Dinastia de Foix
1012-1034 : Bernat I de Foix, fill de Roger I de Carcassona
1034-1064 : Roger I de Foix, comte de Bigorra i Couserans i fill de l'anterior
1064-1071 : Pere I de Foix, germà de l'anterior
1071-1124 : Roger II de Foix, fill de l'anterior
1124-1148 : Roger III de Foix, fill de l'anterior
1148-1188 : Roger Bernat I de Foix, fill de l'anterior
1188-1223 : Ramon Roger I de Foix, fill de l'anterior
1223-1241 : Roger Bernat II de Foix, fill de l'anterior
1241-1265 : Roger IV de Foix, fill de l'anterior(Posà la Patrona de Solsona al pou)
1265-1302 : Roger Bernat III de Foix, fill de l'anterior (PARE DE BRUNISSENDA)
EN VOLER SER ENTERRADA A LA CRIPTA DE SOLSONA,....LA PREGUNTA ÉS:
QUÉ EN SABIA ELLA DE LA MANI AMAGADA A SOLSONA 1244?
CÓM ES COMPORTÀ EL SEU PARE ENVERS SOLSONA, O ELS CATARS?
Assetjat al castell de Foix, el rei va presentar-se amb un exèrcit. Jaume I el Conqueridor va intentar negociar la pau però el juny de 1272 Roger Bernat III no va acceptar les condicions i finalment es va haver de rendir el dia 5 de juny del mateix any i fou empresonat a Carcassona. (PERQUE ERA UN DELS CONFABULATS A SOLSONA CONTRA EL REI JAUME I)
El rei francès va ocupar el comtat excepte els castells de l'alt Arièja que el rei català va rebutjar entregar, tot i que finalment ho feu el 8 de febrer de 1273.
Un any i mig després fou alliberat i va prestar homenatge al rei de França que el 1275 li va retornar part dels seus antic bens; després d'això fou un vassall fidel del rei de França.
El 1274 fou l'ànima de la primera revolta dels nobles a Catalunya. ES VA TRASLLADAR A SOLSONA PER OPOSAR-SE AL REI JAUME I.
Roger Bernat III de Foix va seguir negociant el vell litigi d'Andorra, i finalment es va establir el pariatge del 8 de setembre del 1278 amb el bisbe Pere d'Urtx, que va establir la consenyoria D'ANDORRA entre el bisbe i el comte .
El 1280 Roger Bernat tornà a revoltar-se a SOLSONA, gràcies a la seva possició com a baró pel vescomtat de Castellbó, però els catalans del Pere III d'Aragó van aconseguir capturar el comte al castell de Balaguer el 22 de juliol de 1280 i fou empresonat, i llavors va ser el rei francès qui va intentar el seu alliberament al temps que garantia la seguretat al comtat.
El 1282 després de les Vespres Sicilianes el Papa va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de França.El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la renúncia al vescomtat de Castellbó el 1283, renúncia que després, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la força per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de França participant en la conquesta d'Elna el 25 de maig de 1285 i de Girona el 7 de setembre del mateix any 1283 (CIUTAT QUE DEFENSAVA EL VESCOMTE DE CARDONA), i va participar a les negociacions politiques, tenint com oponent negociador a Ramon Roger, germà del comte de Pallars Sobirà. Però una derrota de la flota i la pesta que va afectar a les forces franceses, van provocar una rapida retirada. El rei Felip III de França va morir a Perpinyà el 5 d'octubre de 1285, però Pere III, descendent del rei Jaume I, va morir poc després l'11 de novembre també del matix any 1985.
El 1290 la seva dona va heretar el vescomtat de Bearn. El mateix 1290 els senescal de Carcassona i Tolosa van voler restablir algunes funcions reials abandonades des feia temps al comtat (taxes i justícia principalment), i es van produir abusos i com que el comte si va oposar li foren confiscats dos castells; però la bona entesa amb el rei de França va continuar.
