Principal Galeria Fotogràfica  Biologia: Recerca i Divulgació Humanitats Publicacions Traducció CV
   

 

Sóc un Home, res del que és humà m'és aliè....

 

  Més  texts Treball Fi Carrera UOC utilit@ts  Entrevista WOC
 

 

Mastegar abans d'empassar
     
 

 

L’Home Unidimensional

La democràcia és el govern de la majoria,

La majoria és dona*

Ergo, la democràcia és el govern de les dones

  *Estadísticament, en l’espècie humana hi ha més individus de sexe femení que de sexe masculí.

 

El sil.logisme que exposà Aristòtil, com a bon sil.logisme, hauria de funcionar malgrat canviar-ne algun terme. Per això hem provat de canviar “pobres” per “dones”. Segons Aristòtil, donat que la democràcia és el govern de la majoria i la majoria és pobra, ens hauríem de trobar davant un govern dels pobres. Però...si això és així, perquè en democràcia els pobres dónen suport a governs en contra dels seus interessos? Perquè molts dels governs democràtics són votats majoritàriament després d’anunciar mesures liberalitzadores, que, en principi, van en contra dels interessos inmediats dels pobres?

Tornem al sil.logisme modificat: si la majoria és dona, la democràcia és el govern de les dones. Però les dones continuen representant una part molt petita del poder. És evident que, abans de votar com a dones, les dones voten segons altres opcions, i que les dones són també moltes altres coses, a part de dones. I hauria de ser evident, també, que els pobres són també moltes altres coses, a part de pobres. Sembla que la resposta és la mateixa per als dos sil.logismes. I que els pobres potser no voten sempre com a pobres. D’això és el que parlarem avui. Què fa que la democràcia no sigui el govern dels pobres.  

Un homosexual del PP. Un ecologista de CiU. Un petit empresari de IC. Un trotskista del PNV. Un catòlic del PSOE. S’han   trobat. Avui. Per veure si poden recuperar aquella part de la seva voluntat popular que els sistema de partits els ha robat. Perquè els han robat. La seva capacitat d’elecció. L’homosexual del PP ha de decidir si per ell és més important el respecte per la seva identitat sexual o la seva posició en el camp fiscal. L’ecologista de CiU ha de decidir entre el seu amor per una idea concreta del planeta o la superació de l’injust dèficit fiscal. El petit empresari d’Iniciativa-Verds ha d’escollir entre la seva explotació no sostenible i la seva defensa de la multiculturalitat. El trotskista del PNV, pobret, migpartit entre el somni d’una germanor de treballadors i el dret a ésser-ho a la vasca. El catòlic del PSOE, una versió light dels cato-comunistes que un dia la varen campar per terres italianes, obligat decidir-se entre el seu esperit profundament socialista i la seva fe, que mourà muntanyes, però no el traurà d’aquest embolic. No. Amb fe i prou, no. 

Aquesta situació és una situació peculiar. Ningú acceptaria que en anar a comprar al supermercat, per a poder comprar el paper higiènic per força s’hagués de comprar també una raspall de dents (que potser no necessites encara), menjar per gossos (quan tu el que tens és un gat, que certament s’emprenyarà quan vegi el menjar per gossos) i, ja per posar la guinda, una combinació de llenceria femenina (que t’obligués a reconfigurar el teu Ser, o donar explicacions a una parella ja de per si prou tocada d’haver hagut d’esperar tant de temps el paper higiènic).

No ens sorprèn en canvi, que en anar a votar (diguem, a “comprar” la nostra parcel.la de poder),  hàgim de donar suport i emportar-nos amb nosaltres, si volem el paper higiènic que ens fa falta, també coses que o bé no ens fan falta, o bé provoquen problemes amb alguna altra part de casa nostra, o bé comporten una renúncia a certs ideals.

Però tornem al supermercat del Poder. Vull comprar una pasta i un batut de xocolata, per esmorzar. No. Això no t’ho venen. O bé prens una pasta i un suc de fruita, o bé uns cereals i un batut de xocolata. Batut i pasta no pot ser. Socialista i Catòlic no pot ser. Nacionalista i Socialista tampoc. Ecologista i de Dretes tampoc...nois, ens han fotut l’esmorzar. 

No només en cada elecció has d’acceptar de manera afegida allò que tu no vols, sinò que a més, no pots pretendre obtenir tot allò que vols. El poder del teu vot el pots exercir només d’una manera limitada a alguns dels aspectes de la teva ideologia/visió/decisió.  

Perquè els éssers humans som multidimensionals. Cadascú de nosaltres ocupa una posició única en un sistema multidimensional definit per varis eixos: política econòmica, ecològica, religió, de gènere, de llibertats socials, d’educació, d’identitat nacional, avortament, idiomàtica, etc...Ergo, estar representats o no, no depèn de si guanyen o no les eleccions aquells a qui votem. Al cap i a la fi, si les perden, ens continuen representant, com a oposició. Depèn de fins a quin punt els valors per als nostres eixos s’apropen a aquells del partit a qui votem. O de fins a quin punt escollim (o ens “ajuden” a escollir) un dels valors com a prioritaris.

