|
Nasqué
el 18 de setembre de 1901. Va estudiar la carrera sacerdotal al
Seminari de Vic, simultàniament al batxillerat civil, època
en la que ja demostrà interés per les col·leccions
del Museu Episcopal i es desvetllaren les seves inclinacions literàries,
apareixent poemes seus en les publicacions vigatanes d'aquells anys.
El 1922 va escriure la Crida de les festes de Sant Miquel dels Sants,
com també ho feu el 1924 i 1925. L'any següent publicà
un poema místic de més volada: el "Serafí
d'Ausona". Al llarg dels anys continuà conreant la poesia.
Però guiat pels seus mestres mossèn Josep Gudiol i
mossèn Segimon Cunill, s'endinsà en el coneixement
de l'arqueologia, de la història i de l'art, especialitats
que conreà i aprofundí al llarg de tota la seva vida.
Ordenat sacerdot el dia 15 d'agost de 1926, es traslladà
a Roma l'octubre d'aquell any per ampliar els estudis a l'Institut
Pontifici d'Arqueologia Cristiana, acabat de fundar, i hi romangué
fins el 1930. La seva tesi Il titolo di san Clemente in Roma
li va valer el títol de doctor.
Immediatament va ser nomenat conservador adjunt de mossèn
Gudiol al Museu Episcopal i el 1931, al morir mossèn Gudiol,
el va substituir en el càrrec de conservador i continuà
amb gran dedicació la tasca iniciada pel seu antecessor.
Aquest mateix any, també va ser nomenat arxiver municipal
i li va ser confiada la Biblioteca Episcopal.
Seguí acudint a Roma per tal de continuar els estudis i s'hi
instal·là durant la guerra civil espanyola. Allí
fou primerament auxiliar i després catedràtic d'Iconografia
Cristiana i fins i tot li va ser oferta la direcció del Museu
d'Art Cristià del Vaticà.
Però, acabada la guerra civil i davant el dilema d'haver
d'escollir entre seguir mantenint els càrrecs que tenia a
Roma i el retorn a la seva ciutat per tal de conduir la recuperació
de tot lo que es perdé en el conflicte bèl·lic,
optà per, el 1941, retornar definitivament a Vic on mantingué
els càrrecs conquerits abans de la seva absència,
afegint-s'hi els càrrecs de professor del Seminari, i director
de l'Arxiu Capitular, càrrec vinculat al nomenament de canonge-arxiver
que obtingué el 1947. Va organitzar els arxius històrics
i va aplegar en l'àmbit de l'antic museu, tot el contingut
dels diferents arxius de la ciutat.
De la seva mà, i amb l'afany de recuperació de les
manifestacions culturals que havia estroncat la guerra civil, recordant
la memorable Escola de Dibuix fundada el 1836, creà l'Agrupació
d'Artistes que obtingué la seva realitat el 1945 amb la formació
del grup "Els 8" inaugurant amb una exposició l'estatge
als baixos de l'antic col·legi de St.Josep. La celebració
anual de la festa de St. Lluc i l'organització de conferències
sobre temes vigatans, en especial el motivat pel novè centenari
de la mort del bisbe Oliva, son altres activitats a destacar en
el curs de l'agrupació.
També va iniciar la publicació de la revista literària
"VIC" en l'avinentesa de la Festa Major, inici de la que
continua publicant l'Ajuntament de Vic. Va conduir la reposició
dels quadres de vigatans il·lustres a la Galeria de les Cases
Consistorials, la redacció de diverses biografies i la designació
de nous elegits. Participà molt activament en la celebració
del centenari de la mort de Balmes el 1948. Fundà el Patronat
d'Estudis Ausonencs, del qual en fou creador i conductor fins a
la seva mort. Hi tingué una dedicació constant i fou
l'artífex d'una sèrie d'orientacions i realitzacions
de tota mena. La revista "AUSA" va ser el suport de múltiples
publicacions seves, d'història, art, arqueologia, biografia
i bibliografia, que sumen 61 articles, a més del volum sobre
Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vic.
Durant aquests anys treballà en la reorganització
del museu i la restauració de peces, inaugurant el 1949 en
una primera etapa, la reorganització del museu en l'edifici
de l'antic col·legi de Sant Josep, i en els anys següents,
superant les dificultats de la instal·lació total,
va deixar-la enllestida el 1967, amb motiu dels 75 anys de la fundació
i inaugurà les sales dedicades a les arts menors.
Es llicencià en la Facultat de Filosofia i Lletres de la
Universitat de Barcelona. Exercí de capellà del convent
de les carmelites de l'Escorial. Col·laborà activament
en la festa literària de Cantonigròs, fins a la seva
supressió el 1968. El 1953, va ser nomenat pel Papa Pius
XII, Prelat domèstic de S.S., que li valia el títol
de monsenyor. Ostentava el títol de corresponent de l'Acadèmia
de la Història de Madrid (1932), de l'Acadèmia de
Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1957), membre de l'Institut
d'Estudis Catalans (1958), acadèmic de la de Bones Lletres
de Barcelona, primerament en qualitat de corresponent i més
tard elegit (1963) acadèmic numerari. Fou nomenat degà
del capítol catedralici el 1971. Membre de la Pontifìcia
Comissió d'Arqueologia (1977), de la Spanisch Society de
la Universitat de Harward, de l'Institut Arqueològic Alemany
de Berlín, doctor Honoris Causa del Pontifici Institut d'Arqueologia
Cristiana de Roma (1930) i de la Facultat de Teologia de Barcelona
(1978).Se li atorgà la Medalla Provincial de Barcelona (1969)
i la Medalla d'Or de la ciutat de Vic (1976), i la Medalla d'Or
dels Amics dels Museus de Barcelona (1976).
Durant els seus últims quatre anys, amb la salut molt delicada,
va donar a llum obres tant importants com El Monestir de Ripoll,
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses i La Ciutat
de Vic i la seva història, i va deixar enllestides, a
punt de publicació, un Diplomatari del bisbe i abat Oliva,
un treball de síntesi sobre L'arqueologia pre-romànica
a Catalunya, el qual forma part d'una trilogia amb els dos volums
que ja tenia publicats sobre L'arquitectura romànica dels
segles XI i XII de l'obra Catalunya romànica i Catalunya
abans del romànic. L'arquitectura del segle X. Diplomatari
de la catedral de Vic, on es publiquen els 650 documents dels
arxius de la catedral pertanyents als segles IX i X, fou la seva
darrera obra. Morí el dia 20 de novembre de 1978.
[Text
extractat de l'obra Vigatans Il·lustres, de Miquel S.Salarich
i Torrents i Miquel S. Ylla-Català i Genís (Publicacions
del Patronat d'Estudis Ausonencs-Vic)]
|
