TESINA: Historia dels videojocs 2.

 Historia2 (1971-1980). Els pimers pasos de  la industria dels videojocs

historia extreta de:http://sapiens.ya.com/fredworried/html/Microhistoria-ep2.htm??

Els anys 70. Els inicis de la industria  

 

Ell 1971 Ralph Baer, creador del primer joc interactiu per la televisio,  va preveure que els jocs interactius en la televisio serian un gran mercat domestic i es va associar amb Bill Harrison i Bill Rusch de Sanders Associates per formar tots tres la seva propia empresa: Magnavox. El primer que fa l'empresa Magnavox és comprar la llicència, en propietat de Sanders Associates, dels jocs de televisió creats per Ralph Baer per poder-los comercialitzar i distruibuir al mercat americà.

La cursa per portar l’entreteniment electronic al gran públic acabava de començar: per una banda teniem a Baer amb les televisions interactives, i per l'altra Bushnell estava treballant per a Nutting Associates amb la maquina recreativa Computer Space destinades als bars i sales recreatives.

Pel que fa a maquines recreatives, el 1971 l’empresa Nutting va començar a comercialitzar l’arcade Computer Space: un arcade basat en el joc Space War creat per Steve Russell i que només podia ser jugat en grans mainframes universitaris.  La primera remesa de 1500 unitats d’aquest arcade es basava en un moble d’aspecte futuristic amb una televisio en blanc i negre  de 13 pulzades que funcionava amb monedes per poder-hi jugar. Aquesta primera màquina recreativa no va tenir l’èxit que s’esperava ja que la gent va trobar la dificultat del joc massa elevada.  

Computer Space, la primera maquina recreativa de la historia

Bushnell va decidir deixar l’empresa Nutting Associates (creadora de l’arcade Computer Space) i, juntament amb Dabney van crear l’empresa ATARI l’1 de Juny del 1972 per a preparar pel seu compte una nova màquina més sencilla i de baix preu.

 

Bushnell i el logotip de l'empresa que va crear a l'edat de 26 anys.

 Per la seva banda, Magnavox, a l’any 1972 va començar a comercialitzar la seva primera consola de jocs interactius per a la televisió, programada per Baer. Aquesta consola es va anomenar Odyssey i va esdevenir la primera consola domèstica de videojocs de la història. Cada unitat d’aquesta consola es venia a 100 dolars, un preu desorbitat per aquella època. El pack consistia en un aparell que generava la senyal que s’enviava a la televisio, sis targetes de jocs, dos controladors i làmines de colors que s’havien d’adaptar a la pantalla de la televisió per a simular gràfics mes complexes i coloristes. 

 

El sistema Odyssey tal i com va sortir al mercat.

 

El joc Tennis per la consola Odyssey de l'empresa Magnavox, el 1972

Bushnell amb l'edat de 27 anys, i  dirigint la seva nova empresa Atari, va contractar bons programadors, entre els quals estava Al Acorn. L'any 1973  van crear un joc que va significar tot una revolucio en la historia dels jocs d’ordinador: el “Pong”. Aquest joc simulava un joc de ping-pong i consistia en dues pales, una a cada costat de la pantalla, que podien moure's verticalment amb uns comandaments i que es passaven la pilota entre elles. Aquest nou arcade amb aquest joc es va començar a comercialitzar en bars, i al cap d’unes setmanes ja era tot un fenòmen social als Estats Units. Es van vendre 8,500 màquines arcade amb el joc PONG, tot un èxit, ja que en el sector dels pinballs es considerava un èxit comercial total a partir de les 2,000 unitats. La gent feia cues i i s’esperava per a jugar-hi. De la nit al dia, l’empresa Atari es va fer famosa en tot el païs gràcies a l’èxit d’aquest joc.

 

Pantalla del joc PONG, rl prototip, i el definitiu arcade del PONG de   Atari.

El 1975 es va comercialittzar el Pong per a la consola de televisio Odyssey, i Nintendo feia la seva primera aparició en aquesta indústria al comprar els drets de distribució de la consola Odyssey al Japó.

A finals dels anys 70, apareixen els primers ordinadors destinats als videojocs,  que tot i que nomes les families mes adinerades s'ho podien permetre, els ordinadors personals comenc,aven a entrar a les cases.  El 1975, un microordinador de l'empresa MITS, amb el nom de Altair 8800 va ser comercialitzat al preu de 595 dollars, un preu relativament baix si tenim en compte que en aquella època els preus dels ordinadors no baixaven de 2.000 dollars. 