 Si analitzem aquesta estructura de funcionament als ulls de Dahl i el seu Pluralisme, és comprensible imaginar una sèrie de grups, cadascun amb uns objectius diferents (econòmics, ètnics, ...), sovint contradictoris (solidaritats creuades) que lluiten per a aconseguir el poder. Però, com hem dit, malgrat que en el sistema de partits existeixi un eix principal Dreta-Esquerra, el fet que aquest eix sigui principal no és en absolut compartit per la població, que pot definir com a principals molts altres eixos (ètnic, cultural, religiós, gènere,...). 

Per tant, que els pobres no governin és, simplement, perquè no existeixen com a grup polític. Pretendre que l’eix económic-fiscal sigui l’eix primordial és tant lògic com pretendre que l’eix de gènere sigui l’eix primordial. Les dones, unides, mai seran vençudes. Els pobres no existeixen com a grup polític. Les dones no existeixen com a grup polític. O els avis no existeixen com a grup polític. Malgrat que donem molta importància a l’eix fiscal-social, els altres també existeixen, i poden ser considerats principals. L’existència d’un grup que reaccioni a un eix polític dependrà no només, del pes que representi aquest grup, sinò també de la capacitat de presentar el seu Eix com a un Eix principal. Això explica perquè els partits nacionalistes necessiten un nacionalisme oposat que incrementi la importància d’aquest Eix per sobre de l’eix Dreta-Esquerra.

 El sistema es torna encara més complex després de les eleccions, en formar els governs de coalició.En les darreres eleccions autonòmiques, es donà la circumstància que ERC (nacionalista i d’esquerres) podia formar govern amb el PSC (d’esquerres) o amb CiU (nacionalista).Malgrat que pugui semblar evident l’elecció final de formar un govern d’esquerres, molts votants d’ERC es sentiren enganyats. Imagineu ara, per un moment un votant nacionalista de dretes, que sacrifica les seves opinions en l’eix fiscal-social per a primar el seu vot en el sentit nacionalista, en la convicció que el nacionalisme d’ERC és independentista, mentre el de CiU és federalista.

El seu cas és patètic. No només s’ha hagut d’endur a casa el menjar per a gossos i la combinació de llenceria femenina. No ha aconseguit el paper higiènic. 

I això es converteix en un problema per a la legitimitat de la democràcia. El problema de la legitimitat del sistema democràtic no és que siguin la dictadura de la majoria. És que són el govern d’una majoria fictícia, que no existeix, i que es constitueix per compromís representatiu per tal d’obtenir “una mica” del que voldria, “mica” que serà convertida en “poc” gràcies al sistema executiu-legislatiu, i “poc” que serà convertit en “res” per les exigències de l’economia. 

Què provoca que en un sistema democràtic, el votant no acabi demanant allò que vol demanar? El sistema de partits implica uns packs d’opcions no desmontable.El petit nombre de partits provoca que la combinatòria sigui limitada:cada partit necessita definir-se en tots els camps, i no totes les opcions poden estar representades. En intentar aconseguir vots, cada partir genera una oferta d’ideologies, però s’ha de mantenir en uns valors molt concrets per a cada Eix i mirar de no incrementar excessivament el nombre d’eixos, tant per la claredat del missatge com per la governabilitat dels compromissos electorals.

A més, degut a la pèrdua progressiva d’independència dels diputats de cada partit (partitocràcia disciplinària) , l’efecte és molt més greu, ja que es talla una camí que hi hauria perquè dins cada partit els altres eixos hi poguéssin estar representats. 

És comprensible que quan dos objectius són contraposats (com ara l’increment de prestacions socials i la reducció d’impostos) s’ha d’assumir la impossibilitat d’acomplir-los tots dos. Però actualment, per culpa del sistema de packs d’eleccions, opcions no contraposades no poden formar part de la legítima voluntat del votant. 

Com es podria solucionar?

Malgrat que s’hagi proposat la democràcia directa, aquest és un sistema que, per raons de logística i governabilitat, és poc factible.Una opció seria incrementar el nombres de partits, que afavoriria un increment de les combinatòries. Més eixos, més diversitat. Menys governabilitat, però més diàleg. Al mateix temps, però,  pot provocar un sobrecàrrega de l’estat, que ha de fer promeses sobre molts eixos diferents. 

Si tot això fos poc, hem de considerar també que moltes vegades el votant no actua tampoc en funció dels seus interessos, i ho fa de manera conscient. Dins els dos casos que presenta Aristòtil com a govern del poble, un de govern en interès propi (democràcia) i un altre en interès de tots els ciutadans (republica), molts votants actuen amb un estil “Republicà”.

Molts empresaris voten partits d’esquerres perquè ho consideren més just, per ideologia. Molts treballadors humils voten dretes perquè pensen que és millor per a l’economia del país,...Existeix, doncs, també, una participació de l’ideologia que va més enllà de l’interés propi. No sempre és cert el que diu N.Bobbio que “la democràcia moderna descansa sobre una concepció individualista de la societat”.

