Deia que no bevia però parava de brindar.

I al fianl tots contents....

L’endemà tres-cents quilometres mes i l’ultima parada turística, Fès, ciutat mil•lenària on hi conviuen totes les religions del mon en bon ambient.

De sobte veiem visions...... On coi som??????
Som a Ifrane, una zona molt famosa al Marroc on hi ha boscos d’avets i cases europees típiques de muntanya.
No vem parar per que anàvem amb el temps just.

Arribem a Fès, ara cal buscar el càmping.

El càmping tenia una bonica piscina que poc vem poder gaudir, calia fer la visita a Fès.

Vem visitar Fès de nit, poques fotos vem poder fer ja que per la nit no van quedar massa bé.

Al final vem fer el sopar d’acomiadament del Marroc a un bonic restaurant dins el nucli turístic de Fès.

I ja ha arribat el dia de tornar a creuar l’estret, marxem tristos per que ja s’ha acabat el viatge però molt contents del que em vist i l’experiència viscuda, els comentaris eren.... i l’any que ve, on?????????

I AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT