Història de l'art de la Baixa Edat Mitjana.
Prof. Amadeu Serra.
9 cr.
notes: Fer comparativa de Cluny III amb s. Pere del Vaticà i s.
Pau extramurs.
Tema 1.
L'art romànic plè (1060-1150).
Introducció:
"Derivado de las formas precarolingias y carolingias, imitaba en
su ornamentación las decoraciones de los manuscritos..."
Claramunt, S., i altres, 1980: Atlas de historia medieval,
Aymà, 1980, p. xx
(HU M 930.9-147)
L'art al servei de la religió i l'ordre feudal: cavallers,
camperols i eclesiastics. Promotors,artistes i públic. El monacat i la
reforma de l'Esglèsia. Forma i funció de la imatge religiosa. El
tresor de les esglèsies.Notícia d'un art profà.
La diversitat d'estils dintre el romànic: l'art local.
El teatre paralitúrgic del romànic representat una vegadaa
l'any segons la festivitat: el misteri d'Elx.
L'arquitectura:
Tècnica i funció a les esglèsies del
romànic plè.
L'escultura: L'escultura monumental aplicada a
la decoració arquitectònica. La portada monumental. El claustre
historiat.La talla en fusta.
La pintura:
Fonts i models de la piintura romànica. Els cicles de pintura
mural a l'Europa romànica. La pintura a sobre de taula.
La arquitectura.
La catedral de Durham.
- La catedral com martyrium : la reliquia de s. Cuberto.
- La torre gòtica central.
- Les torre d'entrada gòtiques.
- Els àbsids escalonats.
- Les capelles laterals al transepte.
- Les voltes de creueria a la nau
central :
- arcs transversals : fajones.
- arcs longitudinals: cruceros.
- Els arcs creuats molt visibles a les voltes de creueria :
- a diferència dels arcs gòtics no tenen funció
estructural sinò meramnet decorativa.
- La justificació de les voltes de creureia front a les de
arista a la volta de canó de la nau central: les divisions de la nau
centreal no són quadrades, la qual cosa permetria la volta d'arista
sinò rectangulars: nomès l'espai quadrat assegura l'estabilitat
de la volta d'arista amb els quatre costats de la mateixa longitut.
- Els arcs a les naus laterals dirigeixen els empujes al contrafort
exterior: precedent dels arbotants gòtics.
- L'arquitectura experimental romànica.
| La catedral de Durham. |
La catedral de Durham. |
La catedral de Durham. |
La catedral de Durham. |
S. Vicente de Cardona.
- las leselas o lombardos.
- la catedral d'Espira.
- reformada al 1080:abovedament.
- les voltes d'arista.
- el reforç de pilars als murs, tant a l'interior com a
l'exterior.
- la coberta metàl·lica.
- evolució dels pilars-leseles: sta. Sabina vs s. Vicente de
Cardona.
- les exedres.
La 3a esglèsia abacial de Cluny (Cluny III),
(1099-1130).
- El poder de Cluny i el poder papal.
- Miniatura de la consegració d'Urbà II, monjo
cluniacens: els papas monjos.
- L'ora et labora benedictí.
- La independència del poder feudal: depenia directament de
Roma.
- L'esglèsia inspirada en s. Pau i s.Pere a Roma.
- L'arquitectura romànica heredera de la romana: la volta i
l'arc de mig punt.
- Les esglèsies pàleocristianes i l'arquitectura
basilical tardoimperial.
- L'esglèsia de Cluny i la primitiva de s. Pau i s. Pere, i la
de s. Pau extramurs: la basílica de 5 naus.L'estructura de Cluny.
- L'alçat i els murs "thick wall" : la qüestió de
l'establilitat a aquesta descomunal basílica de cinc naus. Comparativa
amb s. Pere del Vaticà i s. Pau extramurs.
- L'entrada: galilea-vestíbul.
- Les dues torres gòtiques.
- Los voltes de canó d'arc apuntat, per reduir càrregues
laterals.
- Els dos transeptes.
