Una vegada, trobant-se un
vell en la necessitat de travessar la riera de Sant Hilari, que baixava molt
plena, oferí la seva ànima al diable si l'ajudava. El diable acceptà el tracte,
i es va comprometre a fer-li un pont abans de les dotze de la nit,
que és l'hora que s'acompleixen els pactes infernals. Però la filla d'aquell
home s'assabentà del que havia fet el seu pare, i es propossaà d'impedir-ho.
Tothom sap que els galls solen cantar a la mitjanit. Doncs bè, a casa seva
n'hi havien tres: un de blanc que cantava a les deu, un altre de ros que ho feia
a les onze, i un tercer, negre, que assenyalava la mitjanit. La noia, doncs, anà
al galliner i amb el davantal es posà a fer vent al gall negre perquè es despertés
i cantés abans de les dotze.I ho aconseguí. Les legions infernals que transportaven
pels aires les pedres per a bastir la passera, deixaren anar daltabaix l'última
que duien, que s'anà a clavar en el lloc on resta actualment i, enfurismats
com escorpins, se'n tornaren cap a l'infern.