El nu a la cultura grega, renaixentista i ciclàdica.

• Veure clark2.htm
• Veure mtezbielsa2.htm

(esquerra) kouros a prop del mont Olympo, 510/500aC. i jove critiosià anomenat així pel seu paregut amb el de fig.6 (Boardman, xxxx, p. x)

"Los artistas góticos podían dibujar animales porque ello no implicaba la intervención de ningún género de abstracción. Pero no podían dibujar el desnudo porque era una idea: una idea  que su filosofía de la forma no podía asimilar."Clark, 1953, p.25

Evidentment, el gòtic no podia tindre una idea del nu. Però, no perque fos una idea sino perque no hi havia un coneixement del cos humá que permetera el seu dibuix. El dibuix de Villard de Honnencourt li dona la raó. I és cert. Resulta un dibuix ridícul als nostres ulls. Tanmateix :

• representa un prototipus del cànon gòtic del cos humà.
• mostra el grau de (des)coneixement de l'anatomia humana abans de Leonardo.

El que m'interesa ací no és però aquesta qüestió, sinò la relació que estableix Clark del dibuix amb l'abstracció. Val a dir l'ús de l'abstracció com facilitació del dibuix.

Quina cosa entén Clark per abstracció? Sembla que la transformació d'una idea en realització plàstica. Jo diria, més extensament que l'abstracció representa la prevalència del món interior, - el món dels conceptes i de les idees -,  de l'artista - i en general de la societat -, sobre el món exterior, - de les coses i la naturalesa -. Al diàleg permanent entre ambdos mons de vegades prevaleix  la imitació de la naturalesa, - de l'exterior i que normalment s'entén com naturalisme -, i de vegades prevaleix el món interior, - aleshores parlem d'abstracció, d'abstracció simbòlica, de simbolisme, d'expressionisme, d'impresionisme, etc. etc., val a dir de tot allò que no està inclòs a la categoria de  naturalisme -.

Tanmateix,  perquè considera que l'abstracció només es produeix quan es representa la figura humana? Certament no hi ha punt de comparació entre el diàleg entre els dos mons que es produeix en la representació de la figura humana i el de la resta de la creació plàstica. Però no es pot excloure completament. I és precisament quan predomina el món interior a la representacio de la naturalesa quan apareixen els moviments artístics més revolucionaris de la història de l'art a finals del sXIX i començament del sXX. Revolució artística comparable a la del Renaixement i a la de l'estètica grega.

En quant a la segona part, crec que el nu no és representat a algunes cultures tot simplement perque no resulta compatible amb la idea de la bellesa vigent. Val a dir es considera qualque cosa lletja. I això principalment per motius ètics, ja que el concepte de bellesa és fonamentalment ètic. El nu a la civilització egipcia, el nu femení a la civilització grega, fins aplegar a la cultura judeocristiana que el rebutja radicalment.

Estic absolutament d'acord amb Crack amb la seua tesi de que el nu "és una forma d'art inventada pels grecs al s. VaC (...) el nu no és un tema de l'art sinò una forma d'art", - Clarck, 1953, p.18.

I és una forma d'art perquè te una importància cabdal a la història de l'art i de la cultura. I perquè és clau per entendre la resta de la creació plàstica a un moment determinat. I això és el que vol dir Clark quan diu que el dibuix dels animals no requereix cap tipus d'abstracció.

I per fí una analogia que feia temps que volia trobar i que apareix a les conclusions de Martinez Bielsa, 1999 : la comparació entre els canvis estètics que apareixen al Renaixement i a la Grècia antiga." Ante esto se podría deducir que la clave del problema reside en que tanto el artista griego clásico como el del Renacimiento partieron de la imitación del natural y acertaron a verlo de la misma manera naturalista para dar forma a sus respectivas ideas. " Martinez Bielsa, 1999, p. 220. Tot i que com veurem no és totalment exacta: els grecs no tingueren un Leonardo diseccionant cadavers als tanatoris.

Certament hi ha una similitut històrica més que casual entre la democracia atenenca i la de la república florentina. A ambdues ciutats-estat es produeixen fenómens político-socials absolutament equiparables:

• la constitució d'un estat democràtic.
• la competència i lluita a vida o mort amb ciutats-estats veïnes.
• la competència i lluita a vida o mort entre diferents faccions dintre de la pròpia ciutat-estat.
• l'interval reduit de temps en què es produeixen els esdevinements.
• la tolerància dels costums relacionades amb la sexualitat.
• la revolución intel·lectual-filosòfica prèvia/simultània a la revolució estètica.
• la finalització de la etapa artística i desaparició dels models estètics en quant desaparegueren els pressupòssits anteriors. 

Ens pot aclarir una mica més les coses aquesta visió estereoscópica dels esdeveniments? Amb el presupòssit estadísticament acceptable de que el que queda fosc a una història el pot aclarir l'altra.

