Stanislaw Jerzy Lec, Pensaments despentinats.



Aforismes d’un franctirador polonès
ASSAIG
Stanislaw Jerzy Lec, Pensaments despentinats. Traducció i edició de Guillem Calaforra i Ewa Lukaszyk. Brosquil Edicions.
València, 2003.

Qui és Stanislaw Jerzy Lec? Si fem cas de la definició fusteriana del traductor Guillem Calaforra, es tracta d’un fulano de Polònia que ha estat editat aquest any per primera vegada en català. Si el lector va més enllà, comprovarà que es tracta d’un clàssic del gènere com ara Cioran, Nietzsche, Wilde o Thomas Bernhard.

EL JOAN FUSTER POLONÈS?
L’ombra de Joan Fuster planeja per aquesta edició dels Pensaments despentinats de Stanislaw Jerzy Lec, i és que ara mateix el públic català pot llegir tots els aforismes de Joan Fuster dins el primer volum de l’obra completa de l’autor suecà, publicada per Edicions 62. Efectivament, com diu Joan Garí, director de la col·lecció Glossari que ha publicat el llibre, “el món de Lec, poblat de filisteus enemics del sentit comú, de paradoxes i de tones d’ironia, s’assembla prou al ring dibuixat per les sentències de l’autor de Consells, proverbis i insolències, on l’espàrring és un contraopinant impossible, narcotitzat per la idiòcia ideològica imperant”. Hom pot pensar que entre Lec i Fuster hi ha un vincle ficitici, publicitari, però no és el cas. Si del que es tractava era de vendre llibres, els editors haurien propagat a tort i a dret que un dels aforismes de Lec apareix en El pèndol de Foucault d’Umberto Eco, o que el mateix Eco va fer el pròleg d’una edició en alemany dels aforismes. A més, malauradament, citar Joan Fuster no garanteix una allau de vendes. Potser la intenció dels editors (i dels traductors) ha estat senzillament superar la invisibilitat que separa dues literatures que no pertanyen als grans centres de poder i que no són carn de subhasta en les grans fires del llibre europeu.

UNA TRADUCCIÓ DIFÍCIL
Una pregunta que hauríem de fer-nos és: què sap el lector català sobre la literatura polonesa? Guillem Calaforra i Ewa Lukaszyk han actuat com a veritables agents culturals i han fet possible que la qüestió plantejada tinga més d’una resposta positiva. I ho han fet amb professionalitat. Traduir els aforismes de Jerzy Lec, segons els autors, ha estat una tasca molt gratificant, però no ha estat fàcil, podem afegir. El mateix Calaforra ens ho explica: “Posem-hi un exemple. Recordeu l’aforisme de Fuster que diu: «Definició (possible) de la filosofia. L’art d’agafar la vaca pels collons». Rotund, provocador, irònic, molt fusterià. Intenteu traduir-lo al castellà, i veureu que hi ha alguna cosa que falla. La referència genital té, en l’idioma dels nostres veïns, unes connotacions de més procacitat, de més barroeria o vulgaritat. Feu la prova excitant de concebre aquest microtext en anglès; resulta difícil d’imaginar. Si coneixeu una mica el món germànic, sabreu que aquest aforisme, aparentment innocent, resultaria difícilment comprensible o acceptable en alemany. Així podem arribar a entendre la desesperació característica del traductor competent i assenyat, i no sols en aquest cas concret sinó en línies generals”.

DE PROFESSIÓ, SUBVERSIU
Si heu decidit adquirir el llibre, furtar-lo o demanar-lo en préstec, hi trobareu les idees d’un personatge amb quelcom de diabòlic, un esperit de contradicció, satíric, corrosiu, irònic, independent i descregut: un franctirador de la paraula. Dit això, potser cal avisar que els aforismes són un gènere difícil i minoritari. El mateix Fuster ja diu que “un paquet d’aforismes massa gruixut no admet una lectura seguida. Fatiga. Fatiga, probablement per la seua mateixa dispersió intel·lectual, per la seua obertura sincopada, pel complement de meditació que pretén demanar...”. No obstant això, i encara que el lector va ben avisat, amb els Pensaments despentinats podeu tenir una petita obra mestra en la prestatgeria.

Josep Manuel Martínez Polo
martinez.polo@ua.es

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   
 
1