Vocabularifulleda

ًHwww.oocities.org/es/santiarbos/vocabularifulleda.htmlwww.oocities.org/es/santiarbos/vocabularifulleda.htmlelayedxyHشJےےےےےےےےےےےےےےےےےےےےب°بëôOKtext/html°hëôےےےےb‰.HThu, 11 Oct 2001 08:14:38 GMTىMozilla/4.5 (compatible; HTTrack 3.0x; Windows 98)en, *xHشJëô Vocabularifulleda VOCABULARI FULLEDENC

per Santi Arbós santiarbos@yahoo.com

*Aquest treball va ser publicat, amb el títol de "Vocabulari fulledenc", dins de II Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues (volum que recull les comunicacions presentades en la trobada que va tenir lloc a Tarrés el 30 d'octubre de 1999). Ajuntament de Tarrés & Institut d'Estudis Ilerdencs, 2000.

Per raons tipogràfiques, la transcripció fonètica presenta diverses deficiències que, però, no han de resultar insalvable per ningú mínimament familiaritzat amb la fonètica catalana.

© Santi Arbós. Es permet la reproducció de parts d'aquest text citant-ne l'origen.

OBJECTIUS I METODOLOGIA

Aquest treball intenta una aproximació al lèxic de Fulleda (Garrigues) que no ha estat consignat ni en els diccionaris d'ús més corrent ni, tampoc, en les obres lexicogràfiques amb aspiració globalitzadora.

S'ha partit d'un vocabulari format per unes 250 paraules, recollides en una investigació anterior, de les quals s'han anat eliminant primerament totes les que estaven enregistrades pel Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), conegut també com "l'Alcover-Moll", i/o el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines (DECat).

S'han considerat mots diferents aquells que tot i coincidir gràficament no presentaven un significat notablement idèntic. Tanmateix, no s'han consignat entrades d'elements que es podrien prendre per distints als esmentats en els diccionaris només com a producte de pronunciacions dialectals conegudes i constatades a bastament.

Un signe positiu (+) davant d'una determinada paraula indicarà que el terme enregistrat té un canvi mínim, però significatiu, de tipus fonètic respecte una altra amb el mateix significat trobada en qualsevol dels diccionaris. Un doble signe positiu (++) assenyalarà que la paraula no consta en cap diccionari o que ho fa amb un significat radicalment diferent de l'enregistrat a Fulleda. En canvi, el signe # s'utilitza quan el mot en qüestió s'ha trobat en algun dels diccionaris emprats però amb significat lleument diferent, que cal precisar o matisar, del fulledenc.

Més tard s'ha passat a la definició de totes les paraules segons el significat que tenen a Fulleda amb inclusió d'informacions sintàctiques, d'ús i de localització si s'ha sabut que són usades en altres llocs i una transcripció fonètica simple. En algunes entrades, també, s'ha donat una mostra d'una frase que inclogués el mot en qüestió i, a vegades, el nom de l'informant i la data de la recollida. A més en la majoria de les entrades, al final i entre claudàtors, s'ha col× locat la localització en els dos diccionaris anteriors a més del Fabra i del Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia de mots homònims o emparentats. Aquestes paraules posades normalment entre parèntesis van acompanyades a vegades d'una breu definició, entre cometes, i dels llocs on són usades.

Església parroquial de Santa Maria de Fulleda

VOCABULARI FULLEDENC NO RECOLLIT ANTERIORMENT

A

++AFUSELL. [afu'zeλ]. m En el joc del set i mig, a Fulleda, jugada consistent a apostar sobre un set destapat al qual la banca respon immediatament amb una altra carta descoberta. Si surt un mig la banca paga immediatament el doble de les quantitats apostades. Es poden fer tants afusells com sets apareguin damunt la taula en una partida. [Fab 46 (afusellada); DLCE, 87 (afusellada); DECat IV, 242 (fusellada, afusellar); DCVB VI, 102 (fusellada)/ VI, 102 (afusellar)].

#AFUSELLAR. [afuze'λa]. v tr En el joc del set i mig, fer un "afusell". El DLCE, en aquesta entrada, diu que la carta destapada és el mig, en canvi a Fulleda és un set. [vg. entrada anterior].

++AIGÜERA. [aj'γwera]. f Sèquia, normalment bastant més ampla que fonda, que travessa perpendicularment un camí i que serveix per treure'n l'aigua de la pluja. El terme està força estès i es localitza també, per exemple, a Llorenç (Urgell). Darrerament, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut Estudis Catalans (p. 63) defineix aquest terme també com "rec o rasa petita per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa". [Fab, 58; DLCE, 98; DECat I, 94; DCVB I, 346].

++ASPERXAR. [aspeR'tòa]/. v tr Esquitxar, usat amb el sentit de regar suaument, a base d'esquitxos, sense abocar l'aigua a raig sobre la terra i les plantes.

Sens dubte relacionat amb asperges, "aspersió de l'aigua beneïda; salpasser, hisop", pronunciat [as'pεRtòes] en diverses zones del nord-occidental, i amb aspergir "ruixar amb un aspersor o amb aigua beneïda".

++ASTORGA. [as'toRγa]. Usat, molt residualment ja, en l'expressiσ "a l'astorga" (="de qualsevol manera"). "Avui semble que anem a l'astorga, uns vermant una eixida i els altres, l'altra" (RGG, 1997).

++BAGA. ['baγa]. f Rames baixes d'un arbre, sobretot dels olivers, normalment usat en plural "Puja al banc xiquet, que les dones ia faran les baumes". Potser relacionat, com ens apunta Albert Turull, amb obaga (com a conseqüència d'una afèresi), ja que designa la part més obagosa, que rep menys sol, de l'arbre. Bauma. [Fab, 195; DLCE, 250; DCVB II, 207].

