Terra de Francesc Viadel



Terra, de Francesc Viadel (Algemesí, 1968) ha estat la guanyadora del premi Blai Bellver de narrativa 2001. El jurat del premi la va qualificar de “molt realista i descriptiva”. L’autor ha publicat també el poemari Èxode salnitrós i la novel·la Dies de Venus.

Cau el dia i heu decidit regalar-vos un llibre per al pròxim cap de setmana. Nerviosos i, alhora, contents aneu a un lloc on els podeu fullejar amb tranquil·litat. Passeu per davant de la cafeteria i deixeu córrer la idea d’un tallat abans de comprar res. D’entrada, la llista dels més venuts us atabala. Comproveu el rànquing literari. Les tapes dures i la tipografia acurada inviten al consum. Decidiu passar de llarg, no per fer cap menyspreu a les supervendes del mes, sinó perquè, simplement, avui voleu alguna cosa diferent.

Us crida l’atenció un llibre de Manuel Rivas. Admireu l’autor i voldríeu trobar-ne un de semblant i, al mateix temps, més pròxim. Recordeu el poema de Pessoa: "El riu Tajo és molt més gran que el riu que passa per la meua vila, però el riu Tajo no és el que passa per la meua vila". Hi ha també l’últim premi Sant Jordi. Quina alegria vau sentir de retrobar-vos un personatge com el Dani Cajal! Recordeu l'esplèndid capítol inicial d'El cel de l'infern. Us va agradar molt. Un company de feina, enamorat de la literatura, però, us el va retornar sense ànims d'acabar-lo. Tampoc passa res si un llibre us decep.

Fullegeu i mireu. Ací i allà. Algú ha deixat un exemplar de Terra damunt de l’últim èxit de Ferran Torrent. La portada mostra una màquina d’escriure. Tafaners, mireu la foto de l’autor i, inconscientment, el lloc de naixement. És valencià. En la imatge sembla resignat. Deu ser per la situació personal o perquè a València les coses van com van. Malament. Feu memòria i recordeu tenir per casa el poemari Si la lluna és plena del 91. Any del Tirant. Ràpidament mireu les dedicatòries. Havíeu decidit llegir un bon llibre i aquest encerta, de moment, amb els vostres gustos. Paul Auster, Josep Pla i Vicent Andrés Estellés. Esteu ben contents. Us agraden molt. No voleu, però, precipitar-vos. Desconfieu dels llibres que han guanyat un premi de literatura en valencià. N'hi ha tants, penseu, de premis, que de segur n'és un més. Us resistiu a creure això. La veritat és que publicar a València sense l'aval d'un premi literari és un exercici de funambulisme amb la ruïna econòmica com a xarxa sota els peus dels editors.

Cal deixar de banda els prejudicis. Llegiu l’argument. Un jove periodista que torna al poble després d’acabar la carrera a Barcelona. Passa un temps i les coses no marxen bé. Treballa al camp i s’angoixa enmig d’algunes actituds. Fuig a València. Una ciutat que tampoc és fàcil. Us identifiqueu amb Joan Valcaneres, el personatge principal. Heu fet el mateix camí.
Tanqueu el llibre. Heu decidit comprar-lo.

No us en penedireu perquè Terra és una bona adquisició. Un llibre escrit amb cor de poeta i mans de periodista. Un llibre que, en aquest país on només lligen els professors d'institut, els crítics literaris, els patriotes i els familiars de l'autor, pot passar, malauradament, desapercebut. Una crua realitat. Cal iniciar, des d'ací, una campanya boca orella que promocione Terra de Francesc Viadel. La literatura feta des del Xúquer ho mereix.

Josep Manuel Martínez Polo