PERSONAGES MEDICS VALENCIANS
LLUÏS COLLADO
En lo referent al naiximent i familia de Lluïs Collado no tenim ni coneixem noticies testimonials exactes. Segons novelles investigacions, se supon que naixque alla pels voltants del 1510 en la ciutat de Valencia. No obstant, si que es coneixen en certea, tots els seus estudis i activitats, cursà Medicina i Humanitats en la nostra Universitat. Anà a Salamanca per be d’ampliar coneiximents. Tambe sabem que es va graduar en Arts, i este titul consta en l’archiu Municipal de la nostra Ciutat en els denominats Llibres de Graus del <Studi> de l'any 1531. Aplegà a ser catedratic de Cirugia de l’Universitat valenciana destacant com a gran mege i auxiliador en l'incendi que ocorregue en I'Hospital en 1547. Hem de recordar que, per aquells anys, els malalts que ocupaven l’Hospital eren dements - hospital que va fundar el Pare Jofre en 1410-, i es veren afectats per cremades de diferents graus.
El Dr. Collado es va distinguir pels tractaments aplicats als cremats. En la nostra Universitat existia un carrec especial que es dia <examinador de graus», que be es pot traduir com una especie de controlador i juge dels examens. Este carrec, puix, l'obtingue el Dr. Collado de forma vitalicia (1551).
Pero a on Lluïs Collado va sobreixir en grau extraordinari fon en Anatomia. Podem afirmar que era un sabi i intelectual que plantejava l'ensenyança de, l'Anatomia en una proyeccio modernista.
Ya hem alvançat que va estar en Salamanca, on va coneixer a Vesali del qual fon un dels seus millors discipuls.
El Dr. Collado sabe plantejar en la nostra Universitat valenciana l’ensenyança de l'Anatomia en les tecniques i metodologia mes modernes, o siga, d’alumnes directament al cos huma, al cos d’un cadaver. Ell considerava que per a un bon ciruja i interniste era imprescindible eixe coneiximent directe i topografic. Hi ha que tindre en conte que, en aquella epoca, aço significava una gran revolucio cientifica i un enfrontament en els metodos classics. Ell tingue molts detractors i enemics declarats, be que el temps i la ciencia han vingut a demostrar que estava en lo cert i a donar-li la rao.
Per son treball, per la seua constancia, prestigi i sapiencia, Lluïs Collado es reconegut per tot lo mon cientific. El mateix Felip II li va otorgar el nomenament de mege de la seua Cort, honor que rebujà per no deixar-se l'ensenyança, la seua catedra de l’Universitat de Valencia. Potser que este fet aumentara l'admiracio del monarca, qui li concedix el carrec de sobrevisitador i protomege del Regne de Valencia, dignitat que nomes otorgava el Rei en persona, i que l’admirable professor conservà fins a la mort.
Recordem, una atra volta, que la gran passio de Collado fon l’Anatomia Descriptiva. Estudià i va analisar el cos huma, pero la seua investigacio mes important la va realisar en el crani i en l'orgue auditiu. Alguns el consideren el descobridor del «estribo» -osset de la cadena auditiva al que Collado li digue “estapeda”. El verdader descobridor d'est osset fon el valencià Pere Jimeno mes no es pot negar que el Dr. Collado va contribuir, en grau notable, al seu estudi i al seu coneiximent.
No podem acabar esta chicoteta biografia de l’anatomiste valencià sense fer una mencio referida a la seua Obra escrita:
En primer lloc citarém son tractat De ossibus, del qual podem dir que es un ensaig i comentari a l’entorn de l'obra de Galeno. Aci nos dona una perfecta lliço descriptiva i topografica dels orificis de la base craneal i dels pits. Entre les atres obres series importants tenim Isagoge ad faciendam medicinam ex Hipocratis et Galeni monumentis i Epitome medicus sive tractatus de materia medica et de plantis.
No es deu d’oblidar que el Dr. Collado fon un prestigios coneixedor de la Botanica i un magnific herborisador.
La Corporacio Municipal de la nostra Ciutat li dedicà una plaça en l’any 1878. Plaça esta que es troba en el cor vell de Valencia, darrere de la Llonja. Quan es va construir la nova Facultat de Medicina en l’Avinguda de Blasco Ibañez, en el seu vestibul, feren constar el seu nom, en lletres d'or.
Un detall prou interessant per als curiosos el trobarém en el nostre Museu de Belles Arts: Alli podem admirar un retrat del nostre Lluïs Collado, del pintor de l’Escola Valenciana, Joan de Ribalta. Baix de l’efigie, el mateix pintor nos va deixar escrit, de sa propia lletra, esta inscripcio: «Lluïs Collado, Catedratic de Medicina d'esta Universitat, l'anatomic que descobri l’osset estapeda, orgue de l'oït no conegut pels antics. Mori en Valencia, sa patria, en 1578».
Fragment del llibre Personages Ilustres Valencians Relacionats en la Medicina de Joan Gil i Barberà (1994)