#BAUMA. ['bawma]. f Rames baixes d'un arbre, especialment dels olivers, normalment usat en plural. El DCVB, en un significat semblant al fulledenc, ho reporta com "part exterior tendra del brancam d'un arbre" com a forma de Masllorenç. Vegeu "baga". Per altra banda, Carme Plaza, localitza baumada "part del brancam d'un arbre" a la Conca de Barberà (Pira i Barberà), mentre que Recasens enregistra el mateix mot a l'Alt Camp i al Tarragonès. [DCVB II, 389 (bauma)/ II, 239].

++BESCART. [bas'kar]. m Descart. Pot tractar-se d'un canvi de sufix propiciat per formes com "bescanviar".

++BOLET GROC. [bo'lεd grÉk]. m Molleric o pinetell (Boletus granulatus o Boletus bovinus). Comestible però només apreciat en començar la temporada dels bolets, ja que és dels primerencs i té fama d'anunciar-ne de més cobejats, després gairebé ningú en fa cap cas. A d'altres llocs de la rodalia, com a Llorenç (Urgell), és anomenat groguet [gro'γεt].

++BORRA. ['boRa]. f Tavella. "Avui menjarem faves amb borra". El terme segons Plaza ("tavella de les faves") és propi de tota la Conca de Barberà i Recasens el documenta al Baix Camp i el Tarragonès [Fab, 259; DLCE, 320; DECat II, 128; DCVB II, 597; Plaza, 228].

#BOSCÀ. [bus'ka]. adj Utilitzat només per definir un tipus de pi, l'anomenat "pi boscà". [Fab, 260; DLCE, 321].

+BURDAR. [buR'δa]. v intr Bordar. Les formes verbals rizotòniques també es pronuncien amb "u", per això ho hem grafiat així. "Aquell gos vostre burde molt a la nit". [bordar: DLCE, 318; DECat II, 102; DCVB II, 585].

++CALDAR. [kal'da]. v tr Suspendre un examen. Aquest és un terme bastant estès en nord-occidental.

++CALLÒS, -OSSOS. [ka'λÉs]. m Tros de pedra no gaire gran. "Porta quatre callossos que taparem anquesta bada" (1992). Mot viu i de coneixement bastant general. Coromines inclou només callau provinent del cèltic KALIAUO- afegint, però, "a penes es pot dir que sigui mot català", reduït a la toponímia més septentrional i viu només en algun rar poble fronterer amb l'occità. Xavier Terrado (Onomasticon Cataloniae, III, 195) dóna callao "guijarro", "playa guijarrosa" com a propi del dialecte canari de l'espanyol i del llenguatge dels mariners manllevat del galaicoportuguès calhau provient com ja hem dit del cèltic. A Alfés (Maribel Almenara, 1994), diu que són uns ossos quadrats dels porcs que s'utilitzen en un joc. Esmentat per Veny (Els parlars catalans, 211), dins d'un relat ribagorçà amb el mateix sentit que a Fulleda però amb la forma "callós". [DLCE, 365 (callós); DECat II, 436; DCVB II, 867 (callòs: "cuc gruixat", "cadell")].

++CANELL. [ka'neλ]. m Aixeta grossa d'un cup. Sembla clar que està relacionat amb "canella". [Fab, 313 ("puny"); DLCE, 377 ("puny"); DCVB II, 913 ("part més prima del braç")]

++CANXARRO. [kan'tòaRo]. m Xarranca.

++CAPIREAL. [kapiRe'al]. m En el joc del dòmino, acció de guanyar la partida col× locant simultàniament un jugador les seves dues últimes fitxes, una en cada extrem, que han de ser dos dobles.

#CARAGOLINA. [karaγo'lina]. f 1 Espècie de caragol petit i no comestible de closca punxeguda. 2 Cargolí, quan s'aplica en l'espressió "menjar caragolines" equivalent a "feina lenta i pacient que fa arribar tard a algú". [DECat II, 554; DCVB II, 1009].

++CISEUS. [si'zεws]. m pl Instrument semblant a unes estisores però molt més gran, usat en tasques agrícoles i que en altres llocs anomenen podall. Deu estar connectat amb cisalla, nom de diversos tipus d'estisores per tallar ossos, planxes de metall, etc. Tamateix, és molt remarcable la quasi coincidència, més gràfica que fonètica, amb el francès ciseux "estisores", i encara més amb l'occità, almenys aranès, cisèus [si'sεws], amb el mateix significat.

++CONA. ['kona]. Córner. Es tracta d'una paraula que es va perdent i que significava una primera adaptació, ara arraconada, del terme futbolístic anglès.

++CONTRAR. [kon'tra]. v intr En el joc de la botifarra, acció que realitza qualsevol dels membres de la parella que no ha fet trumfo, a principis de la partida, per la qual els punts dels guanyadors es multiplicaran per dos. Tot i que no el recullin els diccionaris es tracta d'un terme força estès. "Joc passat, joc contrat".

++CONTRO. ['kontro]. m Joc de cartes també conegut amb el nom de botifarra. Antigament, almenys a Fulleda, com recorden els més vells del poble, només es feia la manilla, un joc bàsicament igual al contro o botifarra però sense possibilitat de contrar ni recontrar. Contràriament a això, el DLCE (1230) considera la manilla i la botifarra com el mateix joc.

+CRUELGA. ['krwεlγa]. f Cualbra. Gènere de bolets de la família de les russulàcies, comestibles però d'escassa qualitat gastronòmica i que s'arrepleguen quan no n'hi ha de millors. N'hi ha de diversos tipus que es distingeixen pel color: "cruelga blanca", "cruelga vermella" que pot ser picant, i d'algun altre color com el morat. [DLCE, 572 (cruelda); DECat II, 1076 (no aquesta forma); DCVB III, 779 (crualda, crualga)/ III, 781 (cruelda)].

++DESMELICAT. [desmali'kat]. adj Rebregat, desmanegat, desfet. Alguna altra vegada havia sentit aquest mot en algun altre context però amb un significat igual o semblant. "Has deixat lo llit tot desmelicat" (RGG, 1994).

