Pasqual Mas
Pasqual Mas AELC
Fiestacultura
Teatro de calle
Xarxa Teatre
Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) es escritor y doctor en filología. Actualmente trata de enseñar Literatura y es director de las colecciones teatrales de la Editorial Brosquil y de la revista internacional de teatro Fiestacultura. Además, es columnista de El Punt-València, Araomai y Heraldo de Castellón y colaborador literario de Lletres Valencianes, El Temps, L'Aljamia, etc. Pasqual Mas es autor de una veintena de estudios sobre el barroco valenciano y la literatura en general publicados en Estados Unidos, Alemania, Francia y España. En el terreno literario ha publicado obras de poesía y teatro y destaca por sus novelas Salt en fals (finalista del premi Enric Valor, 1997), Pavana per a un home sense nom (Premi Ciutat de Sagunt, 1999) y La cara oculta de la lluna (Premi Enric Valor, 2000). Pasqual Mas es miembro de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Bibliografia

Poesía

1. Bitàcola. Sant Feliu de Llobregat, 1986.
2. Els mots comunicants. Alzira, Germania, 1994.
3. Caminos de la Palabra III. (Intermezzo). Catalán y traducción al español. Segorbe, Fundación Max Aub, 2000.
4. Tauromàquia. Castelló, 2001.
5. Biblioteca de Guerra. València, Brosquil, 2002.
6. Intermezzo. (Traducción al francés) Quebec-Canadá, WEB: Jardin des Muses, 2002.
7. Intermezzo. (Edició trilingüe). Vic, Emboscall, 2003.
8. Nòmada. Barcelona, Viena, 2003.
9. Perversió del Tròpic. Puçol, L’Aljamia, 2006.

Narrativa


10. La confessió. València, Camacuc, 1993.
11. Salt en fals. Alzira, Bromera, 1998.
12. Pavana per a un home sense nom. Benicull de Xúquer, Set i mig, 2000.
13. Pavana per a un home sense nom. Premià de Mar, La Vorera, 2000.
14. Històries de la Frontera. València, Brosquil, 2000.
15. La cara oculta de la lluna. Bromera, Alzira, 2001. (2ª ed. 2003).
16. L’amo del desert. Conte en Carles Abad, Els Sàhara de bell nou. Vila-real, 2002.
17. Contracontes. València, Brosquil, 2003.
18. Màssimes. Vic, L’emboscall, 2004.
19. Diva. Tandem, 2004.
20. Ecos de Berlín. Vic, L'emboscall, 2008.



Teatro

21. Estratègia per a una ciutat d’ombres, Benicull de Xúquer, Set i mig, 2001.


Estudios

22. La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío: Alejandro Arboreda. València, Alfons el Magnànim, 1987.
23. Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención. València, Universitat de València, 1993.
24. De las Academias a la Enciclopedia.València, Alfons el Magnànim, 1993.****
25. Diccionario de literatura española e hispanoamericana. Madrid, Alianza, 1993.****
26. Academias y justas literarias barrocas valencianas. Kassel, Reichenberger, 1996.
27. La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Completa. Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1997.*
28. Xarxa Teatre. Quinze anys. Castelló, Diputació, 1997.**
29. Poesia Acadèmica valenciana del Barroc Kassel, Reichenberger, 1998.
30. La representació del Misteri a Castelló. Castelló, Diputació, 1999.
31. La famosa representación de la Asunción. Castelló, Diputació, 1999.****
32. Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de académicos. Kassel, Reichenberger, 1999.
33. Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). París, Honoré Champion, 2000.****
34. Beltenebros de Antonio Muñoz Molina, Madrid, Síntesis 2002.
35. A la deriva. Benicull de Xúquer, Set i mig, 2002.
36. La calle del teatro. Hondarribia, Hiru, 2006.
37. Castelló, del carrer al paper. Ajuntament de Castelló, 2006.

Ediciones críticas (Teatro Siglo de Oro, Poesía de Max Aub...)


38. Manuel Vidal i Salvador: "La colonia de Diana". Introd., ed., y notas. Kassel, Reichenberger, 1991*.
39. José Ortí y Moles: "Aire, tierra y mar son fuego". Introd., ed., y notas. Kassel, Reichenberger y Generalitat Valenciana, 1992*.
40. José Ortí Moles: Academia a las Señoras (1698). Introd., ed., y notas. Kassel, Reichenberger y Generalitat Valenciana, 1994.
41. El mito de Edipo en la comedia baroca española. Alejandro Arboreda: "No hay resistencia a los hados", Introd., ed., y notas. New York, Peter Lang, 1995.*
42. Alejandro Arboreda: El más Divino Remedio y aurora de san Jinés. Edición, introducción y notas. Kassel, Reichenberger, 1997.
43. Max Aub. Antología Traducida. Edición, introducción y notas. Segorbe, Fundación Max Aub, 1998. . Kassel, Reichenberger, 1998*
44. Antonio Folch de Cardona: Lo mejor es lo mejor. Introd., ed. y notas
45. Guia de lectura de “Antología Traducida” de Max Aub. Segorbe, Funcación Max Aub, 1999***
46. Gaspar Mercader, Obra dramática, Kassel, Reichenberger, 1999*
47. Max Aub. Obra Completa. I. Poesía. València, Biblioteca Valenciana, 2001****.
48. Max Aub. Antología traducida. Introducción, edición y notas. Madrid, Visor, 2002.
49. Misteri de Castelló. Institut Valencià de la Música, Castelló, 2008.
50. Max Aub, Lamentos del Sinaí. Madrid, Visor, 2008.
(* amb X.Vellón. ** con Adolf Piquer i Xavier Vellón, ***con Angus Iglesias i Ana Llorente, **** VVAA).

Traducciones (CS: Castellano, FR: Francés)

51. Intermezzo. Vic, L'emboscall, 2003 (CS, FR).
52. Perversió del Tròpic. Puçol, L'aljamia, 2006 (CS, FR).
53.Pavana para un hombre sin nombre. Castellón, Ellago, 2007. (CS)