 Per tant, el votant pobre no sempre vota a favor seu (de forma conscient) i quan ho vol fer, ha d’escollir només alguns dels seus objectius (entre els que el fet de ser pobre és només un més dels elements). 

Potser, el sil.logisme famós, l’única forma en què funcionaria és:

 

La democràcia és el govern dels votants.

El 100% dels votants són adults.

Ergo, la democràcia és el govern dels adults.

 ...!

 Un homosexual del PP. Un ecologista de CiU. Un petit empresari de IC. Un trotskista del PNV. Un catòlic del PSOE. S’han trobat. Avui. I es passegen cadascun amb el seu paper higiènic sota el braç, intentant trobar una manera d’explicar a la seva consciència, què coi fan, amb aquella combinació femenina i aquell paquet de menjar per a gossos. Incapaços de convertir-se en l’Home Unidimensional. 

Un problema que caldrà solucionar, si no volem que, a falta de paper higiènic, el votant faci servir la papereta del vot.

  

Jordi Domènech

 

 

 

 

Més  texts

 

 

 

 

 

Més  Texts

 
 
     

L'home Unidimensional

Perquè els pobres no governen?

Teories i institucions polítiques

       

Relativisme vs Universalisme

Existeix una ètica universal? o cada acte és moral en funció de la cultura en què té lloc?

 Ètica, Filosofia moral i Política

Com esser Bo segons Aristòtil

Què fa que un acte sigui Bo?

Ètica, Filosofia moral i Política

Allò Bo de Kant

N'hi ha prou amb actuar correctament?

Ètica, Filosofia moral i Política

Democràcia Electrònica

ens permetrà recuperar el poder segrestat per la classe política?

Institucions socials i polítiques contemporànees

       

Inducció i Factor

El mètode científic inductiu és vàlid? quan ho és?

 Filosofia II

Què i perquè de les religions?

Quan una religió és religió? I perquè existeix la religió?

 Antropologia de la religió

Discurs mític vs Discurs llògic

Les religions són un mètode rudimentari i antiquat de coneixement o una opció ontològica i epistemològica en  vigència total?

 Antropologia de la religió

Foc, mite i comunitat

El foc té moltes connotacions mítiques que el converteixen en un element principal de molts ritus.

 Antropologia de la religió

       

Mite, ritual i música

El mite és potser més vàlid i més present del que ens pensem, i usem el ritual i la música com a mètodes d'aprenentatge tant o més que els antic primitius.

 Antropologia de la religió

L'aigua i el Petroli, el Primer i l'Antic

L'aigua com a element religiós i la religió com a element humà 

Antropologia de la religió

Religió i comunitat existencial, la secta i la religió

La religió com a marc comunitari i epistemològic. La secta com a religió pura.

 Antropologia de la religió

Del logos als matrimonis homosexuals

El discurs mític i el discurs llògic prostituïts, la doble natura del Logos

 Antropologia de la religió

       

Islam i islam, Gran Yihad i Petita Yihad

L'islam i la Yihad, dos conceptes pervertits per la política, en el seu origen compartits i exercits per tots.

El Món Islàmic

La bèl.lica història dels pactes de pau Israelo-Palestins

L'escenari deixat pels britànics fou difícil de gestionar, però el procés d'entesa entre les dues comunitats no ha estat precisament un camí de roses.

El Món Islàmic

La lluita per l'alliberament palestí: de l'OAP a Hamas.

El camí i les visions de la problemàtica àrabo-israelí han dut a conflictes tortuosos i incoherents, totalment contraproduents per les dues parts. Perquè?

El Món Islàmic

Dr Jeckyll i Mr. Hyde: la història d'una drogodependència?

L'extraordinària història de R.L.Stevenson i les seves al.lusions a l'adicció a les drogues.

Introducció a la Literatura Anglesa

Tornar a l'inici.

 

 

 

TREBALL de FI de CARRERA.
 

En preparació

Diccionari de bioètica per a Filòsofs.

En tantes discussions filosòfiques hem sentit utilitzar inadequadament els conceptes biològics, o donar als sistemes biològiques propietats d'altres sistemes (com ara la visió teleológica, el concepte causal de funció, la legitimitat natural...). La idea d'aquest projecte, encara a les beceroles, és un diccionari que:

-Doni les bases per a compendre els conceptes biològics implicats en debats bioètics.

-Ressegueixi per a cada concepte biològic implicat en aquest debat les principals línies de pensament.

-Tingui un format hipertext, que faciliti la connectivitat i l'aprofundiment dels conceptes.

-Sigui obert a les modificacions i anotacions per part de l'usuari.

-Contingui uns annexos en forma de síntesi sobre les principals visions actuals i pretèrites en bioètica.

-Contingui uns annexos integrant els principals conceptes biològics.

 

Tornar a l'inici.

 

 

 

 

1 1