En 1272 se alià al comte Geraud V d'Armagnac per tal de combatre al senyor de Sompuy, qui demanà ajut al rei de França, prohibint aquella guerra. Com que ambdòs aliats no li feren cas, el rei demanà la presencia del comte de Foix, però aquest es negà a obeir-lo. El rei aleshores s'adreça a Foix amb el seu exercit i posaren setge al castell de Foix (3 de junyi de 1272).Roger Bernat III se va retre el 5 de juny de 1272, essent empresonat.
Atès que el comte de Foix era feudatari del comte de Barcelona per diversos territoris de l'Ariege, el català se negà a donar-li els castells de la seva zona, si bé finalment ho féu en data 8 de febrer de 1273. A finals del mateix any el comte de Foix fou alliberat de presidi a condició de ser fidel vassal del rei de França, qui a canvi le retornà gran part dels seus territoris, pel fet que Roger Bernardo III, padre de BRUNISENDA, l'any 1276 participà a la conquesta de Pamplona, capital del regne de Navarra, essent ell el comandant les tropes realistes franceses, ... ignorant els drets legals del comte de Barcelona.
ALTRES RECULLS ÚTILS PER ESBRINAR EL MOTIU DE SEBOLLIR-LA A SOLSONA El 8 de septiembre de 1278 se llegó a un acuerdo con el Obispado de Urgell sobre el señorío de Andorra, el llamado Pareatje, que convertía el señorío en un condominio entre el Obispo de Urgell y el vizconde de Castellbó y conde de Foix.
En 1280 participó en la guerra de varios feudales catalanes contra el conde-rey, pero fue sitiado en el castillo de Balaguer y debió rendirse el 22 de julio de 1280. Fue liberado en 1283 a cambio de la ayuda de Foix a las pretensiones catalanas en Sicilia y la renuncia al vizcondado de Castellbó. Una vez liberado el conde rechazó el acuerdo alegando que el rey catalán estaba excomulgado, y se unió a las tropas francesas, participando en la toma de Elna (25 de mayo de 1285) y Gerona (7 de septiembre de 1285).
El conde dirigió las negociaciones de paz, mientras por la parte catalana lo hacia Ramon Roger, hermano del conde de Pallars Sobirà. Pero en el interior una grave derrota de la flota francesa y el avance de las enfermedades entre los franceses les obligaron a replegarse. El rey francés Felipe III murió en Perpiñan el 5 de octubre de 1285, aunque el rey catalán Pedro le siguió poco después (11 de noviembre de 1285) evitando así la conquista catalana de Foix.
En 1295 el conde fue nombrado gobernador de Gascuña. Así mismo el rey favoreció (1293) al conde contra las pretensiones quizás excesivas del funcionario real de la zona, el senescal de Carcasona y decisivamente en 1295 cuando el rey hizo devolver dos castillos confiscados.
En 1290 murió Gastón VII de Bearn, y le sucedió su hija Margarita de Montcada y por tanto su esposo Roger Bernardo de Foix. Mathe o Mata, hermana de Margarita y esposa de Geraud V de Armagnac, habían impugnado esta sucesión y se había hecho un testamento en favor de otra hija, Guillerma de Montcada, que no se tuvo en cuenta; Mathe impugnó la sucesión en 1293 y estalló la guerra entre Foix y Armagnac que persistirá hasta 1377.
Guillerma de Montcada vendió sus derechos sucesorios al rey Jaume II, conde de Barcelona. El conde de Foix decidió atacar territorio catalán, pero murió cuando se encontraba en Tarascon-sur-Ariege el 3 de marzo de 1302. Fue enterrado en la Abadía de Bulbona.MÁS INFORMACION ACERCA DE DONA BRUNISENDA Fue la quinta hija del conde Roger Bernardo III de Foix tambén vizconde de Castellbó y de Cerdañá Allí Roger Bernardo II sucedió a su padre Roger IV (I) en 1265. R. B. III de Foix Casà amb Margarida de Montcada, vizcondesa de Bearn, de Marsan, de Oloron, de Brulhes y de Gabarda o Gabarret, condesa de parte de Bigorre y señora de Montcada, con la cual tuvo cinco hijos. Margarita + 1324, fue esposa de Bernardo IV señor de Ille Jourdan
Constanza + en 1332, fue esposa de Juan I de Levis, señor de Mirepoix.
