Ascensio al Puigpedros (2914m).
El guarda penja la previsió meteorològica pel diumenge, nevades tot el dia i augment dels vents apartí de mig matí arribant al migdia a cops de 99 km/h . sensació de fred -17º això fa que decidim posar el despertador a les 6’00h.
Toca el despertador, preparem la motxilla i baixem a esmorzar, aquest era quantiós, hi havia força de tot i ens vem entaular força bé. A les 7’30h comencem la marxa, estava nevant i la visibilitat era força reduïda, és preveia una jornada intensa amb orientació,
Normalment acostumem a anul·lar les sortides quan fa mal temps però aquesta ens ha de servir com a preparació pel Mont Blanc així que endavant.
Comencem l’ascensió amb alguns problemes de material, sobretot els que son de lloguer, aquests mai estan ben ajustats i sempre donen problemes
A mida que anàvem pujant les condicions eren més fortes, el vent cada cop era més fort i cada cop hi havia més feina per anar-nos orientant, la visibilitat era nul·la i la única manera d’avançar era amb el GPS i els punt de referència que hi havia marcats.
Una amics francesos que vem coincidir al refugi i ens van acompanyar pert de l'ascensio
Arribem als peus del cim, la situació era molt precària, el vent era molt fort i queia neu granulada fent que quan miressis en direcció al vent aqueta te crivelles a la cara, per uns moments s’havia pensat en abandonar però el cim tenia que estar allà mateix, al final decidim de mirar al darrera d’unes pedres i si no hi era tornàvem baix.
Efectivament, el cim estava al darrera, ràpidament a fer-nos la foto, la prova que havíem aconseguit fer el cim en aquelles pèssimes condicions, una foto autèntica, la gent plena de gel per la roba, molt tapats i amb restes de gel penjant pels cabells que sortien de la caputxa.
Foto ràpida i avall. El principi de la baixada era una mica tensa, la boira era molt espessa i d’incògnita era de que, com anirà amb la visibilitat nul·la que hi havia?
Després de recorre uns 200m de desnivell i veure que el GPS ens anava portant pràcticament pel mateix lloc que havíem pujat, tothom és va anar relaxant i al final la baixada que podria haver estat caòtica i amb molts perills es va convertir en una baixada relaxada i curiosa en les tenebres, sense pràcticament tindre massa noció de per on és passava
Pag. Ascensions |
A la pagina principal els xiruques |