi.- Ruptura de la
molècula d’aigua en molècules d’oxigen i hidrogen.
Element
radiactiu: Isòtops dels elements químics que emeten radiació.
La radiació alliberada pot ser partícules alfa o beta o raigs
gamma.
Epiteli:
Teixit de recobrimient format per una o més capes de cèl·lules.
Equisets:
Plantes emparentades amb les falagueres (cast: helechos). El seu nom
vulgar és cua de cavall
Escorrentia:
Aquest terme s’utilitza per a descriure l’aigua que llisca
per la superfície dels vessants de les muntanyes fins arribar als rius
i rierols
Espècies
endèmiques: Que solament es troben en aquest lloc.
Estomes:
Conjunts de dues cèl·lules amb forma de ronyó
situades el’epiteli de les fulles de les plantes. Quan la planta ha perdut
massa aigua, les cèl·lules de l’estoma es troben desunflades
i l’orifici central (ostíol) tancat, amb la qual cosa s’aconsegeix
no perdre aigua de l’interior, encara que tampoc pot entrar CO2.
Quan la planta disposa d’aigua en abundància, les cèl·lules
estan unflades, fet que permet l’obertura de l’ostíol i l’intercanvi
de CO2 i O2.
Estret:
Zona de l’estret de Gibraltar
Estridulació:
Producció de sons fregant dues parts del cos, com fan els insectes.
Etanol:
Alcohol. CH3 - CH2OH
Eutrofització
Paraula procedente del grec que significa "ben alimentat". Fa referència
a un augment en la concentració de nutrient que hi ha a un llac
Eutròfic:
Llac o pantà amb abundància de nutrients que afavoreixen el
creixement de les algues i altres organismes. El resultat és que quan
moren van al fons i en la seua putrefacció es consumeix l’oxigen
degradant-se l’aigua i apareixent males olors
Falles
Plans de trencament dels estrats rocosos. originades pel dinamisme intern
de la Terra
Feldspat
Minerals del grup dels silicats. Estan format per silici i oxigen més
altres components.(fe, Mg, Al)
Fitoplàncton:
Organismes microscópics fotosintètics que viuen en suspensió
en les zones més superficials dels ecosistemes aquàtics i representen
la base de les cadenes tròfiques.
Fitòfags:
Animals que s’alimenten de plantes.
Fotoperiode:
Regulació de l’activitat d’un organisme per la duració
dels períodes d’il·luminació o d’obscuritat.
Fotó:
Unitat de llum. Quantitat indivisible d’energia que intervé en
els processos d’emisión i absorció de la radiació
electromagnètica. La seua energia depén de la freqüència
de la radiació
Geotermal:
Calor en el interior de la Terra.
Gramínies:
Nom botànic del grup de plantes format per herbes com el blat.
Guano:
Matèria formada per l’acumulació d’excrementos
de les aus marines en les costes de Perú i nord de Xile. S’utilitza
coma adob (abono) per la seua riquesa en matèria orgànica i
en fòsfor i composts nitrogenats.
Herzi:
Mesura de frecuencia. Nombre de cicles d’ona per segon
Hibernació:
Disminució de la temperatura corporal i del metabolisme en
els animals. Les manté totalment inactius i els permet viure temporades
llargues sense alimentar-se.
Hidrocarburs:
Composts orgànicos formats per carboni i hidrogen. Els àtomos
de C poden formar llargues cadenes. Així, per exemple, l’hidrocarbur
més senzill és el CH4 (metà).
La gasolina C8H18 està
formada principalment per diferents isòmers de l’octà.
Hidroxi:
l Radical HO2-. Procedeix del peròxid
d’hidrogen (aigua oxigenada): H2O2
Hipótesi:
Plantejament inicial la validesa del qual ha de ser confirmada per l’experimentació
o el raonament.
Hulla:
Varietat de carbó mineral amb un contingut en carboni de l’ordre
del 80%. El seu poder calorífic és menor que el de l’antracita
però major que el del lignit. S'utilitza com a combustible i per la
formació de coque siderúrgic, gas ciutat i quitrà
Humus. Fa referència a un conjunt de substàncies que provenen de la descomposició de restes orgàniques en la part superior del sòl De color fosc. És un indicador de la fertilitat del sòl
Hàbitat
Lloc on viu un organisme. Per exemple, l’hàbitat del cuc de terra
és el subsol.
