Alfabètic Cronològic Temàtic  

 


B
I
O
G
R
A
F
I
A

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EDUARD
JUNYENT SUBIRÀ


Cognoms i nom:
Junyent Subirà, Eduard
Naixement:
1901
Mort:
1978
Professions:
historiador, arqueòleg i sacerdot




Nasqué el 18 de setembre de 1901. Va estudiar la carrera sacerdotal al Seminari de Vic, simultàniament al batxillerat civil, època en la que ja demostrà interés per les col·leccions del Museu Episcopal i es desvetllaren les seves inclinacions literàries, apareixent poemes seus en les publicacions vigatanes d'aquells anys. El 1922 va escriure la Crida de les festes de Sant Miquel dels Sants, com també ho feu el 1924 i 1925. L'any següent publicà un poema místic de més volada: el "Serafí d'Ausona". Al llarg dels anys continuà conreant la poesia. Però guiat pels seus mestres mossèn Josep Gudiol i mossèn Segimon Cunill, s'endinsà en el coneixement de l'arqueologia, de la història i de l'art, especialitats que conreà i aprofundí al llarg de tota la seva vida.

Ordenat sacerdot el dia 15 d'agost de 1926, es traslladà a Roma l'octubre d'aquell any per ampliar els estudis a l'Institut Pontifici d'Arqueologia Cristiana, acabat de fundar, i hi romangué fins el 1930. La seva tesi Il titolo di san Clemente in Roma li va valer el títol de doctor.

Immediatament va ser nomenat conservador adjunt de mossèn Gudiol al Museu Episcopal i el 1931, al morir mossèn Gudiol, el va substituir en el càrrec de conservador i continuà amb gran dedicació la tasca iniciada pel seu antecessor. Aquest mateix any, també va ser nomenat arxiver municipal i li va ser confiada la Biblioteca Episcopal.

Seguí acudint a Roma per tal de continuar els estudis i s'hi instal·là durant la guerra civil espanyola. Allí fou primerament auxiliar i després catedràtic d'Iconografia Cristiana i fins i tot li va ser oferta la direcció del Museu d'Art Cristià del Vaticà.

Però, acabada la guerra civil i davant el dilema d'haver d'escollir entre seguir mantenint els càrrecs que tenia a Roma i el retorn a la seva ciutat per tal de conduir la recuperació de tot lo que es perdé en el conflicte bèl·lic, optà per, el 1941, retornar definitivament a Vic on mantingué els càrrecs conquerits abans de la seva absència, afegint-s'hi els càrrecs de professor del Seminari, i director de l'Arxiu Capitular, càrrec vinculat al nomenament de canonge-arxiver que obtingué el 1947. Va organitzar els arxius històrics i va aplegar en l'àmbit de l'antic museu, tot el contingut dels diferents arxius de la ciutat.

De la seva mà, i amb l'afany de recuperació de les manifestacions culturals que havia estroncat la guerra civil, recordant la memorable Escola de Dibuix fundada el 1836, creà l'Agrupació d'Artistes que obtingué la seva realitat el 1945 amb la formació del grup "Els 8" inaugurant amb una exposició l'estatge als baixos de l'antic col·legi de St.Josep. La celebració anual de la festa de St. Lluc i l'organització de conferències sobre temes vigatans, en especial el motivat pel novè centenari de la mort del bisbe Oliva, son altres activitats a destacar en el curs de l'agrupació.

També va iniciar la publicació de la revista literària "VIC" en l'avinentesa de la Festa Major, inici de la que continua publicant l'Ajuntament de Vic. Va conduir la reposició dels quadres de vigatans il·lustres a la Galeria de les Cases Consistorials, la redacció de diverses biografies i la designació de nous elegits. Participà molt activament en la celebració del centenari de la mort de Balmes el 1948. Fundà el Patronat d'Estudis Ausonencs, del qual en fou creador i conductor fins a la seva mort. Hi tingué una dedicació constant i fou l'artífex d'una sèrie d'orientacions i realitzacions de tota mena. La revista "AUSA" va ser el suport de múltiples publicacions seves, d'història, art, arqueologia, biografia i bibliografia, que sumen 61 articles, a més del volum sobre Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vic.

Durant aquests anys treballà en la reorganització del museu i la restauració de peces, inaugurant el 1949 en una primera etapa, la reorganització del museu en l'edifici de l'antic col·legi de Sant Josep, i en els anys següents, superant les dificultats de la instal·lació total, va deixar-la enllestida el 1967, amb motiu dels 75 anys de la fundació i inaugurà les sales dedicades a les arts menors.

Es llicencià en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Exercí de capellà del convent de les carmelites de l'Escorial. Col·laborà activament en la festa literària de Cantonigròs, fins a la seva supressió el 1968. El 1953, va ser nomenat pel Papa Pius XII, Prelat domèstic de S.S., que li valia el títol de monsenyor. Ostentava el títol de corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid (1932), de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1957), membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1958), acadèmic de la de Bones Lletres de Barcelona, primerament en qualitat de corresponent i més tard elegit (1963) acadèmic numerari. Fou nomenat degà del capítol catedralici el 1971. Membre de la Pontifìcia Comissió d'Arqueologia (1977), de la Spanisch Society de la Universitat de Harward, de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlín, doctor Honoris Causa del Pontifici Institut d'Arqueologia Cristiana de Roma (1930) i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1978).Se li atorgà la Medalla Provincial de Barcelona (1969) i la Medalla d'Or de la ciutat de Vic (1976), i la Medalla d'Or dels Amics dels Museus de Barcelona (1976).

Durant els seus últims quatre anys, amb la salut molt delicada, va donar a llum obres tant importants com El Monestir de Ripoll, El Monestir de Sant Joan de les Abadesses i La Ciutat de Vic i la seva història, i va deixar enllestides, a punt de publicació, un Diplomatari del bisbe i abat Oliva, un treball de síntesi sobre L'arqueologia pre-romànica a Catalunya, el qual forma part d'una trilogia amb els dos volums que ja tenia publicats sobre L'arquitectura romànica dels segles XI i XII de l'obra Catalunya romànica i Catalunya abans del romànic. L'arquitectura del segle X. Diplomatari de la catedral de Vic, on es publiquen els 650 documents dels arxius de la catedral pertanyents als segles IX i X, fou la seva darrera obra. Morí el dia 20 de novembre de 1978.

[Text extractat de l'obra Vigatans Il·lustres, de Miquel S.Salarich i Torrents i Miquel S. Ylla-Català i Genís (Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs-Vic)]

 


Imprimir pàgina

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Bibliografia : Eduard Junyent Subirà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Inici

 

 

 

 

1