Atenes i Florència.

"Los artistas góticos podían dibujar animales porque ello no implicaba la intervención de ningún género de abstracción. Pero no podían dibujar el desnudo porque era una idea: una idea  que su filosofía de la forma no podía asimilar."Clark, 1953, p.25

Evidentment, el gòtic no podia tindre una idea del nu. Però, no perque fos una idea sino perque no hi havia un coneixement del cos humá que permetera el seu dibuix. El dibuix de Villard de Honnencourt li dona peu per a criticar la concepció del nu gòtic. I és cert. Resulta un dibuix ridícul als nostres ulls. Tanmateix representa un prototipus del cànon gòtic del cos humà.

El que m'interesa ací no és però aquesta qüestió, sinò la relació que estableix Clark del dibuix amb l'abstracció. Val a dir l'ús de l'abstracció com facilitació del dibuix.

Quina cosa entén Clark per abstracció? Sembla que la transformació d'una idea en realització plàstica. Jo diria, més extensament que l'abstracció representa la prevalència del món interior, - el món dels conceptes i de les idees -,  de l'artista - i en general de la societat -, sobre el món exterior, - de les coses i la naturalesa -. Al diàleg permanent entre ambdos mons de vegades prevaleix  la imitació de la naturalesa, - de l'exterior i que normalment s'entén com naturalisme -, i de vegades prevaleix el món interior, - aleshores parlem d'abstracció, d'abstracció simbòlica, de simbolisme, d'expressionisme, d'impresionisme, etc. etc., val a dir de tot allò que no està inclòs a la categoria de  naturalisme -.

Tanmateix,  perquè considera que l'abstracció només es produeix quan es representa la figura humana? Certament no hi ha punt de comparació entre el diàleg entre els dos mons que es produeix en la representació de la figura humana i el de la resta de la creació plàstica. Però no es pot excloure completament. I és precisament quan predomina el món interior a la representacio de la naturalesa quan apareixen els moviments artístics més revolucionaris de la història de l'art a finals del sXIX i començament del sXX. Revolució artística comparable a la del Renaixement i a la de l'estètica grega.

En quant a la segona part, crec que el nu no és representat a algunes cultures tot simplement perque no resulta compatible amb la idea de la bellesa vigent. Val a dir es considera qualque cosa lletja. I això principalment per motius ètics, ja que el concepte de bellesa és fonamentalment ètic. El nu a la civilització egipcia, el nu femení a la civilització grega, fins aplegar a la cultura judeocristiana que el rebutja radicalment.

Estic absolutament d'acord amb Crack amb la seua tesi de que el nu "és una forma d'art inventada pels grecs al s. VaC (...) el nu no és un tema de l'art sinò una forma d'art", - Clarck, 1953, p.18.

I és una forma d'art perquè te una importància cabdal a la història de l'art i de la cultura. I perquè és clau per entendre la resta de la creació plàstica a un moment determinat. I això és el que vol dir Clark quan diu que el dibuix dels animals no requereix cap tipus d'abstracció.

I per fí una analogia que feia temps que volia trobar i que apareix a les conclusions de Martinez Bielsa, 1999 : la comparació entre els canvis estètics que apareixen al Renaixement i a la Grècia antiga." Ante esto se podría deducir que la clave del problema reside en que tanto el artista griego clásico como el del Renacimiento partieron de la imitación del natural y acertaron a verlo de la misma manera naturalista para dar forma a sus respectivas ideas. " Clarck, 1953, p. 220.

Certament hi ha una similitut històrica més que casual entre la democracia atenenca i la de la república florentina. A ambdues ciutats-estat es produeixen fenómens político-socials absolutament equiparables:

• la constitució d'un estat democràtic.
• la competència i lluita a vida o mort amb ciutats-estats veïnes.
• la competència i lluita a vida o mort entre diferents faccions dintre de la pròpia ciutat-estat.
• l'interval reduit de temps en què es produeixen els esdevinements.
• la tolerància dels costums relacionades amb la sexualitat.
• la revolución intel·lectual-filosòfica prèvia a la revolució estètica.
• la finalització de la etapa artística i desaparició dels models estètics en quant desaparegueren els presupòssits anteriors. 

Ens pot aclarir una mica més les coses aquesta visió estereoscópica dels esdeveniments tant a Grècia com a Florència? Amb el presupòssit estadísticament acceptable de que el que queda fosc a una història el pot aclarir l'altra.

I això especiament amb relació en la aparició de nu com forma d'art, - en el sentit de Clarck - . Ens permetrà aquesta comparació desfer-nos definitivament dels tòpics que relacionen els primers kuroi amb la imagineria egipcíaca? I més concretament demostrar que el suposat estatisme dels kuroi no té res a veure amb el hieratisme egipci. En aquest sentit és interessant citar a Clark, 1953, p.175,quan parla de l'acció i l'equilibri al Discòbolo i "d'eixa sensació de posibilitat infinita que transmteixen les més grans obres d'art"i que per a mí está al centre i esencialment d'eixe instant plè de posibilitas d'acció i en perfect equilibri espacial-temporal que significa el kouros i que no existeix ni de lluny al hieratisme egipci. L'anàlisi dels pressopòssits anterios ens demostrarà palesament com és imposible l'art del kouros a una societat com l'egipcíaca.