Impacte
ambiental: Qualsevol modificació, en els diferents sistemes
terrestres, produïda per l’activitat humana
Intrusió:
Designa l’entrada de algún material en un altre. Exemple,
la intrusió d’aigua salada en els aqüífers costaners.
També fa referència a l’aparició de magma procedent
de zones profundes en l’interior de l'escorça.
Isòbares:
Línies que uneixen punts d’igual pressió.
Isoistes:
Línies que uneixen punts d’igual intensitat sísmica.
Isoterma:
Línies que uneixen punts d’igual temperatura.
Isòtop: Element químic que té el mateix nombre atómic però diferent massa atòmica, ja que té diferent nombre de neutrons. Molts elements químics tenen algún isòtop que és radiactiu, és a dir, que és inestable i es va descomponent en altres elements, tot alliberant energia
Lemming:
Petit rossegador que viu en galeries que excava en el sòl gelat.
Les seues poblaciones segueixen cicles anuals, en els quals hi ha anys que
creixen de forma explosiva i arriben a poblacions extraordinariament grans.
D’ells s’alimenten els depredadors de la tundra durant molts mesos
de l’any.
Lux:
Unitat d’il·luminància del Sistema Internacional de unitats.
Correspon a un lumen per cada m2.
Llum
polaritzada: Llum que oscil·la (vibra) en un únic pla
Malthus:
Pensador anglès (1797 –1834) autor de llibres sobre economia
i població. La seua tesi més coneguda fa referència a
un plantejament pessimista del futur on els aliments aniran creixent en una
progressió aritmètica mentre que la población ho farà
en una progressió geomètrica i provocarà l’ aparició
d’una situació de fam
Mar
d’Alborà: Part del Mar Mediterrani que s’extén
des de l’Estret de Gibraltar cap a l’Est per sota de les províncies
de Màlaga, Granada i Almeria.
Mendel,
Gregor (1822 - 18884) Botànic austriac. Estudià l’herència
dels caracters en les plantes i proposà les lleis de la genètica
que duen el seu nom.
Mercalli
(escala): Escala sismològica basada en el grau de destrucció
generat pel sisme
Metanol:
Alcohol del metà. CH3OH
Microorganisme
patògen: Bacteris, virus o altres organismes
de mida microscòpica que causen malalties
Milibar:
Unitat de pressió habitual en meteorología. Les seues
equivalències són: 1013 milibars = 1 atmosfera = 760 mm de Hg
= 1033,6 g·cm2
mm
(mil·límetre): Forma de mesurar les precipitacions de
pluja o neu o l’evapotranspiración. Correspon a l’altura
d’aigua que s’evapora o cau sobre el terreny. En número és
igual al de litres per m2 , ja que si plou un litre
en 1 m2 significa que sobre aquest terreny es diposita
una capa de 1 mm d’aigua (1 mm · 1 m2 =
1 litre)
Monocultiu:
Plantacions de gran extensió amb arbres o altre tipus de plantes
d’una sola espècie. Per exemple, eucaliptus o Pinus insignis,
tarongers o cereals
Monsó: És un vent estacional que bufa en estiu de sudoest a nordest en l’oceà Índic. En l’Índia, entre juny i septembre, origina pluges molt abundants, sobretot en els vessants de les zones de muntanya.
Neutralització:
Procés per mitjà del qual una dissolució àcida
o bàsica passa a ser neutra. Les dissolucions àcides es neutralitzen
amb dissoluciones bàsiques i a l’inrevés.
Newton,
Isaac (1642 - 1727): Científic britànic considerat com
el fundador de la ciència física moderna.
Nitrats:
Compuests químics utilitzats com fertilitzants en l’agricultura.
Són una font important de contaminació difusa. En concentracions
altes poden provocar danys a la salut, especialment als infants.
Nivell
freàtic: Superfície que separa la zona del subsol inundada
amb aigua subterrània de la zona en la que els porus i esquerdes estan
plenes d’aigua i aire.
nm
(nanometre):
10-9 metres
Oligotròfic:
Llac o embassament
amb aigües pobres en nutrients. Les aigües són clares i transparents.
OPEP:
Organització de Països Exportadors de Petroli
Orogènia:
Època de la història de la Terra en la qual s’originen
les cadenes de muntanyes. L’orogènia Alpina i l’ Andina estan
actuant en els últims 65 milions d’anys. La Caledoniana i l’Herciniana
ocorregueren fa més de 200 milions d’anys
Oxidant:
Que provoca l’oxidació, és a dir la combinació
amb oxigen o, més en general, la cesió d’electrons.
