­Hwww.oocities.org/es/cim_medicina/esculapi.htmwww.oocities.org/es/cim_medicina/esculapi.htm.delayedxĽkŇJ                    ╚pâłś$OKtext/htmlP├yTßś$    bë.HTue, 14 May 2002 20:52:36 GMTŁMozilla/4.5 (compatible; HTTrack 3.0x; Windows 98)en, *ĆkŇJś$ esculapi

 

ELS CONSELLS D'ESCULAPI

┐Vols ser mege, fill meu? Aspiracio es esta d'una anima generosa, d'un esperit avit de ciencia. Desiges que els homens te tinguen per un deu que alivie els seus mals i aŘixa d'ells el temor. Pero ┐has pensat en lo que va a ser la teua vida?

Hauras de renunciar a la vida privada: mentrimentres la majoria dels ciutadans poden, terminada la seua tasca, a´llar-se llunt dels inoportuns, la teua porta estara sempre oberta a tots. A tota hora del dia i de la nit vindran a torbar el teu descans, les teues aficions, la teua meditacio; ya no tindras hores que dedicar a la teua familia, a l'amistat, a l'estudi. Ya no te pertanydras.

Els pobres, acostumats a patir, te cridaran nomes en cas d'urgencia. Pero els rics te trataran com a un esclau encarregat de remediar els seus excesos: siga perque tenen una indigestio o perque s'han refredat, faran que te desperten a tota pressa tan pronte como noten la menor molestia. Hauras de mostrar-te molt interessat pels detalls mes vulgars de la seua existencia; hauras de dir-los si han de menjar vedella o pit de pollastre, si els conve caminar d'este modo o de l'atre quan ixen a passejar. No podras anar al teatre ni posar-te malalt: hauras d'estar sempre preparat per a acodir tan pronte com te cride el teu amo.

Eres sever en l'eleccio dels teus amics. Buscaves el tracte d'homens de talent, d'animes delicades, d'ingeniosos conversadors. En avant, no podras rebujar als pesats, als curts d'enteniment, als altaners, als despreciables. El malfactor tindra tant dret a la teua assistencia com l'home honrat: prolongaras vides nefastes i el secret de la teua professio te prohibirÓ impedir o denunciar accions indignes de les que seras testic.

Creus firmament en el treball honrat i l'estudi atent. Podras conquistar-te una reputacio: tin present que te jujaran, no per la teua ciencia, sino per les casualitats del desti, pel tall de la teua capa, per l'apariencia de ta casa, pel numero dels teus criats, per l'atencio que dediques a les chachares i als gustos dels teus clients. Els haura que desconfien de tu si no dus barba, atres si no vens d'Asia; atres, si creus en els deus; atres, si no creues en ells.

T'agrada la senzillea: hauras d'adoptar l'actitut d'un augur. Eres actiu, saps lo que val el temps. No podras manifestar fastidi ni impaciencia: hauras d'escoltar relats que comencen des del principi dels temps quan u vol explicar-te l'historia del seu estrenyiment. Els ociosos vindran a vore't pel simple plaer de charrar: seras l'abocador de les seues nimies vanitats.

Encara que la Medicina es ciencia obscura, que, gracies als esforšos dels seus fidels, se va allumenant a poc a poc, no se t'estarÓ permes dubtar jamai, baix pena de perdre el teu credit. Si no afirmes que coneixes la naturalea de la malaltia, que poseixes, per a curar-la, un remei que no falla, la plebe anira a charradors que venen la mentira que necessita.

No contes en l'agra´ment dels teus malalts. Quan sanen, la curacio es deu a la seua robustea; si moren, tu eres qui els ha mort. Mentrimentres estan en perill, te tracten com a un deu: te preguen, te prometen, t'acormullen d'afalacs. A penes comencen a convaleixer, ya els destorbes. Quan els parles de pagar els contes que els has prodigat, se enfaden i te denigren. Quant mes egoistes son els homens, mes solicitut exigixen.

No contes en que est ofici tan dur te faša ric. T'ho assegure: es un sacerdoci, i no serÝa decent que te produira guanys com els que trau un olier o el que es dedica a la politica.

Te complanyc si t'atrau lo que es hermos: voras lo mes lleig i repugnant que hi ha en l'especie humana. Tots els teus sentits seran maltractats. Hauras de pegar el teu oit contra el suor de pits bruts, respirar l'olor de miseras vivendes, els perfums molt pujats de les cortesanes; hauras de palpar tumors, curar llagues verdes de pus, contemplar orins, escodrinyar els esputs, fixar la teua mirada i el teu olfacte en immundicies, ficar el dit en molts llocs. Quantes vegades, en un dia hermos i solejat, a l'eixir d'un convit o d'una representacio de Sofocles, te cridaran per a que vages a vore a un home que, incomodat per dolors de ventre, te presentarÓ un cossiol oixˇs, diguent-te satisfet: "Gracies a que he tengut la precaucio de no tirar-lo". Recorda en eixe moment que has d'agrair-ho i mostrar tot el teu interes per aquella dejeccio.

Inclus la bellea mateixa de las dones, consol de l'home, es desvaneirÓ per a tu. Les voras pel mati, grenyudes, desencaixades, desprovistes dels seus bells colors, oblidada pels mobles part dels seus atractius. Deixaran de ser deeses per a convertir-se en sers afligits de miseries sense gracia. Nomes sentiras per elles compassio.

El mon te pareixerÓ un vast hospital, una assamblea d'individus que es queixen. La teua vida transcorrera a l'ombra de la mort, entre el dolor dels cossos i les animes, veent unes vegades el dol de qui es destrošat per la perdua de son pare, i atres l'hipocresia que, al capšal de l'agonisant, fa calculs sobre l'herencia.

Quan a costa de molts esforšos hages prolongat l'existencia d'algunos vells o de chiquets debils i deformes, vindra una guerra que destruirÓ lo mes sa que hi haja en la ciutat. Llavors, t'encarregaran que separes els menys dotats dels mes robustos, per a salvar als escarransits i enviar als forts a la mort.

Pensa-ho be mentrimentres estas a temps. Pero si, indiferent a la fortuna, als plaers, a l'ingratitut; si, sabent que te voras moltes vegades a soles entre feras humanes, tens l'anima prou estoica com per a satisfer-se en el deure complit, si te juges suficientment pagat en la felicitat d'una mare que acaba de donar a llum, en una cara que sonriu perque el dolor s'ha aliviat, en la pau d'un moribunt a qui acompanyes fins a la fi; si ansies coneixer a l'home i penetrar en la tragica grandea del seu desti, llavors, fes-te mege, fill meu.

ę Traduccio de Francesc Carles Perez i Miralles

TORNAR