+DINAMITRE. [dina'mitre]. m Dinamita. Potser per un encreuament amb algun mot com salnitre fóra possible d'explicar la r epentètica de la síl× laba final, la qual, per altra banda, segons reporta l'Alcover-Moll, també apareix en la pronúncia molt vulgar de l'illa de Mallorca. "Vam fer un pou a la Granada i hi vam posar dinamitre i no va petar... encara hi deu ser", (RAC, 1999). [DCVB IV, 439 (dinimitra)].

++DISCOS. ['diskos]. m pl Arada de disc. Estri agrícola arrossegat per un tractor que s'utilitza per llaurar i està format per diverses peces en forma de casquet circular.

+DOIXO. ['dojòo]. Dojo. Emprat normalment en la locució adverbial "a doixo". [dojo: Fab, 631; DECat III, 161; DCVB IV, 530].

++ELEFANTÓ. [alefan'to]. m Espècie d'animal inexistent, usat en to de broma per la gent gran per referir-se'n a algun que la canalla no sap com es diu i que els ha semblat especialment gran o fantàstic. "Si ere tan gros devie siguer un alefantó". [DCVB IV, 690 ("dim. d'elefant")].

++EMMURRIASCAT. [am:uRjas'kat]. adj Emmurriat, empipat. [Fab, 669 (emmurriament); DLCE, 731; DECat V, 806 (emmurriat)].

++EMPATUSCAR. [ampatus'ka]. v tr Arreglar alguna cosa sense massa cura, amb provisionalitat, de qualsevol manera. [DCVB IV, 779 ("embriagar")].

++ENCARRONAR. [ankaRo'na]. v tr Vulgar, fer l'acte sexual. Més aviat de caràcter argòtic i juvenil, potser no enterament fulledenc o bé importat darrerament.

#ENSACADA. [ansa'kada]. f Conjunt de 20 sacs, format per un d'exterior que en conté 19 més de doblegats a l'interior. Acostuma a portar els corresponents vencills. [Fab, 709; DLCE, 765; DCVB V, 21].

++ENSOFATAR. [ansofa'ta]. v tr Sulfatar, ensulfatar. Aquest terme també forma part del nom de diversos estris agrícoles com la màquina d'ensofatar, que es porta penjada a l'esquena, i la bóta d'ensofatar, unida o arrossegada pel tractor o, fa uns anys i en molts pocs casos, per la mula.

++ENSOFATAT. [ansofa'tat]. adj Alegre per l'alcohol. Es tracta d'un terme més aviat d'argot juvenil.

++ENSOMANIA. [ansoma'nia]. f Xemeneia. Mot d'utilització general. Ni "fumera" ni "xemeneia" tenen cap ús, si no és aquest darrer cap a l'exterior pel seu caràter estàndard. Aquesta forma, amb variants amb "u" (ansumania), està poc o molt estesa per les rodalies. Veny (Els parlars catalans, 45) dóna ensumenia com a variant del subdialecte tarragoní. Plaza situa el mot a tota la Conca de Barberà (amb les variants sumenia i xumenia) llevat de Vilanova de Prades (que usa fumera) i Vallclara, dues localitats al límit amb la comarca de les Garrigues. [Plaza, 251].

+ENTUMEIR. [antuma'i]. v pron Entumir.

+ENXAMPLAR. [antòam'pla]. v tr i pron Eixamplar.

+ENXARRAMPLAR. [antòaRam'pla]. v tr i pron Eixamplar.

++ESBOIRAR. [asboj'ra]. v pron Fer-se malbé un fruit pel sol fet de mirar-lo, senyalar-lo o tocar-lo. "No senyalis les carabasses que s'esboiraran". [Fab, 735; DLCE, 791; DECat II, 52; DCVB V, 163].

+ESCUTXAR. [asku'tòa]. v tr Esquitxar, en el sentit de lliurar diners sense tenir-ne ganes.

++ESMELICAT. [asmali'kat]. Vegeu "DESMELICAT". "Tots esmelicats, portes los cordons" (RGG, 1994). [DECat V, 246 (esmeligat); DCVB V, 359 ("que està malament del melic", Pla d'Urgell)].

++ESPETXUGADA. [aspatòu'γaδa]. Esquitxada, escatxigada. [DECat III, 710 (espetuc, Vimbodí); Diccionari Aguiló III-IV, 300 (espetuch, l'Espluga de Francolí); Plaza, 257 (espetuc, Vimbodí i Sarral)].

++ESPETXUGAR. [aspatòu'γa]. v tr Esquitxar, escatxigar. Potser d'un encreuament entre espetugar i escatxigar que permetria explicar el canvi [t] > [tò ]. [DECat III, 710 (espetugar); DCVB (espetugar, Camp de Tarragona); Plaza, 257 (espetugar, Vimbodí)].

++ESPITJAR. [aspi'tòa]. v tr 1 Pitjar. 2 En alguns jocs de cartes, descobrir lentament i amb un cert teatre el número d'una carta mitjançant el fet de fer-hi lliscar girant per damunt una altra carta. El centre del gir és l'angle inferior esquerre de les dues cartes. [DCVB V, 440].

++ESPORGADORAIRE. [aspoRγaδo'rajre]. m Esporgador, persona que es dedica a esporgar. Preguntat un informant sobre que era un esporgador, va contestar que devia ser alguna eina que es feia servir per esporgar tot i que ell no utilitza aquesta paraula.

El terme, sembla clar, es format sobre l'arrel esporgador "instrument usat per esporgar" més el sufix -aire. Intentar partir, com ho havíem proposat anteriorment, de la base esporgador "persona que esporga" més un sufix -aire, per influència d'immigrants gascons, és gairebé totalment improbable.

+ESQUETLLAR. [askeλ'λa]. v tr Llevar la pela de les ametlles. [DECat III, 706 (esquitllar-se); DCVB V, 482 (esquitllar)].