- La girola-deambulatori.
- Els absidiols rodejant l'abside central: evolució de
l'àbsid escalonat o radial, o trilobular des de s. Vicent de
Cardona.
- Les capelletes laterals: l'obligació de la misa diaria.
- Els arcs rampants de soport a les naus laterals per distribuir les
càrregues laterals a la següent nau lateral aliviant les
càrregues de l'anterior: els precursors dels arbotants
gòtics.
- Els trigoris: galeries cegeues a dalt.
- Les lesenes a l'exterior i les columnes adosades a l'interior.
- El nàrtex.
L'escultura.
- Antecedents: la 1ª escultura cristiana, sIV: que incorpora
l¡'iconografia de romà tardo-imperial pagà.
- La iconoclàstia
dels priomers segles , -s.I-s.V-, deixa l'escultura relegada als relleus: els
relleus als sarcòfags: sarcàfag de Iunius Bassus, s.IV
- L'escultura monumental als segles s.V-s.XI:
- s.Pedro dela Nave, s.VIII: els capitels:
- relleus plans.
- la simplificació dels detalls: la simplificació com
claretat del llenguatge icònic.
- Explicació del romànic:
- la regresió tècnica a causa de :
- la prohibició imperial de realitzar escultures a qualsevol
que no siguès de l'alta noblesa.
- l'abandó de la construccioó escultòrica
durant els segles d'iconoclàstia cristiana.
- la iconografia de representació col·lectiva , - sense
rasgos individuals i individus iguals: la "societat cadena" (Marsilla, xxxx)-,
de l'individu com a residu d'ambdues anteriors.
- el renaixement de l'iconografia paleocristiana al socaire de la jueva
i la manrisina(?) a Palestina.(consultar texte).
- Ampliar crisi econòmica i producció
artística.
- s.XI i XII torna l'escultura a l'arquitectura, desapareguda del s.V
al s.X.
| La porta sur s st. Sernin, Tolosa de Languedoc |
|
|
|
La porta sur s st. Sernin, Tolosa de Languedoc, 1110-1115.
- Autor: Miègeville.
- El timpà: la Teofonia (l'ascensió): gran festivitat
medieval a l'EM.
- Divisó contundent en dues seccions: la part superior 'divina'
i la inferior 'humana'.
- Divisió estilística i de composició entre la
superior i la inferior.
- Elsplecs esquemàtics i la seua importància per a la
visió 'a distància'.
- El trepano: eina pels relleus.
- Més relleu a les zones més importants.
| La portada de l es Plateries a la catedral de Santiago de
Compostela |
|
|
|
La portada del es Plateries a la catedral de Santiago de Compostela,
1111-1116.
- Portada sur del transepte.
- A la portada nord, de l''azabacheria' no s'hi conserven les
imatges.
- Similar a st. Sernin en quant a l'estil, les plecs de la roba i la
profunditat dels relleus, - són coetànies -: no a les
dimensions.
- Dividida a dues parts: oest i est per columna central.
- Construida a pedra granítica,: molt difícil de
treballar, però resistent a la intempèrie.
- Les columnes en marbre.
- Les estàtues del Crits i Santiago.
- Les advantatges del marbre: facilitat de treball dels detalls front
al granit, que sempred resulta més tosc.
| La portada occidental de la catedral de Mòdena. |
|
|
|
La portada occidental de la catedral de Mòdena.
Els frissos : petit homentage a Wiligelmo, l'escultor a sota.
"Així com tu ets digne entre els escultors, així brilla ara la
teua escultura".
| Portada de l'esglèsia romànica de Moissach |
|
|
|
Portada de l'esglèsia romànica de Moissach, Languedoc,
(1125-1130).
- L'espai abovedat: invitació per la contemplació i
l'aturada, per la conversa meditrerrània abans dels actes socials.
- El partellum: la columna central de l'entrada.
- Les jambes amb estils fantàstics.
- 20 anys posterior a st. Sernin i Compostela.
