La volta: història i característiques.

   La volta a laconstrucció egipcia.        
   L'abundància de qualsevol classe de pedres a la vall i la fàcil treballabilitat de la calcària, va ser consolidant a aquest material com a prototip i usual als seus edificis. La carència de fusta de construcció, només troncs de palmeres i algunes coníferes blanes, fa que no es puga disposar de cimbres per a una construcció voltada. Si cal qualificar a alguna arquitectura com purament arquitrabada, seria l'egípcia, perquè llindes i arquitraus són prismes d'una sola peça. D'altra banda, per aquesta arquitectura, la volta és quelcom a superar. Els canons de les tombes d'Abidos, aconseguits amb filades horitzontals i avançades, es reconeixien com un element desmesuradament pesat i amb gran deixalla de material, ja que els carreus en volada havien de quedar, intrínsecament, contrapesats. Per un altre costat la volta de canó vait de l'arquitectura domèstica, era una solució de coberta d'estructura unidireccional, constituïda per troncs de palmeres adossats, que prenia la forma de canó només per a repartir o descarregar l'acció de la gravetat per la superpossició d'un tronc sobre l'altre. Però evidentment, ni la primera solució ni la segona establien càrregues ni estaven pròxims als paràmetres que són propis de les voltes.