++ESQUETLLADORA. [askeλλa'δora]. f Maquina per esquetllar ametlles que funciona normalment mitjançant un motor elèctric o d'explosió. Es tracta d'un mot d'rigen recent ja que fins fa uns vint-i-cinc o trenta anys les ametlles, almenys en l'àmbit fulledenc, s'esquetllaven exclusivament a mà.

+ESQUEROLA. [aske'rÉla]. f Escarola. També asquiròla. [DECat III, 495; DCVB V, 481 (esquirola)].

++ESTRIPA-ROBES. [astripa'RÉβes]. f Dragó, rèptil. Deu rebre el nom del fet que es creu que es menja la roba, encara que sembla que en realitat això no és cert. Aquesta forma també es localitza a la propera població de Tarrés i en cap més almenys de les Garrigues. [Els noms del muricec, la libèl× lula i el talla-robes a la comarca de les Garrigues, 8].

++FALLA. ['faλa]. adj Usat en l'expressió "carta falla" que, a la botifarra, és el nom que es dóna al naip que és l'únic d'un determinat coll entre els que posseeix un jugador. El DCVB dóna també una definició referent als jocs de cartes, però amb el sentit de mancança d'un dels quatre colls. Es tracta, doncs, d'una mancança absoluta mentre que el terme fulledenc només n'indica una de relativa. "Sortir de carta falla". [Fab, 829; DLCE, 892; DECat III, 866; DCVB V, 720/ V, 725 (fallo)].

+FARRAR. [fa'Ra]. v tr Ferrar. Grafiem aquesta forma amb "a" perquè les formes rizotòniques també presenten aquest fonema. És un cas anàleg a nadar, xarrar, esgarrar i d'altres verbs, un fenomen que és bastant general en tot el català occidental, inclòs el valencià en què aquest tret arriba a passar a l'escriptura (vg. la revista El Temps o la versió catalana del diari Segre, per exemple). Actualment, el nou diccionari de l'IEC admet nadar i xarrar com a formes secundàries de nedar i xerrar, però, en canvi, pel que sembla fora de tota lògica, no enregistra farrar. [DECat III, 981].

++FIAMBREIG. [fjam'brεtò]. m Fimbrament, vibració d'una biga sota l'acció d'una força que hi actua transversalment i a intervals (Jaume Gabarró, 1994). [DLCE, 924 (fimbrament); DECat III, 1034 (fimbrar)].

+FIAMBREJAR. [fjambre'Ja]. v intr Fimbrar. [Fab 856 (fimbrar); DLCE, 924 (fimbrar); DECat III, 1035 (fimbrejar)].

#FLARI. ['flari]. m Espècie d'aranya inofensiva de color fosc i potes llargues molt comuna a les cases fulledenques (cellers, golfes...) El DCVB defineix frare com "aranya de rostoll rogenca", forma de la Plana de Vic i que enregistra el Diccionari Aguiló. [DCVB VI, 37-38 (frare, amb pronúncia flári a Andorra, Isavarri, Benavarri, Fraga i Tamarit de Llitera)].

++FLOR. [flÉ]. f Joc de cartes que es practicava habitualment fa cosa de mig segle però que ara ha quedat absolutament en l'oblit. [Fab, 863; DLCE, 935; DECat IV, 47; DCVB V, 921].

++FÓSQUER. ['foske]. v tr i pron Fotre, fúmer. Usat, cada cop menys, de forma eufemística per evitar els mes "durs" fotre o fumbre "fúmer".

++GOSSADA. [go'saδa] f Dropada. Derivat de gos, per la fama que tenen aquests animals domèstics de peresosos. [Fab, 925; DLCE, 1013; DECat IV, 580; DCVB VI, 350].

#GROGA. ['grÉγa]. f Jòquer, que en el joc del burro és la carta que es troba en valor entre l'as, la de màxima puntuació, i el rei. Per una altra banda, l'Alcover Moll diu que la groga és el nou d'oros en certs jocs de cartes a Vall de Barravés, Gandesa i Tortosa. [Fab, 937; DLCE, 1025; DECat IV, 667; DCVB VI, 418].

++ITALIÀ. [ita'lja]. m Tipus de moixó. Segons les informacions recollides aquest nom és conseqüència que l'aparició d'aquests ocells a Fulleda va coincidir amb la presència de tropes italianes durant la Guerra Civil de 1936-39. [Fab, 1038; DLCE, 1135; DCVB VI, 729].

#LLAGUT. [λa'γut]. m Utilitzat en el joc del set i mig en l'expressió "esquena de llagut", que s'empra per designar la forma que té la meitat esquerra del número 6 d'una carta quan s'"espitja" o descobreix lentament. És clar que l'expressió neix de la similitud entre aquesta part del nombre i l'embarcació anomenada llagut o, potser amb més probabilitat, amb la part posterior del llaüt (instrument musical de corda de cos en forma de mitja pera unit a un mànec). [Fab, 1064; DLCE, 1176; DECat V, 36; DCVB VI, 877/ VI, 915 (llaüt)].

+LLECTUA. [λek'tua]. f Lletuga. L'evolució des del llatí LACTUCA al català normatiu lletuga és la normal, però en el cas fulledenc tot i que la caiguda de [γ] intervocΰlica es pot considerar relativament normal, però no habitual, (a la població malastruguesa es converteix en malastruesa), sobta la presència de l'oclusiva velar sorda [k] ja que [kt] > [jt]. Potser podríem arriscar una evolució d'aquest tipus: [lak'tuka] > [λaj'tuγa] > [λe'tuγa] > [λek'tuγa] > [λek'tua], on abans de la caiguda de [γ] intervocΰlica hi hauria hagut una propagaciσ de la velar. [DECat V, 175 (lletua, Sella, País Valencià); DCVB VI, 969 (lletua, Elx)].