 

Altair 8800

L’èxit d’Atari va cridar l’atenció a nombroses empreses que van llançar-se a la fabricació i comercialització de sistemes de joc. Entre aquestes noves empreses, hi trobem Coleco, que havia contractat al mateix Baer (creador de la videoconsola Odyssey) i va llançar al mercat la consola Coleco Telstar el 1976

 

 La videoconsola Coleco Telstar

Un altre exemple d' empresa que va crear la seva pròpia videoconsola va ser Fairchild Cameras & Instrument, que va llançar la "Video Entertainment System" (que posteriorment s’anomenaria "Canal F") en el mateix any 1976. Es tractava de la primera consola de cartutxos i, a més a més, s’hi podien modificar els jocs.

També al 1976, el fundador d’Atari,Nolan Bushnell va vendre l’empresa a Warner Communications per 28 milions de dolars, pero mantenint-se com a president

L'any 1977 Atari va treure al mercat la seva primera consola domèstica de la seva marca basada en cartutxos i programable: la ATARI Video Computer System (VCS) que posteriorment seria anomenada Atari 2600. El preu de sortida al mercat era de 200 dollars, i per alguns, aquesta videoconsola es una de les més famoses i que més temps ha estat en el mercat ( es podia comprar fàcilment fins el 1990). Es van realitzar prop d’un centenar de jocs basats en aquesta consola.  La consola era capaç d'executar jocs en 16 colors, el seu CPU era de 1,19 Mhz( 4.000 vegades mes lent que un dels actuals), i la seva memòria RAM era de 128 bytes (   un milió de vegades més petita que les actuals).

  Tot i l'èxit comercial de consola ATARI 2600, l'empresa va encadenar un seguit d'errors comercials amb els seus jocs: sobretot amb el Pac-Man i el joc E.T.. La poc experiència en la creació de jocs i les presses per conquerir el mercat en poc temps van causar una forta crisisi de l'empresa a l'any 83 i 84, anys en que va aparèixer la primera gran crisi dels videojocs.

Empreses com Bally, que era líder en la venta i distribució de pinballs en el mercat americà, va treure la seva consola, Bally, que va ser un fracàs en vendes degut a l’elevatpreu de sortida i de la competència del moment en consoles domèstiques: la Telstar i la Atari 2600.

Atari 2600 (VCS)

 

L'any 1976, dos amics universitaris, Steven Wozniak i Steven Jobs, fabriquen en el garatge de casa seva un ordinador basat en el microprocessador CMOS, destinat al mercat domèstic. Ells dos tenien la creença que aquestes màquines podien arribar a les llars, i per aixà van construir ordinadors de components barats, aconseguint un ordinador a preu baix. Aquesta màquina la van anomenar Apple I, la qual van començar a exposar a diferents exposicions per que alguna empresa s'hi interessés i invertís per a la seva comercialitzacio. 

 Steve Jobs i Steven Wozniak presentant el seu Apple I

L' abril del 1977, en l'exposició West Coast Computer Faire van presentar per primera vegada la maquina aconseguint un gran èxit. Amb Apple I i sobre tot amb Apple II, el primer assalt a les llars dels ordinadors que s'havia iniciat amb el TRS-80 i el PET de Commodore va tenir una empenta definitiva. Tot i ser un ordinador més car que els anteriors, el nou Apple presentava uns gràfics en color molt avançats i es posava a l'altura dels gràfics de les consoles d'aquell temps, i superant aquestes pel que fa a la versilitat en tenir un teclat, sistema operatiu i un software per a la programació.

L'any 1977 va apareixer l'ordinador TRS-80, de l'empresa Tandy Electronics, que tot i tenir una pantalla amb blanc i negre i amb unes característiques tecniques molt limitades, es van crear dotzenes de jocs.

 

Tandy TRS-80 Model I i pantalla del joc "Scarfman", TRS-80 I.

Aquell mateix any, juntament amb l'aparició de la popular consola d'Atari i els primers ordinadors domèstics, va fer acte de presència el PET de l'empresa Commodore. Tant el PET de Commodore com el TRS-80 eren ordinadors pernsat per a treballar i fer-ne us en els despatxs. Tot i el seu posicionament professional, es van crear nombrosos jocs i programes d'entreteniment. 

Commodore PET 2001 

Per les festes de Nadal de l'any 1978, es va comenc,ar a vendre un joc de rol per la PET de Commodore, el Starfleet Orion,, que esdevindria molt popular entre la petita comunitat de jugadors. El joc va ser creat per l'empresa "Animated Simulations". Despres de l'exit inicial, l'empresa va continuar treien jocs d'ordinador, i adaptant-los a altres maquines com la TRS-80 i la Apple II. Mes endavant, l'empresa es canviaria el nom anomenant-se "Epyx", i mes endavant veurem com aquesta empresa te un paper clau en la industria dels videojocs en la decada dels 80. 