- El timpà: la Parusia: la representació al timpà:
2ona. vinguda de Crist a la fí del món: Crist «en
majestat» amb el tetramorfos, etc.: representa el poder absolut de
déu: els 24 ancians, - no hi ha dos iguals -, distribuits per tot
l'espai del timpà al voltant de la figura central del Crist: ambient
apacible i acollidor front a s'altres visions tremendistes i justicieres de
l'apocalipsi: el moviment ondulant de les línies curves horitzontals:
t5actament detallista de cada escultura.
- El tetramorfos: s.Marc, el lleó; s. Mateu, l'àngel,; s.
Joan, l'àguila; s. Lucas, el bou: procedent de s. Jerònim: la
Vulgata.
- L'aureola o nimbo crucífer darrere el cap del Crist.
- Restes de policromia. La policromia renovada diverses vegades, fins
al s. XVIII que deixen de pintar-s'hi les escultures.
- La policromia com a protecció de la pedra.
El claustre historiat : el claustre abans del sXI.
Sant Gallen, 820: plà ideal d'un monastir carolingi,
conservat a la biblioteca de s. Gallent.
| Sant Gallen |
Sant Gallen |
Sant Gallen |
Sant Gallen |
El claustre de l'abadia de s. Pere de Moissac, 1100, - abans no
es conserven -(?!), xisco,2206.
| s. Pere de Moissac |
s. Pere de Moissac |
s. Pere de Moissac |
s. Pere de Moissac |
El claustre de st. Domenec de Silos.
- no s'hi conserva l'antiga esglèsia romànica: l'actual
és del sXVIII.
- Les columnes dobles o geminades.
- L'iconografia als capitells: el bestiari medieval.
- Interpretació : la psicomaquia: lluita entre el bé i el
mal.
- les sirenes,
- el texte de s. Bernardo de Claraval critica la decoració dels
capitells.
- La significació purament ornamental de l'escultura a Silos
front a d'altres amb objectius didàctics.
- Els relleus als cantons: wel dubte de st. Tomàs.
| st. Domenec de Silos. |
st. Domenec de Silos. |
st. Domenec de Silos. |
st. Domenec de Silos. |
La pintura.
- els temes: la crucifixió, el descendiment, i la Verge i el
Nen.
- la pintura com subsitut 'pobre' del mossaic bizantí..
- models similars d'orient i occident.
- el nimbo rectangular: persona viva, el circular per la morta.
| Dafni, Pantocràtor., 1100. |
|
|
|
Descendiment d'Erill-la Vall, s. XII a l'esglèsia del
mateix nom: rèplica.
- l'original a dos mueseus: l'MNAC i el museu episcopal de Vich.
- esglèsia del 1r romànic.
- l'ús de les figures per al parateatre litúrgic: Setmana
Santa i Pascua.
- amagat dins de paret tapiada fins 1907: arranconat per la
contrareforma, sZXVI, Trento: litùrgia centrada a l'eucaristia: no
però com Crist mort que s'ofereix, sinò com "carn i sang" de
Crist, abans del sXIII l'eucaristia no hi era freqüent.
- detalls del vestit i pell en policromia.
- formes androides': esquemàtiques.
- Els personatges: s. Joan d'Arimatea i Nicodemo ajuden al desendiment,
la Verge i s. Joan: en ocasions els lladres Dimas i Gestas.
S. Apòlinar in Classe, Ràvena, sXI.
S. Apolinar el Nou, Ràvena sVI.
S. Vital, Ràvena, sVI.
S. Julian de los Prados, Asturias, sIX.
Esglèsia de s. Climent de Taüll, 1123.
Esglèsia de s. Marc de Taüll, sXII.
Hosios Lukas: s. Pere, sXI i Lavatori dels peus.
Esglèsia de s. Angelo in Formis, a prop de Pàdua i
Montecasino.
Monttecasino: destruït: mateix mestre i estil que s. Angelo in
Formis: l'abad Desideri busca pintors bizantins de
Constantinoble:1072-1080.