I això especialment amb relació en la aparició de nu com forma d'art, - en el sentit de Clarck - .

Ens permetrà aquesta comparació desfer-nos definitivament dels tòpics que relacionen els primers kuroi amb la imagineria egipcíaca? I més concretament demostrar que el suposat estatisme dels kuroi no té res a veure amb el hieratisme egipci. En aquest sentit és interessant citar a Clark, 1953, p.175,quan parla de l'acció i l'equilibri al Discòbolo i "d'eixa sensació de posibilitat infinita que transmeteixen les més grans obres d'art"i que per a mí está al centre i esencialment d'eixe instant plè de posibilitas d'acció i en perfect equilibri espacial-temporal que significa el kouros i que no existeix ni de lluny al hieratisme egipci. L'anàlisi dels pressupòssits anteriors ens demostrarà palesament com és imposible l'art del kouros a una societat com l'egipcíaca, ni a cap d'altra sense una base intelectual-filosòfica i una societat democràtica semblant a la grega, - i a la florentina de renaixement -, dels segles de l'antiquitat.

Que hi ha mestrestant a Esparta?

El (re)descobriment de l'estètica naturalista, - a Grècia i Florència com a:

• alliberament de la pressió de l'ètica social: tornada roussoniana a la naturalesa : retrobada dels conceptes que regeixen la naturalesa: realisme fotogràfic.
• com a elaboració d'un nou simbolisme naturalista: sempre s'ha considerar el naturalisme des d'el punt de vista anterior, però, no es pot estudiar també el naturalisme des del punt de vista de la creació d'un simbolisme d'arrel naturalista? Aquesta hipòtesi sembla especialment adient per a estudiar el descobriment de l'estètica naturalista a les societats socialment molt desenvolupades, com ara la grega i la florentina. També es podria aplicar a la hindú. Comparar l'estètica fortament simbòlica , i escsament naturalista -, de societats pocs desenvolupades des del punt de vista social-democràtic: egipcia, maya, vikinga, africana, inca, etc. etc.
• es pot explicar la desaparició d'un component/concepte simbòlic a l'expressió plàstica? no s'hauria de parlar més bé de transformació/substitució de la simbologia. Personalment crec que la simbologia, - el component simbòlic de la pintura o escultura -,  no desapareix quan s'imita la naturalesa. Adquireix una nova forma que per la seua coincidència amb el model natural fotogràfic, - allò que veuen els nostres ulls - ens porta equivocadament a pensar que ha desaparegut. La prova més evident rau al fet de la desaparició - al llarg de la història d'una cultura -,  d'aquest naturalisme i el retorn a representacions amb fort component simbòlic, - deformador de la realitat -, vs canvi estètic.
• en aquest sentit potser resulte aclaridora la consideració de la coexistència de dos naturalismes al renaixement: el naturalisme "dell'antico" que cristalitzaria en el neoplatonisme de Boticceli i Michelàngelo i el naturalisme radical de Leonardo que no rebutja l'aspecte lleig de la naturalesa i que no consegueix consolidar-se. Perquè l'estètica de Leonardo incloeix aspectes socialment no acceptables de l'època? Perque el seu art és més transformador de les formes,  - el seu concepte de la bellesa és prou ample com per incloure tot -, més profond i s'adelanta en tres segles a artistes com Van Gogh, - el qual fou igualment un capdavanter a al seua època -.

26.05.2007

"Les belles filles, que vous aurez vues à Nîmes, ne vous auront, je m'assure, pas moins délecté l'esprit par la vue que les belles colonnes de la Maison Carée, vu que celles-ci ne sont que de vielles copies de celles-là."

Nicolas Poussin a Chantelou, 20 de mars de 1642.

escultura ciclàdica

Allò que entenem per art contemporani (veure La Dama D'Elx, de Manuel Miralles a l'Av. de Corts Valencianes) ja hi estava present fa més de 4.000 anys a una societat posiblement més evolucionada que la nostra al regne de Minos (Creta). I Poussin ja ho sabia, obviament.

27.05.2007

"El arte medieval entero es prueba de cuán completamente extirpó el dogma cristiano la imagen de la belleza corporal. (...) ¿O es nuestra complaencia en el cuerpo, como nuestra apreciación del paisaje, parcialmente una consecuencia del arte (...)? Cark, 193, p. 298.

Només s'ha de mirar el dibuix famós de Villard de Honnecourt tractant de representar la bellesa clàsica.

villard de honnecourt, figures antigues.

"Pero cuado Villard dibuja dos figuras desnudas en lo que él cree que es estilo antiguo, el resultado es dolorosamente feo" Clark, 1953, p.24. És interesant observar els efectes no desitjats o perversos de teories, filosofies o religions que des de Plató separen, - i oposen -, el cos de l'ànima.

28.05.2007