Oxigen
Dissolt (OD): És la mesura de l’oxigen dissolt en l’aigua,
expressat normalment en ppm (parts per milió). La solubilitat de l’oxigen
en l’aigua depén de la temperatura: a major temperatura menys
oxigen es dissol. Per altra part si l’aigua està contaminada té
molts microorganismes i matèria orgànica i la gran activitat
respiratòria disminueix l’oxigen dissolt. Un nivell alt d’OD
indica que l’aigua és de bona qualitat
Ozò (O3): Molècula inorgànica molt oxidant que en la part baixa de l’atmosfera és un contaminant que ataca els teixits vius, mentre que en l’estratosfera desenvolupa una important funció en filtrar els raigs ultraviolats. S’utilitza en alguns tractaments de purificació de l’aigua.
Paleozoic:
Era de la història de la Terra situada 570 i 225 ma. També
es diu era primària.
paràmetre
K: K és la densitat a la que l’espai que està essent
estudiat se "satura" d’organismes.
paràmetre
r: r és la tasa per càpita de creixement de la població
Percolar:
Acció per la qual l’aigua atravessa el sòl cap
avall
Peroxiacil:
Radical oxidant, de fórmula CH3COO2-
. Amb NO2 forma el nitrat de peroxiacil (PAN) que es
considera el millor indicador del grau de contaminació fotoquímica.
És millor indicador que l’ozó perquè la seua concentració
en l’atmosfera en condicions normales és pràcticament zero.
pH
(de factor d’Hidrogenions): És un número que ens
indica la concentració d’hidrogenions (H3O+
) de una dissolució. En un pH donat, per exemple, 7, la concentració
d’ions H3O+ serà
de 10 elevat a - el nombre de pH, per exemple, en aquest cas: 10-7.Si el pH
és 7 la disolució és neutra (igual nombre d’ions
H3O+ que d’ions OH-.
Si el pH és major que 7 la dissolució és bàsica
o alcalina; i si el pH és menor que 7 la dissolucióés
àcida
Població:
Grup d’éssers vius de la mateixa espècie que viuen
junts en la mateixa zona i en la mateixa època. Per exemple, la població
de cabres hispàniques de la Serra de Cazorla, o la població
de faigs del bosc del Irati.
Posició
del Sol en el centre de l’òrbita: El Sol està situat
en un dels focus de l’òrbita el·líptica, però
com l’excentricitat de l’elipse és molt petita, es pot considerar
que està en el centre. La distància de la Terra al Sol és
d’uns 150 milions de quilòmetres, amb un diàmetre major
de l’elipse que és sóls 1/270 vegades major que el diàmetre
menor. Assimilar bé que l’òrbita terrestre és pràcticament
un cercle ajuda a evitar l’error, relativament freqüent, de pensar
que el que siga estiu o hivern depén de les variacions de distància
entre nostre planeta i el Sol.
ppm:
Parts per milió. Forma de mesurar concentracions petites. 300 ppm equivalen
a 0,03%.
Precambriana:
Era geològica que abasta els 4000 milions d’anys que van
des de la formación de la Terra fins fa 570 milions d’anys, moment
on el comenca el primer període de l’era Paleozoica, anomenat
Cambrià.
Pulmons:
Sistema respiratori format per un conjunt molt ramificat de conductes
que acaben en alvèols on esrealitza el intercamvi de gasos. Situats
en l’interior del cos, l’aire s'humiteja fins a saturar-se abans
d’arribar als alvèols, evitant així la seua dessecació.
Quars
(cuarzo): Minerals del grup dels silicats. El quars està format
exclusivament per silici i oxigen.
Quelants:
Substàncies químices que provoquen que partícules
petites s’unisquen entre sí per formar una de major que pot precipitar
amb més facilitat.
Recurs
natural: Tota forma de matèria, energia o informació
necessària per a cobrir les necessitats fisiològiques, socioeconòmiques
i culturals, tant a nivell individual com a col·lectiu.
Recursos
biològics: Constituïts pels éssers vius. S’inclouen,
recursos alimentaris, forestals , la biomassa com a font d’energia i
la biodiversitat.
