Panoramica del salt del Avenc

Ja eren la una del migdia passades i havia queixes de gana, unes pedre al costat de la carretera es veien adequades per seure i menjar els entrepans tranquil•lament.

Després de dinar vem continuar per la pista direcció al club nàutic Vic i fer el cafè. Quan vem arribar el bar estava tancat però vem gaudir de les bones vistes del embassament amb el campanar de l’església sortint del mig del embassament.

Ja era una mica tard i no podíem perdre massa temps, ens quedava un bon desnivell que superar fins arribar a Tavertet. Continuem el camí, aquest s’anava estrenyent i a mida que anàvem avançant hi havia des dificultats per anar-lo seguint, el bosc mes espès i el corriol menys marcat, de sobte ens vem adonar que ja no hi havia camí, estàvem pujant camp a través, el bosc molt espès i s’estava fent fosc. Hi havia motes dificultats per anar tirant endavant, es distingia una mica de pas amb petjades de porc senglar, es veia un recorregut molt directe cap a dalt, si aconseguíem anar-lo seguint podríem arribar a alguna zona menys espessa que aquella.

Al final ja de nit però vem arribar.