Realment és impressionant on construïen, com ho feien i la manera de viure dels Incas.
Com que vem ser dels primers en entrar vem tindre el luxe de veure força estona el recinte sense tindre gent al costat nostre.
El Huaina Pichu, és l’hora d’anar-hi.
No ens podem encantar massa ja que no més deixen entrar un número reduït de persones.
Tot hi anant-hi d’hora ja hi havia força cua per entrar i pujar.
A l’entrada et feien apuntar les reves dades a un llibre per tindre constància de qui hi havia.
El temps s’estava complicant.
Escales i més escales, realment aquell dia segur que vem fer el nostre record de pujar escales.
