BENETÚSSER
Va ser una alqueria islàmica que apareix al Repartiment com a Benituçen, Benituçem, etc... de la que va fer donació Jaume I als hòmens de Montpeller durant el setge a la ciutat de València, en data de 13 de juny de 1238. El topònim pareix fer referència a un llinatge més que a un nom de persona.
Escolano afirma que fou possessió, junt als veïns llocs d'Alfafar i Paiporta, dels cavallers del llinatge Boïl-Arenós, per donació del rei Pere el Cerimoniós en l'any 1366, que gaudiren de la jurisdicció i el terç delme dels tres pobles. Anys després, Benetússer passaria a mans de Ginés Rabassa de Perellós, primer marqués de Dosaigües, que posseí un extens féu a la Canal de Navarrés i a l'Horta de València.
En l'apartat monumental cal destacar el seu temple parroquial, dedicat a la Mare de Déu del Socors, del segle XVII, on rep culte una imatge del Santíssim Crist de la Misericòrdia obra de l'escultor Rafael Rubio, costejada per un particular i que ve a substituir a una més antiga destruïda durant el conflicte del 36. La imatge actual va ser duta en processó per primera vegada l'any 1951, en la desfilada passionista de Divendres Sant. Llavors, l'Ateneu Esportiu decidí crear una nova confraria sota l'advocació del predit crucificat, de la qual formen part bona cosa de socis de l'Ateneu. En Setmana Santa, els penitents de la confraria del Crist de la Misericòrdia visten túnica roja, capa blanca i caputxó negre amb la creu dels cavallers de l'orde de Sant Jaume.
Hi hagué el palau dels comtes de Ripalda, residència els senyors de Benetússer, que a mitjan segle XX encara es trobava en bon estat de conservació.
Segons Sanchis Sivera, a les primeries del segle XVII comptava amb 40 cases de cristians vells (vora 180 ànimes), tenint com a senyors els Marquesos de Dosaigües. El primer terç del segle, abans d'acollir l'allau immigratori de les dècades dels seixanta i setanta, la població ascendia a 1.800 habitants. Poc després, cap al 1940 el nombre de veïns del municipi s'havia multiplicat fins els 3.436 i el 1975 la xifra d'habitants voltava els 12.500. Actualment es troben censades al poble unes 14.200 persones.
Benetússer es troba ubicat al marge dret esquerre del barranc de Torrent a una alçada de 16 m. i dista de València 5 Km. La reduïda extensió del seu terme, limítrof amb els d'Alfafar, València i Paiporta, i la pràctica ocupació urbana del mateix va col·lapsar la seua expansió i la creació dels equipaments dels que manca. Amb l'objectiu de pal·liar la situació d'escassesa de sòl, l'any 1980 es van segregar 20.000 m2 del terme d'Alfafar per incorporar-los a Benetússer, que han acabat resultant insuficients, per la qual cosa es va prevore una nova segregació de 32.000 m2, en aquesta ocasió del terme municipal de València.
Junt al nucli urbà, que ha engolit l'antic caseriu de la Florida, discorre el Camí Reial de Madrid i existeix un baixador de la línia ferroviària que comunica València amb la capital castellana, que comparteix amb Alfafar. Altres comunicacions destacades són el carrer 9 d'Octubre, que mena a través d'Alfafar fins al llac de l'Albufera, i la carretera de Paiporta. El primitiu nucli urbà es troba a prop de la séquia de Favara, mentre que l'expansió urbanística s'ha efectuat cap a la N-340 i les vies del tren a base de carrers de traçat ortogonal. Aquestes vies separen els municipis de Benetússer i Alfafar, mentre que aquesta última població es troba al seu torn conurbada amb Sedaví, que s'estén a l'altra banda de la carretera. De fet, la part meridional de Benetússer es confon amb el barri d'Orba o Parc Alcosa, receptor de bona part dels nouvinguts arribats a la zona les últimes dècades. Aquesta conurbació, coneguda popularment com el Triangle del Moble, en produeixen fins el 40% dels fabricats a l'Estat.
La periodista i escriptora María Ángeles Arazo retrata així la imatge que ofereix aquest tram de l'antiga Via Augusta romana: "Son pueblos unidos por calles que siguen el mismo trazado y en las que la fisonomía urbana queda caracterizada por los grandes escaparates y anuncios. Comedores, dormitorios y salones se exhiben perfectamente ambientados; empresas hay que dedican una finca de varias alturas a la exposición de los muebles. Al anochecer, refulgen los rótulos y la carretera de Valencia-Albacete a su paso por las localidades citadas es una vía sugestiva y bulliciosa".
