Donat conta de que ets un ésser humà únic i irrepetible. Un dels
nostres treballs a la vida és descobrir les potencialitats personals que ja
portem a dins. La felicitat duradora ve de dintre de nosaltres mateixos.
Durant un temps que pot ser molt llarg arribem a pensar que necessitem ser
valorats positivament pels altres; d’aquesta manera, farem el que sigui per
ésser acceptats i si som rebutjats creurem que el món és horrible; aquesta
no és més que una falsa impressió, dintre de nosaltres ja som prou bons i
ningú pot alterar aquesta veritat.
Si vols trencar amb algú, fes-ho el mes aviat possible. Esperar un canvi
pot ser més dolorós.
Ningú pot canviar a un altre. Si creus que tal com és l’altre no et
convé, no esperis que pugis canviar-lo: has de contar que quan surts amb algú
descobriràs coses que t’agradaran i coses que no. Si el balanç és prou bo
per tu, endavant, si no millor deixar-lo.
No acceptis que et diguin: "mira, jo soc així i no canviaré, o sigui
que t’aguantes". Ningú te dret a tractar-te malament. No
toleris cap tipus d’agressió, fes veure a l’altre que t’ha ferit i si
no es corregeix, trenca la relació.
Després de trencar hi un període de dolor i ràbia, amb freqüents
sentiments de culpa ("no tinc prou valor", "vaig fer alguna
cosa malament"...). Això es natural i una oportunitat per serenar-se i
reflexionar. Recorda que ningú es millor que tu.
Si trenques tu, fes-ho de la manera mes amable possible. Si porteu temps
sortint, parla cara a cara amb l’altre. Intenta explicar el que sents sense
culpabilitzar a ningú. Si l’acomiadament és poc dolorós, la ferida
curarà ràpid i podràs començar una nova relació aviat.
No busquis revenja, com parlar malament de l’altre, o sortir amb la
primera oportunitat que passi. Et sentiràs pitjor.
*Si tens qualsevol dubte pots dirigir-te a la consulta jove del teu institut
o de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell tel 973 350050, e-mail: