AA.VV. Historia Universal del arte , Ed.Planeta.

Molt interessant obra. El primer tomo sobre la Prehistòria, Mesopotamia i Egipte a càrrec de Joan xxxxx, tracta els temes amb exhaustivitat i competència. Llàstima que no tindra accès a la versió catalana de l'obra.

Interessant comentari al voltant de l'hechicer artista paleolític:

1. "(...)lo que le interesaba al hombre paleolítico no era tanto la existencia de un espacio dado , de determinados animales, sino al acto de pintar o grabar las figuras. En el hacer, en el representar, y no en el resultado del tales acciones, puede estar la significación del arte paleolítico. Valorar la acción significa que el gesto se conviereta el gesto se convierta en el hecho fundamental del acto artístico." T 1, p,52.
2. "Los llamados "monstruos" son criaturas híbridas compuestas por partes de diversos animales, e incluso con rasgos humanos, como el supuesto hechicero o mago de Les Trois Frères(veure imatge)(...) según el dibujo que del mismo realizara Breuil." T 1, p.44

O la discordància amb Leroi-Gourhan al voltant d'un tema esencial: la composició a la pintura paleolítica. Que és com dir l'utilització conscient de l'espai, -el llenç tridimensional o més exactament l'espai escenogràfic o màgico-lit´´urgic -,i la superficie rupestre per part de l'artista paleolític com a component fonamental de la seua obra."Leroi-Gourhan habla de unamáxima utilización del campo disponible (tanto en el arte parietal como en el mobiliario) lo qual es más que cuestionable." I a una altra part "Algunos autores (Leroi-Gurhan y Laming-Emperaire) han pretendido hallar na cierta composición en las representaciones parietales no tanto como consecuencia de una voluntad formal, sino de una exigencia simbólica referida al concepto de superficie y no al de espacio.(1) Así distinguen tres zonas de representación: la de laentrada de las grutas, la central o de paso y la del fondo, todas y cada una de ellas con una cierta especificidad temática, y como consecuencia simbólica."T 1,p.48.

Val a dir l'artista paleolític va convertir d'acord amb Leroi-Gourhan la cova en un temple. Amb zones específiques, com a la resta dels temples al llarg de tota la història. La qual cosa és més que raonable, donat el significat màgic-religiós de les primeres pintures de l'espècie humana. I per una altra banda pel fet conegut però poc comentat, que la cova no hi era l'habitat general de l'home paleolític, sino més aviat un espai "especial" i evidentment públic utilitzat per nombroses comunitats de diverses procedencies. En resum, la cova paleolítica com a una mena de temple nacional, - un Delfos o una Olympia -, a l'Hèlade. Una idea que transpira la teoria del model de “cova standard” de Leroi tot i que no la va enunciar mai explícitament. xisco,2006.

(1) Trobe que l'autor no interpreta correctament, - o és una errada de transcripció -, la teoria de Leroi sobre l'ús de l'espai rupestre: la teoria de Leroi és precisament una teoria de l'ús de l'espai de la cova com a llenç simbòlic. S'ha de notar que l'autor no valora la coherència d'aquesta teoria de Leroi amb la seua pròpia de la pintura paleolítica com a acció-performance ( T 1, p.52) exposada més a dalt. xisco,2006.

A la fí el mateix autor diu parlant de la superposició "(...)a no ser que se tome en consideración la existencia de espacios de una gran densidad simbólica,(...)"Val a dir que sí, que al paleolític hi havia ja entrada cel·la i opistòdom, o tot simplement un temple.T 1, p. 50.