Per la vila d'Arbúcies
rondava un follet que sembrava el pànic entre el veïnat. A l' hivern es
xalava a tondre les mules, amagava els farratges, atonyinava els mossos de la
quadara amb intenció d'obligar-los a reomplir pa provisió de pinso en el millor moment del són.
Obria les bótes de vi als cellers, amagava la roba acabada de rentar a les minyones i després les
truscava de valent.
Aquestes trapelleries eren festejades amb rialles a l' aplec anyal del pla de Mirambell,
en les nits de lluna plena, on es tramaven allaus de maquinacions que tendien a esmenar
les disbauxes que a la seva espatlla feia alguna que altre aprofitada i desaprensiva
mestressa de casa.
ls Nyetus, o llitons,eren éssers màgics, misteriosos i microscòpicament minúsculs. Diuen que poden entrar fins al cervell de les
persones que es queden per allà a la vora: se li mengen l'enteniment i la memòria. Li solen entrar per les orelles, els forats del nas o
per la boca, mentre dorm. Quan una persona té aquests éssers a dins es torna desmemoriada, li costa entendre les coses i té moltes
ganes de dormir. D'això se'n diu estar ennitonat.
Els masovers d'una masia de Sant Andreu de Bacells, actual terme de Vilanova de Sau,estaven farts de tenir ficat el follet a dins de casa
i se'l volien treure de sobre. Les dones es trobaven que a mitja nit el follet els estirava la manta i no les deixava dormir. Si algun
vespre es deixaven els plats bruts o sense endreçar,el follet començava a fer molta fressa, a picar les cassoles, i semblava que trenqués els plats.
Va arribar el punt que les dones no podien dormir i les nenes tenien por, així que decidiren canviar de casa. No van dir mai res als fills ni a ningú.
Ho portaven en secret, ja que les parets tenen orelles i el follet ho podria sentir. El dia acordat van carregar tots els estris al carro ben d'hora
i varen marxar cap a la casa nova.
Ja s'imaginaven la sorpresa que tindria el follet quan no els hi trobés. No eren gaire lluny que la dona s'atura i diu:
-M'he deixat l'escombra a la cuina! La vaig a buscar!
Quan la dona es va girar per tornar cap a la casa va veure que l'escombra venia tota sola, anava seguint tota la comitiva. Va sentir una veu molt fina que li deia:
-Ja la porto jo,l'escombra!Ja la porto jo,l'escombra!
Pobra dona,va quedar de pedra! Tot plegat no va servir per res:era el follet que seguia tota la família cap a la nova llar. No es volia quedar sol a casa.