++LLETRER. [λe'tre]. m Bolet que es confon amb el rovelló, segrega làtex blanc en tallar-se, es tracta del rovelló de cabra o lletraga. No comestible però tampoc no gaire verinós. [lletraga: DECat V, 180; DCVB VI, 967].

+LLEUSSIAR. [λew'sja]. v tr Llossar. "Vam anar a Vimbodi a lleussiar una rella" (Valentí Gabarró Ventosa, anys 70). [Fab, 1087 (llossar); DLCE, 1198 (llossar); DECat V, 279 (llussiar); DCVB VII, 89 (llussiar, Lleida, Urgell, Vimbodí...)].

+LLEVANADA. [λeβa'naδa]. f Llevantada. Forma que és conseqüència d'aplicar el sufix -ada directament a l'arrel [λe'βan], per comptes de fer-ho sobre el primitiu llevant. [llevantada: Fab, 1077; DLCE, 1189; DECat V, 185; DCVB VI, 976].

#LLOPADA. [λo'paδa]. f Conjunt de persones, sobretot joves, que menja, com se suposa que ho fan els llops, i beu en excés. A vegades s'utilitza en un to encara més despectiu referint-se als qui els agrada d'atipar-se sense haver de pagar. [Fab, 1086; DLCE, 1197; DECat V,257; DCVB VII, 53 ("conjunt de gent dolenta o famolenca")].

#MATAPÀ. [mata'pa]. m Dropo, però generalitzat com a insult, potser derivat de l'expressió "menjar-se el pa mort", és a dir, viure sense treballar. [DCVB VII, 297 ("beneitot, home inútil per escassesa mental"); DECat V, 534 (només esmentat com a inclòs al Diccionari Aguiló)].

++ME. [mε]. m Eufemisme, molt generalitzat territorialment, per merda.

++MESTISSOT. [masti'sÉt]. m Insult. Tal volta derivat de mestís, que al segle XIX era un qualificatiu despectiu aplicat pels absolutistes als clergues i als bisbes liberals (DLCE, 1269).

+MILDEU. [mil'dεw]. m Míldiu. [míldiu: Fab, 1153; DLCE, 1283; DECat V, 686; DCVB VII, 421].

++MOCADOR. [moka'δo]. m Joc en què dos jugadors, d'equips diferents, competeixen per agafar un mocador que un altre serva amb totes dues mans en posició vertical. El DCVB esmenta sota aquesta entrada un altre joc, també conegut amb aquest mateix nom a Fulleda, que es juga en rotllana. [Fab, 1164; DLCE, 1296; DECat V, 708; DCVB VII, 474].

++MOCOSERA. [muko'zera]. f Lloc on es fan els bolets anomenats mocoses o llenegues. Les mocoseres són zones no gaire extenses la localització de les quals és curosament guardada pels seus coneixedors. [mocosa: Fab, 1072; DECat V, 707; DCVB VII, 477].

++MOCOSILLA (DE PLA). [muko'ziλa δe 'pla]. f Bolet semblant a la mocosa o llenega (vg. l'entrada anterior). L'ús en aquest terme del sufix -illa, no gaire freqüent en català, no sembla indicar pas que es tracti d'un castellanisme.

++MORROS DE CONY. ['moRoz δe 'koμ]. Insult.

++MORT. [mÉRt]. Jugada del set i mig que es produeix quan un jugador té diverses cartes descobertes que sumen set. Llavors, els altres jugadors poden apostar-hi abans que la banca doni una altra carta que romandrà tapada fins al final de la partida. Es diferencia de l'afusell (vg. "AFUSELL") en el fet que el mort només es cobrarà doble si és el primer set i mig de la partida, sense comptar els possibles afusells, i si a més la banca no fa set i mig.

+NÈIXER. ['nεjòe]. v intr Néixer, nàixer. Així mateix, la vocal oberta es manté en el termes compostos com renèixer [Ra'nεjò e] [DCVB VII, 692 (dotze pronúncies diferents, però cap amb [ε] a l'arrel].

++ONDI. ['Éndi]. Exclamació de sorpresa. Òndia.

++ONSO. ['onso]. m Ruc, insult. Amb el mateix significat despectiu, algunes vegades he sentit a dir "alonso" en alguns pobles dels voltants. Sembla la forma medieval homònima onso "ós", segurament per haver-se aplicat primitivament a persones de posat absent i de moviments lents com els dels plantígrads. [DECat VI, 134 (ós); DCVB VIII, 7 (ós)].

++OSPE. ['Éspe]. Utilitzat normalment en l'expressió "ospe dreta" [É spe 'δrεta], que en altres llocs he sentit com "os pedrer", com a interjecciσ de sorpresa o disgust.

++PANYIC. [paj'μik]. m Tap corona d'ampolla de refresc, "xapa". Segons algunes informacions recollides a Fulleda (Ramon Santamaria, principis dels anys 80) el nom procediria del de la marca d'alguns dels primers refrescos embotellats que s'havien comercialitzat a la població, la qual cosa no ens ha estat possible de comprovar fins ara.

++PAQUET. [pa'kεt]. m Usat en la expressió "donar-se-les de paquet", equivalent a "fer-se l'important". [Fab, 1266; DLCE, 1434; DECat VI, 156; DCVB VIII, 209)].

#PART. [paR(t)]. f El 25% de qualsevol cosa. "D'aigua, encara n'hi ha tres parts, al diposit", (n'hi ha, doncs, 3/4 parts). [Fab, 1275; DLCE, 1446; DCVB VIII, 269].

+PASTORILLA. [pasto'riλa]. f Pastorella, cuereta blanca, ocell de l'ordre dels passeriformes. [pastorella: DCVB VIII, 317].

+PATER. [pa'te]. m Palter, excrement, cagarada. Mot més aviat occidental del qual existeixen nombroses variants sense [l] més o menys esteses: patarata, patanada, patère. [palter: DECat VI, 211; DCVB VIII, 150 (Balaguer, Lleida, Bellpuig, les Borges Blanques...)].

