James Joyce, 1922 : Ulises, Ed. Bruguera (5a edició, març de 1982, - plena d'errades -.), trad. J.M.
Valverde,( prou bona: assatja una arriesagada interpretació personal d'alló intraduïble amb bons resultats.)


Bona traducció de J.M.Valverde que assatja amb èxit una aventura personal que va més enllà de la traducció. Se'l pot permetre ja que sembla un bon coneixedor de Joyce.

 

Acompanya cada capítol d'una brevísima referència a l'obra homèrica. No se sap molt bé perquè aquest esforç de síntesi, sino és, - i si és això no li falta raó -, per la pròpia voluntat de Joyce de separar ambdues obres. Unides conceptualment a la seua gènesi, Joyce va  intentar posteriorment d'allunyar la seua obra de la producció homèrica. La referència resulta tanmateix una aportació sense dubte aclaridora. I més de la má d'un traductor que com J.M. Valverde va més enllà de la seua tasca de traducció.

 



més de les meues...

m'agraria parar-me al capítol tercer...difícilment puc caminar pels parragrafs de quand parla de Paris. Però quand  "se entrega a su trance lírico en desbordada inundación de imágenes sonoras y ópticas, centradas en el mar" (Valverde, p. 49)ja no puc avanzar. Cada paraula llança un àncora que acaba firme al fons marí de Pollença, camí de Formentor.

Ja no necessite tormar a Mallorca, d'on mai havia d'haver eixit, - si no és per la meua mare -.

 Ja hi sóc de la mà de Joyce - i de Valverde -. Més intimament, inclús, que quand hi era. Perquè ara, ja cec, no la puc vore sinò sentir-la com part del meu món intern, de mí mateixa. 

Paisatge que disfrute des de dintre. Villalonga de Binissalem. Allà sent els teus vents i la frescor de la pluja de Tramuntana tot refrescant la meua enyorança.

Ara, - a partir d'ara -, comence l'autèntica tornada a Ítaca.

Dilluns, nou d'abril, - mes amoròs -, de 2007, - any de la Copa de l'Amèrica a València, del portàtil de 100€ amb bateria de dinamo i del meu primer portàtil de 300€, - sense bateria- .