OPINIONS
Tenim
a les mans, com a signe d’esperança, la certesa que el futur, sigui com sigui,
l’hem de fer nosaltres, les persones a qui pertoca de viure aquest temps i,
per tant, no és cosa d’esperar ni apocalipsis de
mal averany ni paradisos de somni infantil; tindrem, senzillament, el futur que
haurem estat capaços de construir amb l’esforç de tothom, amb les eines de
tothom, amb la saviesa de tothom.
Del
Pregó de la Festa Major d’Esplugues de Llobregat
(20 de setembre de 1982)
Qui
gosaria dubtar que un autor determinat, per més indiscutiblement genial que
se’ns hagi revelat, hauria produït una obra radicalment diferent si hagués
nascut en una altra regió del món, en un altre període històric, sota una
altra organització política, si, en resum, hagués estat molt diferentment
socialitzat?
Del llibre L’espai de la paraula, Dalmau editor, Barcelona 1989
La societat del consum irracional ha començat
a mostrar les seves mancances en forma de malbaratament suïcida dels recursos
naturals del nostre planeta: la desaparició d’extenses zones forestals,
l’extinció d’espècies animals, la contaminació creixent dels rius, dels
llacs i dels mars. La societat del segle XXI haurà de fer, en aquest aspecte,
un tomb considerable o bé s’haurà d’enfrontar a la destrucció
irreversible de la terra.
Els qui, una hora o altra, han caigut en
l’error de percebre la literatura com un exercici superflu, com una mena de
joc per a desvagats, han ignorat el valor d’aspectes tan importants com la
transmissió i l’extensió del lèxic, el perfil d’un temps i d’un lloc
que podem rescatar a partir del retrat que un escriptor va fer-ne o, sobretot,
la reflexió al voltant dels elements més universals i definitoris de la nostra
condició intel.lectual i moral, aquells que temptegen per igual les nostres
capacitats i els nostres límits.
Jo no em sé imaginar una societat humana
sense conflictes, però sí una societat capaç d’afrontar-los amb generositat,
diàleg i respecte.
Parlar
de l’atur des de la seguretat laboral, o de la fam després d’un àpat
substanciós, o de la pobresa des del confort podria esdevenir fins i tot
immoral si les nostres paraules no anessin acompanyades d’una voluntat
decidida d’impregnar la consciència de la nostra societat i, sobretot,
d’ajudar a construir un model alternatiu, basat en l’educació, en la
solidaritat i en una relació més justa entre les persones i entre els pobles.
De l’entrevista al programa “L’amic escriptor”
Canal Blau, 5 de juny de 1997
Entre els escriptors hi ha ben poques coses
en comú. Potser cap, llevat del fet
mateix d’escriure.
Siguem
o no amants del futbol, la nostra societat ens incita a mirar la vida amb els
ulls del hooligan: una mirada opaca i
superficial, maniquea i barroera. Com ell, tendim a refugiar-nos en la certesa
enganyosa de quatre tòpics de traç gruixut, a cenyir la nostra capacitat
d’il.lusió als plaers immediats, a passar de pressa per davant de tot sense
aturar-nos mai a comprendre res. I quan prenem consciència del fracàs --com
ell quan ha perdut el partit-- sempre trobem al voltant nostre algun àrbitre,
en qualitat de boc expiatori, que ens permet allunyar la responsabilitat de
nosaltres mateixos.
De l’article “La mirada del hooligan”, publicat
a Avui el 23 / 6 / 98
En el punt just entre el realisme i la
utopia es troba el camí que permet anar avançant.
De l’entrevista al programa “Tots per tots”, COM
Ràdio, 26/11/2000
Per evitar noves guerres, cal educar els
pobles en la cultura de la pau.
De les declaracions a la revista SOM, núm. 206 (febrer 2001)
No és veritat que els joves, pel simple
fet de ser-ho, siguin inconstants, superficials i insolidaris. Aquesta és la
percepció esbiaixada dels qui no coneixen absolutament res dels joves, més
enllà de veure’ls passar des de la finestra de casa o, el que és encara
pitjor, és la percepció dels qui s’han envellit tant per dins que són
incapaços de recordar-se ells mateixos quan eren joves.
Del llibre Breu
història de l’AJELC, Edicions de la Vorera, Barcelona 2001
Si bé és cert que la major part dels
textos que les editorials han anat publicant s’han continuat sotmetent a la
mirada del corrector, aquest, en alguns
casos --potser perquè se li ha acabat inoculantt una certa mala consciència, o
per estalviar-se llargues i enutjoses polèmiques amb l’autor-- fa els ulls
grossos o bé es deixa endur pel criteri de l’adequació a la llengua viva,
perfectament ortodox des de la teoria lingüística, però que, a la pràctica,
es converteix en un forat immens per on s’esmuny un seguit de paraules i
construccions espúries que un mínim de rigor faria inacceptables.
De l’article “En defensa dels correctors” , El 9 Nou, 2 de novembre de 2001
Practicar
la cultura de la paraula equival a mantenir viu un dels trets més essencials i
definitoris de la mateixa condició humana.
De l’article “La tertúlia, generadora de
cultura”, Avui,
3 de maig de 2001
Desactivar la violència és un objectiu
absolutament lloable, però abans d’estigmatitzar l’esport com a camp de
cultiu de conductes agressives, seria convenient recordar la competitivitat
laboral, la banalitat cultural i les desigualtats econòmiques que primen en
aquesta societat que anem fent entre tots, i potser per aquí començaríem a
trobar respostes al problema. Una
altra cosa és que algú cregui que això és aprofundir massa i després
d’aixecar una tanca en un estadi se’n vagi a dormir amb la sensació del
deure acomplert.
L’art
ens proporciona un llenguatge específic capaç d’aprofundir en la realitat
d’una manera que no ho pot fer la ciència, ni la filosofia.