volver
al índiceSOBRE LA FELICITAT
Josep Pla
Un dia, amb el pintor Josep Maria Sert, parlàrem, a Palamós, d'un home feliç: de monsieur Jules Pams. Monsieur Pams era de Perpinyà i féu en el curs de la seva vida una gran carrera política. No fou elegit President de la República per cinc vots. Una mala passada, què hi farem? Però tothom comprendrà que deixar de ser President de França per cinc vots equival a haver arribat a una posició d'unes dimensions considerables. Però, encara que aquesta situació no hagués estat més que aparent, hauria estat igual, perquè monsieur Pams s'ho creia. I s'ho creia perquè era un home feliç. La gent no vol arribar a comprendre la font inestroncable de delícies que pot ser això: creure-s'ho!
Quan, en el temps de monsieur Pams, es produïa a França una crisi ministerial, el primer que feia indefectiblement aquell gran senyor era amagar-se. Davant del primer rumor de crisi feia les maletes de pressa i, corrents, sortia de París de rigorós incògnit i s'instal·lava, amb un nom suposat, en un qualsevol hotel del Loira o de Normandia. I des del seu amagatall seguia la tramitació de la crisi –la qual seguia, naturalment, el seu curs i a la fi es resolia. I llavors monsieur Pams tornava a París i en arribar rebia els seus amics, els quals presentaven unes cares llargues i tristes. La satisfacció de monsieur Pams era desbordant.
Mas Juny, propietat de Sert
–Crec que ens hem de felicitar, estimats amics! –els deia amb l'ull brillant-. Hem passat pel més gran perill de la nostra vida. Hauríem pogut ser cridats a formar Govern... La meva sagacitat, la meva experiència, la discreció del meu amagatall, ens han salvat. El perill està conjurat, el nostre triomf ha estat definitiu...
Monsieur Pams no havia estat proposat, en cap moment, per formar Govern. I, si ho hagués estat, hauria estat igual. La seva candidesa era tan impressionant –em diu Sert– que els seus amics no gosaren mai aigualir-li l'amenitat del seu temperament. Davant d'un home feliç, la bona educació exigirà sempre un lèxic escollit i una inalterable bona disposició d'esperit.
–Em cap la satisfacció de pensar que la pàtria em considera una reserva permanent...
Aquest és un exemple de limitació graciosa, instintiva, gairebé inconscient; la frase de monsieur Pams implica haver arribat al fons de la felicitat.
Sí. Això és tenir els ossos voltats de felicitat pura. És la grandiositat aconseguida per accentuació de la irrisorietat. La felicitat –m'he demanat alguna vegada–, ¿és alguna cosa més que la irrisorietat mal entesa, mirada amb el criteri optimista del vidre d'augment ? De vegades m'ho sembla.
Seguim, doncs, el consell de Goethe: la felicitat és la limitació. La forma de la limitació més productiva i, per tant, més sòlida és la ignorància. Ignorem-nos i serem feliços. Evitem amb la màxima cura de suposar el que som exactament. Ignorem l'opinió dels altres. El testimoni dels nostres sentits és il·lusori, com és il·lusori el dels sentits aliens. Que passi la vida i vagi rodant la bola, que tot té un fi.
"La República dels pescadors"
Josep Mª Sert
Cedit a l'Ajuntament de Palamós l'any 1935