+PATXINEL× LI. [patòi'nεli]. m Putxinel×li. [putxinel× li: Fab, 1408; DLCE, 1613; DECat VI, 651].

++PATXO. ['patòo]. m Cony, òrgan sexual femení. Es tracta d'un terme no pas local sinó força més estès. [Fab, 1287 (patxet); DLCE, 1458 (patxet); DECat VI, 346; DCVB VIII, 338].

++PENSAMENT. [pensa'men]. m Ramellet que regalava la noia al seu ballador durant el "ball del pensament" (que va subsistir almenys fins als anys 70 del segle XX) a l'envelat de Fulleda. Està, doncs, en certa manera en contraposició al "ball del ram", en què és l'home qui obsequia la dona, que és l'únic que a aconseguit subsistir actualment. [Fab, 1299; DLCE, 1472; DECat VI, 469; DCVB VIII, 426].

++PETADORS. [peta'δσs]. m pl Fruits d'un arbust plens d'aire que es donaven a la canalla perquè els fessin petar. [petador: Fab, 1317; DLCE, 1491; DECat VI, 483; DCVB VIII, 528].

++PETILLO. [pe'tiλo]. m Cansalada viada, també s'utilitza la forma pitillo. Es tracta d'un terme estès si més no per les rodalies. [DCVB VIII, 532 (petillo, "peça de roba")/ VIII, 612 (pitillo, "peça de roba", "cigarret")].

+PEUANYA. [pe'wajμa]. f Peanya. [peanya: DECat VI, 503; DCVB VIII, 345].

++PIXABASSES. [piòa'βases]. m Libèl× lula. Entre el jovent, com en molta part del domini lingüístic, sembla que s'ha estès el castellanisme helicòptero (vg. Plaza, 273, que el localitza a Vilanova de Prades, Conca de Barberà) i el terme propi és poc o gens conegut.

#POSTEJADOR. [posteJa'δo]. m Estri agrícola format per diverses bigues de fusta o metàl× liques, col× locades paral× lelament, que és arrossegat per un animal o tractor i serveix per esterrossar. El DCVB es limita a definir-lo com a "post per a aplanar la terra", una definició que a hores d'ara sembla absolutament depassada. [DECat VI, 748, "el pagès que posteja"; DCVB VIII, 797].

#POSTEJAR. [poste'Ja]. v tr Passar el postejador (vg. l'entrada anterior) per un determinat terreny agrícola. Coromines i l'Alcover-Moll només consideren que és "passar una post damunt el llaurat", una definició si més no en els moments actuals força matisable. [DECat VI, 748; DCVB VIII, 797].

++PUNGAL. [pun'gal]. m Forat que mitjançant la introducció d'un passador, clauet o element similar, generalment metàl× lic, permet la regulació d'un objecte o mecanisme en alçada, perímetre, etc. Per exemple, els orificis d'un cinturó o els de la part metàl× lica vertical d'una bastida de la construcció, on s'introdueix un passador que permet elevar-la o abaixar-la. Ús figurat: "La pagesia està a l'últim pungal", (="no pot estar pitjor", "està situada a l'últim esglaó de la societat". Ramon Pascual, 1992).

Mot emparentat amb pua que en un principi indicava, i deu continuar indicant a la major part del territori lingüístic, el passador, clau, etc, i que a Fulleda, per una transformació metonímica motivada per la proximitat o contacte, ha acabat designant el forat o orifici per on aquell s'introdueix. Plaza, amb la definició "pungant de sivella", més adequada a l'etimologia, el situa a Sarral i Barberà. [DECat VI, 846 (pungany)/ DCVB VIII, 982 (pungany); Plaza, 298 (pungal)].

++PUNXA. ['puntòa]. f Joc de naips, dels anomenats tirats, és a dir, on s'aposten diners, jugat amb cartes espanyoles. [Fab, 1405; DLCE, 1609; DECat VI, 872; DCVB].

++RAMPINYADA. [Rampi'μaδa]. adj Garapinyada, usat com a adjectiu d'ametlla i referit a les recobertes d'almívar pres formant grumolls.

++RECONTRAR. [Rakon'tra]. v intr En el joc de la botifarra, acció que realitza qualsevol dels membres de la parella que ha fet trumfo, després que els altres hagin contrat. L'acció de recontrar equival a multiplicar per quatre els punts que es guanyin en la mà. Es tracta d'un terme d'un ús molt generalitzat i no pas local.

++ROSTAR. [Ros'ta]. v tr arg Portar a terme amb una altra persona algun tipus d'activitat sexual que no implica, necessàriament, el coit. [Fab, 1505; DLCE, 1736; DCVB IX, 591 (occidental)].

++SARRAMOSTRE. [saRa'mÉstre]. m Rastre que es deixa d'alguna substància. Es tracta d'un mot que és usat en altres zones del nord-occidental. "Fixa't quin sarramostre d'oli has deixat al trebol!". [DECat V, 815 (remostró)].

++SARRAMOSTRER. [saRamos'tre]. m Sarramostre.

++SENYALIG. [seμa'litò ]. m Mica, petita porció d'alguna cosa, especialment d'un líquid. "Posa'm un senyalig de conyac, només". També utilitzat a Llorenç (Urgell). [amb un significat semblant: DECat VII, 813 (senyal); DCVB IX, 841 (senyal)].

++SINDICAT. [sindi'kat]. m Cooperativa agrícola, tant en el sentit d'entitat com en el de l'edifici que n'és la seu. Es tracta d'una accepció popular, producte d'una metonímia, força estesa territorialment. [Fab, 1562; DLCE, 1809; DECat VII, 928; DCVB IX, 921].