Per la seua banda, José Soler Carnicer escrigué a les seues "Rutes Valencianes" que el camí de Madrid per Almansa al seu pas per l'Horta Sud és "com el carrer principal de Benetússer, Massanassa, Cata-roja i Albal".
En l'apartat econòmic cal dir que, de l'escàs sòl existent sense urbanitzar, converteix a l'agricultura en una activitat residual. Així, la principal ocupació dels benetussins és la indústria del moble, junt als tallers artesanals de talla de fusta i el sector serveis.
L'evolució econòmica del municipi, però, indica que a finals del segle XVIII l'agricultura era, com a la resta de municipis de l'Horta Sud, la principal activitat que desempenyaven els seus habitants, cultivant-se als seus horts moreres, blat, dacsa, fesols, cànem, oli i vi, alguns dels quals desapareixerien amb el temps a causa de les guerres i epidèmies -que afectaren als cucs de seda- o la filoxera, que assotà amb els vinyets valencians a principis del nou-cents. El migrat terme municipal ja obligava llavors als seus veïns a treballar terres del veí municipi de Paiporta, on cultivaven melons, faves, alfals i hortalisses, regats per les séquies de Favara i Faitanar.
Badia i Cortina, que escriu ja a principis del segle XX, afirma que les collites dels camps de Benetússer consistien en dacsa, cacaus, blat, cebes, creïlles, fesols i melons, mentre que la indústria estava molt diversificada: fàbriques d'arròs, oli, licors, conserves càrniques i vegetals, gasoses, xocolata, sagí, embotits, arrop, objectes metàl·lics, maquinària agrícola, molins arrossers, mànegues, sabó, lleixiu, etc., així com per l'ebanisteria, mobles i taulers, que acabarien per ser-ne les predominants.
Existeix un Museu Etnològic i Arqueològic Municipal ubicat a l'antic molí de Raga, que s'ha vist ampliat amb un nou edifici que es té previst que albergue tota mena d'esdeveniments de caire sòcio-cultural i que compta amb un auditori amb capacitat per a més de 400 persones.
Altres equipaments i entitats sòcio-culturals amb que compta el poble de Benetússer són la llar dels jubilats, la sala de conferències i biblioteca d'una entitat bancària, l'Ateneu Esportiu Favara, la Unió Musical, l'Escola Municipal de Dansa, el Centre Cultural i Recreatiu, piscina, camp d'esports d'herba i poliesportiu municipals amb pista de futbet, de tennis i una altra per a la pràctica de bàsquet, handbol i futbol sala. Així mateix funcionen societats de caça i colombicultura, una penya científico-literària que duu el nom de la séquia que rega el terme, un Aula de Cultura i una penya d'escacs que organitza un campionat d'àmbit internacional.
Les festes majors se celebren en el mes de juny en commemoració del Corpus i en honor del patró, Sant Sebastià. Els actes més destacats són l'ofrena, cavalcada, campionats esportius, processó, concerts, teatre, Moros i Cristians i la fira d'atraccions. Se celebra el carnestoltes i en març es planten falles. La segona quinzena de setembre se celebren festes en honor a la patrona, la Mare de Déu del Socors.
Però la festivitat religiosa més destacada de Benetússer és sense lloc a dubte la Setmana Santa, en la que tenen lloc processons en les que es representa la Passió de Jesucrist pels carrers del poble, on que participen diverses confraries i bona part del veïnat.
Els seus orígens es remunten a 1949, però ja en el passat tenia lloc l'acte del Descendiment, en què un maniquí que representava a Crist era arreplegat per una xica que encarnava la Mare de Deú. L'acte de l'Encontre del Cor de Jesús amb Maria, afegit a la desfilada de germandats, té lloc Diumenge de Rams.
Ja en l'any 1952 es representava tota la Passió als carrers del poble, com en els nostres dies. L'acte del Descendiment es traslladà a un montijol artificial instal·lat a la Pl. de l'Església. Les representacions comencen Dijous Sant i finalitzen Diumenge de Resurrecció, dia en què es conjuminen a la localitat el fervor religiós amb l'estrèpit de les traques i el volteig de les campanes, expressió del goig popular per la resurrecció del natzaré.