TOM_32
Aquesta
gabia blava amb esperit verd
s´omple
dia rere dia d´injustícies.
Negant
l´origen de tots nosaltres.
Creant
noves formes d´un incert futur.
Sommio i
recordo les aus volar lliures
per
l´esperit vuit entre el cel i la terra.
Anhelo
aquest ritme despreocupat i verge.
Suspiro
per la inmensa inocencia.
Ploro
per quan el ferro abrassador mossega
la seva
carn i les fa baixar cruelment
a la
pètrea terra escolpida pel rei animal.
Aquell
que vol manar lo etern i sant.
Recullides les despulles
Recullides les despulles
sagnants, son entregades
a l´amo
esferidor, sense abocar dolor
enterra la carn amagant la
veritat.
Inmortalitza d´engany i recrea l´oblit
Seguint
aquesta senda, la nostra terra
es en
mans dels suicides de la por
dictadors de ferro y assassins de vida.
No
ploris esperit lliure...tot està escrit.
Sols
t´espera una mort no dolça...
més
aviat dolorosa.