++SOFAT. [so'fat]. m Sulfat. Si partim de la base que sulfat és un mot savi no sotmès a l'evolució popular i introduït a la llengua en els darrers dos segles, podríem postular la següent evolució: sulfat > solfat (potser per influència de sofre) > soufat > sofat, paral× lela a la que de SULPHUR ha portat a sofre ([sulf-] > [solf-] > [sowf-] > [sof-]). [DECat VII, 1007, (sulfat, 1840, Labèrnia).

++TIRAT. [ti'rat]. adj Usat en l'expressió "joc tirat", referent a alguns jocs de cartes, com són el set i mig i la punxa, en què s'aposta diners. [DECat VIII, 499 (tirar); DCVB X, 310].

+TORTOLLÓ. [turtu'λo]. m Torterol. Espiral de pols que s'aixeca durant una tempesta (RAC, 1994). [DCVB X, 387 (tortelló, "remolí de vent", Fulleda i Sant Martí de SG)].

++TOSTARRADA. [tosta'Raδa]. f Caiguda aparatosa, sobretot corrent, que deixa la persona estirada a terra. Potser relacionada amb tustar, "colpejar, pegar". [DECat VIII, 344 (tustarrada); DCVB X, 397/ X, 587 (tustarrada)].

++TRASPLANTAT. [trasplan'tat]. m Joc on el que para empaita a la resta de participants, els quals quan són "caçats" s'han de quedar aturats i amb els braços en creu. [Fab, 1667 (trasplantar); DLCE, 1952 (trasplantar); DECat (trasplantada)].

++TRUCATRUCS. [truka'truks]. m pl Animals imaginaris que intervenen en una espècies de broma. Consisteix a preguntar a la persona objecte de la broma, normalment alguna canalla, si "vol veure un niu de truca-trucs", si la resposta és positiva se'l porta davant d'algun forat d'una paret i se'l fa observar-hi. Quan mira despistat se l'agafa pel coll i se li fa picar, trucar, el front contra la paret.

++VINASSA. [bi'nasa]. f pl Usat impròpiament (ja que el terme designa correctament els solatges del vi) i sempre en plural per "morca", residus tòxics derivats de la producció d'oli que s'emmagatzemaven a Fulleda fins no fa gaire en una bassa a l'aire lliure a la Sort de ca l'Arbós. [Fab, 1732; DLCE, 2037; DECat IX, 252; DCVB X, 817].

+VISÍLIA. [bi'zilja]. f Vigília. [DECat IX, 223 (bezília); DCVB X, 801 (vigília)].

++VOLANDERA. [bolan'dera]. f En un banc, tipus d'escala triangular normalment de fusta utilitzada en les tasques agrícoles, barra mòbil que constitueix la tercera pota i que en possibilita l'equilibri en unir el vèrtex superior del banc amb el terra. [Fab, 1741; DLCE, 2049; DECat IX, 353; DCVB X, 861].

+XELA. ['tòεla]. f Xera, foc de flama viva encara que de curta durada. L'expressió fer xela vol dir "encendre foc" a Vilanova de Prades i Sarral (Conca de Barberà), segons Carme Plaza. "Busqueu quatre branques que farem una xela per escofà's abans de començar a collir". [DECat IX, 500; DCVB X, 926 (xera); Plaza, 326 (fer xela)].

++XIRINETES. m i adj [tòiri'nεtes]. Efeminat. A Fulleda, tambι, renom (lo Xirinetes) que només s'utilitza en petits cercles. Tal volta connectat amb enxirinar que en alguns llocs té connotacions sexuals. [DCVB IX, 512 (enxirinar)].

++XUMICADURA. [tòumika'δura]. f Lloc per on xumica, traspua, un determinat líquid. Terme paral× lel a xumadura "lloc on somica l'aigua", localitzat a Sarral per Plaza. [Plaza, 329 (xumadura)].

++XUPAR-SE. [tòu'pas]. v pron Només l'he sentit, si no és com a calc flagrant del castellà, en l'expressió "xupar-se el dit", que vol dir agafar-se'l fent-se mal, normalment en tancar una porta ("Laura, para, a vere si encara et xuparàs los dits!" (RAC, 1999)).

CONCLUSIONS

La primera conclusió que caldria extreure des del punt de vista del vocabulari és que encara hi ha molt lèxic fulledenc que no està recollit en en les grans obres de la lexicografia catalana. Tanmateix, aquesta afirmació s'ha de matisar. Primerament, és difícil d'esbrinar quan una paraula només pertany al lèxic emprat a Fulleda o té un abast superior. Segurament molts dels mots que hem enregistrat, dels que n'estàvem segurs ja ho hem fet constar, s'utilitzen en llocs més propers o allunyats. Després, també s'ha de tenir en compte que moltes de les formes enregistrades no tindran mai cabuda en un diccionari de tipus normatiu (com ara el Fabra, el DLCE o l'actual diccionari de l'IEC), ja sigui perquè són simples variants fonètiques o pel limitat abast territorial on són usades, malgrat això si que es podien haver inclòs en el DCVB i en el DECat d'en Coromines. D'aquí podem deduir que ni l'Alcover-Moll és exhaustiu (quin diccionari, quina obra, pot aspirar-ho?) ni Coromines, com ja ens ho demostren els volums de l'Onomasticon Cataloniae i contràriament a la seva fama d'haver trepitjat tots els indrets dels Països Catalans, no es va passejar mai per Fulleda.

Un altre aspecte d'aquest lèxic recollit és la vitalitat. Fulleda, com tants altres pobles de les nostres contrades, es troba sotmesa a un procés d'envelliment demogràfic que fa perillar tot el patrimoni propi, inclòs, és clar, el lingüístic. Tanmateix, encara que aquest problema no existís, el canvi de sistemes de vida, amb l'abandó o transformació radical de l'agricultura i d'altres activitats tradicionals, fan que una part molt important dels mots que ací s'han consignat només siguin patrimoni de la generació més gran. A més a més d'aquestes consideracions, el vocabulari propi fulledenc es troba amenaçat per tres forces que podríem anomenar substitutòries:

1a) El lèxic oriental, amb el prestigi que li atorguen els mitjans de comunicació com la televisió, que fa que molts cops es confongui amb l'únic correcte o estàndard. Normalment els termes d'aquesta procedència s'adequen a la fonètica fulledenca.