Mata + en 1294, esposa de Bernardo IV conde de Astarac, y luego esposa de Gastón I, sucesor en el condado y vizcondados.
Su última hija fue Brunisenda de Foix, fallecida en 1339, que fue esposa de Elías VII de Talerand, conde de Perigord.El vconde R. Bernat III de Foix tuvo también un hijo bastardo llamado Arnaldo, que fue Obispo de Pamiers
DONA BRUNISENDA DE FOIX FUE ENTERRADA EN SOLSONA POR CONSERVAR ELLA AÚN EL SECRETO del traslado de la MANI càtara a Solsona ALTRES RETALLS INCLOSOS AQUÍ PER A FER RECERCA
En 1293 els senescals reberen l'ordre de parar els abusos, i el 1295 fou nomenat governador de Gascunya i li foren tornats els dos castells expropiats anteriorment. El 1293 el comte Guerau V d'Armanyac, casat amb Mata, germana de Margarida de Bearn, va reclamar la successió al Bearn i va iniciar-se una llarga guerra de 75 anys. Guillema, altra germana de Margarida, va cedir l'abril del 1300 els seus drets al rei català Jaume II. Quant el comte anava a combatre contra el catalans, al passar el coll de Puimorens, va morir a Tarascó el 3 de març del 1302 i fou enterrat a l’abadia de Bolbona
El comte va tenir un litigi amb el Bisbe de Pàmies Bernat Saisset. Aquest va denunciar al rei Felip IV de França que el comte era el cap d’una conjura llenguadociana preparada a Tolosa per rebel·lar el país i proclamar-ne rei a Roger Bernat. L'acusació es va demostrar falsa i el bisbe va provocar un incident diplomàtic entre França i el Papa, i va ser l'origen del Gal·licanisme. També va donar suport a sa cunyat Arnau I d'Espanha vescomte de Coserans, en les seves pretensions al comtat de Pallars.
ALTRES RETALLS EN CASTELLÀ QUE SÓN INCLOSOS AQUÍ PER MILLOR RECERCA Roger IV de Foix-Castellbò fue derrotado en Balaguer en 1280. Fue liberado en 1283 a cambio de su ayuda a las pretensiones catalanas en Sicilia y la renuncia al vizcondado de Castellbó, aunque lo incumplió y en 1.185 ayudó a los franceses en la toma de Elna y Gerona, pero una oportuna derrota de la flota francesa y una epidemia entre los atacantes les obligaron a replegarse. El rey francés y el conde-rey catalán coincidieron en morir aquel mismo año, evitándose así la ocupación catalana de Foix.
En 1295 Roger IV fue nombrado gobernador de Gascuña, pero en 1295 el rey hizo devolver dos castillos confiscados.
En 1290 murió Gastón VII de Bearn y le sucedió su hija Margarita de Montcada y por tanto su esposo Roger Bernardo de Foix. Mathe o Mata, hermana de Margarita y esposa de Geraud V de Armagnac, habían impugnado esta sucesión y se había hecho un testamento en favor de otra hija, Guillerma de Montcada, que no se tuvo en cuenta;Mathe impugnó la sucesión en 1293 y estalló la guerra entre Foix y Armagnac que persistirá hasta 1377. Guillerma de Montcada vendió sus derechos sucesorios al rey Jaume II, conde de Barcelona. El conde de Foix decidió atacar territorio catalán, pero murió cuando se encontraba en Tarascon-sur-Ariege el 3 de marzo de 1302. Fue enterrado en la Abadía de Bulbona.
Hay explicaciones de cada diapositiva: Clicando en NOTAS DE ORADOR
<(Ruta: Abrir el cuadrado de mandos -junto al lápiz del lado inferior izquierdo de la pantalla-, y clicar primero "Pantalla").
