Vic. L'escriptora M. Àngels Anglada ja és una vigatana il·lustre. Un retrat signat per Joan Solà Puig la immortalitza des de dissabte a la Sala de la Columna de Vic. Tot i que l'acte de descoberta del retrat va ser "acadèmic i protocol·lari", l'alcalde de Vic, Jacint Codina, va destacar que tenia un sentit "festiu i ciutadà". Va ser l'homenatge que la ciutat va retre a la seva escriptora més important, tres anys i mig després de la seva mort. Codina va dir que experimentava un doble sentiment: per una banda, "la viva nostàlgia del seu traspàs" i, per l'altra, la "joia d'un retrobament entranyable". La mateixa sensació vivien els assistents a l'acte, especialment la família d'Anglada, que ocupava les primeres files d'una Sala de la Columna plena de gom a gom. Diverses persones van haver de seguir l'acte dempeus.

El retrat de M. Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999) es va penjar al costat esquerre de la Sala, al costat del d'Eduard Junyent. Codina va dir que ara que ja figura a la Galeria de Vigatans Il·lustres, l'escriptora podrà "mantenir converses universals, catalanistes i vigatanes" amb el doctor Junyent, una "bona companyia". Durant el seu parlament, l'alcalde va destacar de la personalitat d'Anglada "la seva bondat i serenor, el seu seny i el seu amor a Catalunya", a banda de la seva vàlua com a escriptora, que va qualificar de "referent per a la literatura catalana". Junt amb l'alcalde, presidien l'acte diversos representants de la corporació municipal. Precisament abans de començar, es va llegir l'acta del ple del 29 d'abril passat, en què s'havia aprovat per unanimitat incloure M. Àngels Anglada a la Galeria de Vigatans Il·lustres, per una obra narrativa, poètica i assagística "d'una gran solidesa literària". Anglada és la segona dona que figura en aquesta Galeria, després que fa tres anys s'hi col·loqués el retrat de la religiosa Carme Sallés.

La descoberta del retrat va anar a càrrec de l'alcalde, Jacint Codina, i de Carles Miralles, poeta i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona. Miralles va oferir una conferència en què va demostrar que els records de la infantesa d'Anglada, viscuda a Vic, planen sobre la seva obra, tant poètica com narrativa. L'acte es va cloure amb un recital de la coral Canigó: "Si ella hagués hagut d'escollir un regal, hauria demanat aquest", va dir l'alcalde. La coral va interpretar, entre d'altres, Les nostres cançons s'enlairen, amb lletra d'Anglada i música de Baucells, i la sardana L'empordà.

L'escriptora va plasmar a la seva obra la nostàlgia de la infantesa viscuda a Vic.

La ciutat on M. Àngels Anglada va néixer i on va viure la primera etapa de la seva vida va ser sempre present, "amb nostàlgia", en tota la seva producció literària. Aquesta és la tesi que el catedràtic Carles Miralles va desgranar dissabte a Vic, a partir de l'anàlisi del poemari Arietta (1996) i el conjunt narratiu No em dic Laura (1980). Segons Miralles, a Arietta Anglada evoca "la nena que contava històries a les germanes" i projecta aquesta imatge de la infantesa amb dues estampes del jardí: "els graons verdosos sota gessamins" i "els somnis que penjava darrera la fulla de l'heura". El conferenciant va afegir que els versos d'Anglada "deturen els records" i que responen exactament a la definició aristotèlica de poesia: "fixar les coses tal com haurien o podrien ser".

Però Miralles va anar més enllà i va explicar que també la seva narrativa està impregnada de records. A No em dic Laura, hi identifica de nou el jardí de la infantesa i conclou que en aquest conte, Anglada "hi explica la seva iniciació poètica a l'estil dels antics".

El 9 Nou. 28/10/02.