Hi havia una serp molt grossa
que vivia a l'arbreda de la Devesa, cal dir que la Devesa era aleshores una
boscúria espessa dins la qual no sols s'emprava la serp sinó que també hi havia
d'altres i diversos animals. La serp duia una cabellera, i al mig d'ella hi duia
un diamant d'un tamany considerable . Sempre que anava al riu per abeurar-se, se
la treia, no sabem com, i la deixava en un determinat lloc on la recollia
després. Observat això per cert manlleuenc, aquest es disposà a prendre-li i
posant-se a l'aguait se n'apoderà en un moment que la serp anà a veure, la serp
que se n'adonà de seguida, l'atrevit manlleuenc hagué de fer escàpol. I muntant
el cavall que duia va travessà el riu, perseguit per la serp, cap al carrer del
Pont amunt, empal·lidit per la por va entrà a refugiar-se, en una casa que hi
havia fent cantonada amb el carrer de Sant Domènech, just al lloc on fins fa poc
hi havia un conegut cafè. En arribar allà, barrada la porta, la serp no va pogué
entrar. Delerosa, però, per recuperar la seva joia, començà a colpejar tant fort
que l'espavilat que l’havia robat, romania esporuguit a l'interior. Tement en un
moment que la serp arribés a enderrocar la porta no massa segura, i aprofitant
que la casa feia, com hem dit, cantonada, l'atrevit va sortir de la casa en tant
que els habitants de la mateixa posaven el diamant al damunt d'una taula
resguardada en un morter de cuina, girat a l'inrevés que el protegia. Finalment
la serp va aconseguir obrir-se pas i aleshores va poder veure's que es dirigia
directament vers la taula on hi havia el morter amb la joia dintre. La serp s'hi
enfilà i sabent que la joia era allà dins, donà voltes al morter com volen
descobrir un lloc on fos possible penetrar-hi i en veure que no podia abastar el
diamant es va enroscar al morter i va començar a estrènyer, a estrènyer...
talment com si intentés trencar-lo. El morter, però, no cedí i com sia que la
serp apretés cada vegada més, i que acabà per rebentar-se.
Heus ací ara la primera versió, tal com es troba al Cançoner Popular de Catalunya
| Sota el pont de Manlleu hi ha una pollancreda que n'hi ha un serpent molt gros, fa tremolar la terra. Si no ho creieu Tota la gent que veu |
que venia de festa, un remat de godais, la truja i la porquera. tota una professó, ganfanons i banderes, Si no ho creieu |