Recursos
energètics: Constituïts per tota mena de font utilitzable
d’energia: l’energia hidràulica, els combustibles fòssils
i nuclears, l’energia geotèrmica, l’energia solar, la biomassa,
etc
Recursos
geològics: Constituïts per les diferents formes d’energia
o de matèria inerta, tant en estat sòlid, líquid i gasós.
S’hi inclouen el sòl, els recursos hídrics, els combustibles
fòssils i nuclears, l’energia geotèrmica, la solar, els
recursos minerals i les roques industrials.
Recursos
no renovables: Són aquells que es generen a partir de processos
molt lents i no poden ser regenerats en una escala temporal humana. Exemples,
els combustibles fòssils, els recursos niners, el sòl, etc
Recursos
recreatius i culturals: Entitats que presenten un valor estètic,
científic o educatiu. Inclouen el paisatge, els parks i reserves naturals,
etc
Recursos renovables: Són aquells que es formen a partir de processos cíclics ràpids i que després de la seua utilització poden ser regenerats. Per exemple els éssers vius o l’aigua en zones humides. També es poden considerar l’energia solar i geotèrmica ja que són pràcticament inesgotables
Reductor:
Ambient o substància química que indueix la reducció
mentre s’oxida.
Rift:
Enfonsament del terreny a causa de la formación de fallas normals.
Apareix en llocs on les plaques litosfèriques se separen. És
molt característic el Rift africà el qual travessa, al llarg
de milers de quilòmetres, la zona oriental d’Àfrica.
Silvicultura:
Tècnica del cultiu i traball dels boscos. Explotació
forestal.
Sismògraf:
Aparell que enregistra els tremolors de terra. Consta d’una gran
massa suspesa d’un suport fermament ancorat a terra. La gran inèrcia
d’aquesta massa fa que es desplace amb un lleuger retard respecte al
seu suport quan tot el conjunt tremola i un sistema de registre d’aquestes
diferències de moviment permet d’obtenir un gràfic del
moviment sísmic
Sotobosc: Arbusts, matorrals i altres plantes que se situen dessota els arbres del bosc.
Tactisme
(fototactisme): Movimient cap a la llum. És freqüent en
les tiges o fulles de plantes (mimoses, girasol)
Tectònica
Global : Part de la geologia que estudia les plaques litosfèriques
i les deformacions i processos geològics provocats pel moviment de
les plaques. Ha estat molt útil per explicar la concentració
de volcans i terratrèmols en determinades zones de la Terra, la formació
de serralades, el desplaçament dels continents, etc.
Temps
meteorològic: és la situació actual de l’atmosfera
en un lloc determinat. Està caracteritzat per una combinació
local i passatgera de temperatura, pressió, humitat, precipitacions,
nebulositat . És variable en qüestió d’hores o dies.
Tipus de temps meteorològic són, per exemple: borrascós,
calurós, plujós, etc.
Tràquea:
Sistema de respiració dels insectes format per tubs fins que
penetren des de la superfície cap a l’interior del seus cossos.
Trófic:
Del grec "tropho" que significa aliment.
Tsunam: Ones de port en japonés. El major enregistrat, en Kamchatka en 1737, tingué 70 metres d’alçada. Per fortuna són molt poc freqüents. En mar obert no són molt perillosos però són catastrófics en la costa.
Valorizació
de residus: Nom que reben els processos que permeten aprofitar els
residus per obtenir d’ells nous productes o altres rendiments útils.
Viscositat
del magma: Estat de solidesa del magma. Viscós es contraposa
a fluid. Els magmes àcids que originen roques de tipus granític,
amb abundància de SiO2 són més
viscosos que els de composició bàsica que originan roques de
tipus basàltic
Vies
pecuàries: Són els camins que segueix el ramat en la
seua trashumància. En la Penísula Ibèrica hi ha una antiga
xarxa de camins d’uns 125 000 km i són el camí que seguien
els ramats per anar dels pastos d’hivern als d’estiu. Són
una aportació molt important a la biodiversitat perquè tenen
espècies de fauna i flora diferents dels cultivos o boscos que lels
envolten i ajuden a conectar ecològicament, unes àrees amb altres.
W
(Wati): Unitat de potència corresponent a 1 juli per segon.
Zooplàncton:
Organismes microscòpics animals dels ecosistemes aquàtics que
s’alimenten del plàncton vegetal o fitoplàncton