2a) El lèxic occidental, introduït principalment per l'escolarització de la canalla a les Borges Blanques que pot arribar a importar algunes característiques fonètiques, l'abast de les quals encara està per determinar.

3a) Els castellanismes que avancen amb rapidesa en tot el domini de la llengua.

Podem dividir el lèxic arreplegat en diversos camps semàntics el principals del quals són:

a) Agricultura, activitats relacionades i natura: aigüera, baga, bauma, bolet groc, borra, boscà, callòs, canell, caragolina, ciseus, cruelga, discos, ensacada, ensofatar, esboirar, esperxar, esporgadoraire, esquetllar, esquetlladora, esquerola, estripa-robes, farrar, flari, italià, llectua, lletrer, lleussiar, llevanada, mildeu, mocosera, mocosilla de pla, part, pastorilla, pater, petadors, pixabasses, postejador, postejar, sindicat, sofat, tortolló, vinassa, volandera, (43).

b) Jocs, esbarjo i afins: afusell, afusellar, bescart, cap-i-real, cona, contrar, contro, elefantó, espitjar, falla, flor, groga, llagut, mocador, mort, patxinel× li, pensament, punxa, recontrar, tirat, trasplantat, trucatrucs (22).

c) Sexual, argòtic i insults: encarronar, ensofatat, fósquer, gossada, llopada, matapà, me, mestissot, morros de cony, onso, ospe, patxo, rostar, xirinetes (14).

Entre els tres grups acullen gairebé un 70% dels mots estudiats, mentre que la resta resulten difícil d'encabir en grans grups. D'aquests, el primer grup, pels motius que ja hem exposat anteriorment (canvi o abandó de l'agricultura i, al mateix temps, de les activitats i medi que s'hi relacionaven) es troba en una situació més difícil. Tanmateix, no hem d'oblidar, l'existència d'una certa vitalitat, com és la creació no fa gaires anys de la paraula esquetlladora, o mots com sofat, mocosera o pixabasses que són coneguts per una gran majoria de la població adulta. Respecte al que succeeix amb els menors de 25 anys, escolaritzats a fora i allunyats molts cops del mode de vida tradicional, caldria fer-ne un estudi acurat. A hores d'ara, però, no podem deixar de fer constar que certes formes de tipus més occidental, com panís substituint el tradicional moresc fulledenc, són les normals de la generació més jove sens dubte com a conseqüència a l'escolarització obligatòria a la capital comarcal, les Borges Blanques.

Pel que fa al segon grup no sabríem si ser més optimistes. Una gran part d'aquests mots fan referència als jocs de cartes que no són precisament els més apreciats en aquests moments ni per la canalla ni pel jovent. Tampoc no devien ser gaire sant de la devoció dels col× laboradors de mossèn Alcover ni del mateix Joan Coromines.

El tercer grup, que inclou paraules que certes persones d'ordre no dirien mai, potser serà el que resistirà millor el pas del temps. Alguns estudis confirmen que certes traces del lèxic sexual poden arribar a sobreviure després de la mort d'una llengua en la que la substitueix. Malgrat tot, l'argot de procedència espanyola sembla que va desplaçant el més propi i el jovent, creador i ususari importantíssim d'aquest vocabulari, passa més de vuit hores cinc dies a la setmana a l'escola de les Borges. És a dir, gairebé podríem dir que la seva primera llengua de socialització és el català nord-occidental borgenc. Sembla clar, doncs, que en aquesta situació la pervivència d'un argot fulledenc mig autònom és francament difícil.

D'algunes de les entrades (ansomania, bauma, espetxugada...) sembla que hi hagi una aproximació del vocabulari fulledenc cap al lèxic oriental, concretament de la modalitat tarragonina (amb coincidències com carlí, grallar, cuoma... no tractades aquí), però en altres (caldar, patxo, farrar...) la tendència s'inverteix cap a l'occidental. Fulleda, per la seva situació fronterera i amb lligams de tots tipus a banda i banda, participa en el lèxic d'influències dels dos grans blocs dialectals de la llengua catalana.

BIBLIOGRAFIA

ARBÓS, Santi. "Estudi del parlar de Fulleda (les Garrigues)". Premi a articles d'investigació de l'IEI, 1991 (inèdit).

ARBÓS, Santi. "L'article en la toponímia de Fulleda (Garrigues)" dins Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, núm. LXXXII, setembre 2000, que recull les actes del XXIII Col×loqui General de la Societat d'Onomàstica (Ulldecona, 25/26-X-1997).

CONTINENTE, Juan-Antonio & ARBÓS, Santi. Fulleda, un poble de les Garrigues, col× lecció "Viles i Ciutats", 20. Diputació de Lleida. Lleida, 1993.

COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1989-1997.

[DCVB] ALCOVER, Antoni Maria & MOLL, Francesc de Borja. Diccionari Català-Valencià-Balear. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1926-62.

[DECat] COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1993.

Diccionari Aguiló. Barcelona, 1914-1934.

Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, Palma de Mallorca, València, 1995.

[DLCE] Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona, 1993 (3a ed.).

Els noms del muricec, la libèl× lula i el talla-robes a la comarca de les Garrigues. Edicions Palestra. Fondarella, 1995.

[Fabra] FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. EDHASA. Barcelona.

[GEC] Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986-1989 (2a ed.).

[Plaza] PLAZA ARQUÉ, Carme. La parla de la Conca de Barberà. Diputació de Tarragona. Tarragona, 1996.

[Recasens] RECASENS, Daniel. Estudi lingüístic sobre la parla del Camp de Tarragona. Curial edicions catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montserrat, 1985.

[Veny] VENY, Joan. Els parlars catalans. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1987.