Nintendo va entrar el 1978 per primer cop en la industria dels videojocs amb la seva consola "Computer Othello", que era un joc electronic amb un tauler basat en el joc Otello. La consola va ser unicament llanc,ada al mercat de  Japo.

El mateix any, l'empresa japonesa Taito va llanc,ar al mercat l'arcade "Space Invaders". El joc consistia en una nau espacial en la part inferior de la pantalla que es movia horitzontalment i la misio era acabar amb les naus enemigues que apareixien lentament per la part superior. Aquesta maquina recreativa va exportar-se de seguida al Estats Units per mitja de l'empresa Midway.  La maquina tambe va innovar en el fet de que contava i guardava la puntuacio dels jugadors, i mostrava un ranking amb les maximes puntuacions. Amb poc temps Space Invader es va convertir en el joc mes populars dels arcades en aquella epoca degut a la seva sencillesa, adiccio i la competivitat que creava per aconseguir quedar entre els millors jugadors en la llista de puntuacions.

 

Moble i pantalla del Space Invaders

 

Tant Football com Space Invaders van tenir un èxit sense precedents en la societat americana i japonesa. La recaudació de les maquines recreatives era escandalosament gran comparat amb el que s'esperava. Un exemplede l'èxit d'aquests arcades va se a Japo: la maquina va provocar una situacio d'escassetat de monedes en circulació durant una temporada.

Enmig del gran èxit popular de les màquines recreatives, l'any 1978, l'empresa Cinematronics treu un arcade titulat Space Wars. El joc era molt similar al Computer Space de Bushnell però la utilització de polígons i gràfics vectorials significarien un avenç molt important pel que fa a la forma de realitzar videojocs. 

 

Spacewar de cinematronic.

 

Tornant als aparells destinats a jugar els videojocs a casa, hi havia els ordinadors TRS-80, el PET de Commodore i el Apple I i II en el mercat als finals dels anys 70. Atari, que fins ara nomes havia llanc,at nomes consoles, va treure al mercat el seu propi ordinador, i no un sino dos, l'Atari 400 i l'Atari 800, que eren practicament iguals que els Apple I i II, microordinadors domestics relativament asequibles per a les families.. Tot i l'esforc, d'atari, els seus ordinadors no van triumfar en el mercat americà, ja que la marca estava massa associada a les videoconsoles i no als ordinadors.

Atari 400

El 1978, l'empresa Mganavox llenc,a al mercat la seva segona consola, la Odyssey 2. Al igual que la nova estrategia d'Atari, la Odyssey 2 tambe portava un teclat i era programable.

Odyssey 2

Tot i a l'exit dels primers micro ordinadors i consoles que van apareixer al mercat, la indústria encara era molt minsa i la tecnologia costava d'entrar en les cases. A més, la publicitat no era massa elevada i era una indústria de poc compradors degut a que la societat no estava prou informada, pero poc a poc la gent s'anava acostumant a les noves màquines electroniques i els jugadors de jocs electrònics cada cop eren més.

 

A partir del 1978, amb la competència entre els ordinadors de la marca Apple i les consoles d'Atari i Magnavox, comença la guerra (que continua vigent avui dia) entre els ordinadors i les consoles per satsifer la demanda d'oci electrònic. Pel que fa a laes màquines arcade, auqestes disposaven d'una tecnologia puntera, inigualable per a les consoles ni els ordinadors, ja que no podien competir amb els elevats preus dels components hardware dels arcades. Des de la seva aparició als anys 70 fins a l'any 95, les maquines recreatives o arcade han significat la millor plataforma de videojocs pel que fa a tecnologia i qualitat.

 

A finals dels anys 70, Atari va intentar llançar al mercat la Atari Cosmos, una màquina portàtil que intentava mescalar gràfics tradicionals amb hologrames. La Cosmos d'Atari va ser un error, ja que després de gastar-se molts diners, els mals resultats amb els prototips van fer tancar el projecte. En canvi, l'any 1979 Atari va llançar al mercat l'arcade Asteroids, que va ser un èxit gràcies a l'ambientació espacials i als seus gràfics poligonals que li permetien una alta resolució i qualitat. l'Asteroids va ser el primer joc arcade en que es podia grabar el nom del jugador (mitjançant tres digits) si la puntuació era una de les tres millors.

 

 

À finals del mateix any 1979 va apareixer una de les màquines més emotives i que més temps han durat en els bars de tot el món. Es tracta de la primera màquina arcade en color de la història: el Galaxian de l'empresa japonesa Namco. Per fi el color apareixia en les màquines recreatives.

 

 

A part de l'aparició triumfal de Namco amb el Galaxian, també ho va fer Sega amb Mónaco GP: els seus espectaculars gràfics i velocitat del joc fan que l'empresa comencés a tenir reputació mundial.

 

1