foto 3


foto 4

El Socarrat.
El socarrat és una peça de ceràmica. originària del segle XVè de fabricació quasi exclusiva de Paterna.-València.
La paraula socarrat, admesa universalment en els museus estangers pe a aquestes peces, és un terme valencià, que fa referència a que nomès s'hi cou una vegada.
Els socarrats s'utilitzàven per a cobrir els espais lliures entre les bigues dels sostres. També en ocasions, per a formar volades.
Això influeix en la seua ornamentació : Traços forts i un cert esquematisme, fugint de dibuixos minuciossos que no s'hi distinguirien als sostres.
els color en bolses de pols.
foto 1



foto 2

foto 5


foto 6
El procès de fabricació és el següent:
una placa de fang (foto 2)es deixa assecar en un lloc poc airejat i sense sol ; que desprès es recobreix amb una capa lleugera de pasta blanca (fotos 7,8,9 i 10) (carbonat càlcic que es converteix en òxid al forn). A sobre s'hi dibuixa un quadre negre i en el seu interior amb òxids de manganeso i ferro ( aquest també anomenat "almazarron") ( foto1). L'òxid de manganeso s'hi convertirà en negre amb la cocció i l'òxid de ferro en un marrò vermellenc molt caraterístic ( foto 6).

foto 7


foto 8


foto 9


foto 10

Els taulells pintats s'introdueixen al forn (900ºC) que en una única cocció esl farà resistents i amb els colors d'aspecte mate.
Els tipus de dibuixos són variats. Perfils humans ( dames, cavallers, escenes galants), temes desembarassats a vegades i de gust popular.
Hi són abundants i graciosos els que tènen com a tema la figura d'un animal : aus ( àguiles, camallargs, ocells...), dragons i animals quimèrics, peixos en moltes versions. Cèrvols i cèrvoles hi són alguns dels animals preferits pels pintors. Generalment individus aïllats. Bous, lleons, -als que revesteixen de caràcters fantàstics-, senglars i conills.

  forward

This document maintained by ezine2001@yahoo.com.
Material Copyright © 2000 ezine2001.com