Lliçons per a joves i no joves



Carme Miquel
A cau d'orella (Cartes a Roser), Tàndem edicions, València, 2000
196 pàgines
8 euros

Murmuris i crits (Cartes a Mireia), Tàndem edicions, València, 2002
225 pàgines
8 euros

Lliçons per a joves i no joves

Reflexions en forma de cartes que conten el passat als fills i a les noves generacions, i incideixen sobre moltes qüestions actuals que preocupen els joves (o no joves) d'una manera rigorosa i amena. Sense dogmatismes però amb sinceritat. Lluny dels tòpics i dels trucs literaris.

Això va ser que la filla va preguntar a la mare: "El que hi ha ara, és el sistema polític que volíeu la gent de la teua generació? N'esteu satisfets?". A vegades els fills fan preguntes que deixen desarmat qualsevol, mare o no mare. Aquesta és la pregunta d'una jove que no ha viscut el franquisme i que tot just comença a viure com a protagonista social del món que li ha tocat.

Qui rep aquesta pregunta és Carme Miquel i Diego, mare i també mestra. I la resposta és ben difícil. Ella sap que, a vegades, els joves es mouen en un registre molt diferent al dels pares i educadors i que les influències positives i negatives cada vegada vénen més de fora de l'escola, de l'àmbit social. I ella, mare i educadora, considera que explicar el passat i transmetre a les seues filles la seua visió del món és una obligació de la qual no pot defugir.

L'èxit de vendes del llibre A cau d'orella (Cartes a Roser) -un rigorós i amé repertori de reflexions que han ajudat a molts joves (i no joves) a comprendre el nostre país i el món que ens envolta des d'una perspectiva sincera i lliure de maniqueisme- ha fet possible que l'autora encete amb Murmuris i crits (Cartes a Mireia) una nova correspondència on apareixen molts temes que havien quedat per tractar.

En les Cartes a Roser, l'autora comença a escriure perquè té la sensació de no haver parlat amb la seua filla major tant com calia, de no haver-la escoltat prou, de no haver-li explicat i haver compartit amb ella coses que li semblaven importants, de no haver-li mostrat les seues inquietuds i esperances. Les Cartes a Mireia són la conseqüència dels murmuris i els crits amb l'altra germana, fruit de les converses entre mare i filla i de les inquietuds que comparteixen.

Josep Manuel Martínez Polo