Conta una llegenda de Portell. Que fa mols anys,
una xiqueta portava, com tots els dies, el menjar als seus pares que
treballaven a la muntanya. Es va fer l’hora de dinar i la xiqueta no
arrivabe. Aleshores els pares van anar a buscar-la i com no la trovaven van
anar al poble a demanar ajuda. Però passaven els dies i no la trobaven. Un
dia els seus pares van anar a treballar, com tots els dies, i van veure uns
llops tacats de sang. Ja van pensar el pitjor, i van seguir-los fins que van
arribar a un muntó de pedres, els llops es van ficar a desenterrar alguna
cosa i, al cap de uns moments, van veure que era la seua filla, tota
destrosada, que quasi no es distingia. Tots els hòmens del poble van anar a
matar aquelles bèsties. I des d’aquell dia, quan fem la rogativa de Sant
Marc, agafem una pedra, demanem un desig i la tirem al muntó de pedres on
els llops van enterrar, ja fa molts anys, aquella xiqueta que portave el
menjar als seus pares.
|